
- El sotsarrendament o relloguer de l’habitatge: contracte pel qual el llogater d’un habitatge en relloga una part a una altra persona. D’aquesta manera, coexisteixen dos contractes diferents: el que té l’arrendador amb el llogater i el que té el llogater amb una tercera persona. La llei només permet rellogar una part de l’habitatge i sempre que el propietari hagi donat el seu consentiment. Si el propietari no dóna el seu consentiment el contracte de sotsarrendament no té cap validesa i el propietari té el dret de rescindir el contracte principal. La renda del relloguer no pot ser mai superior a la que el llogater està pagant al propietari i la durada del contracte de sotsarrendament estarà supeditada a la durada del contracte principal.
- Sobreocupació d’un habitatge: Superar el llindar màxim d’ocupació de l’habitatge en els termes previstos a l’article 4 del Decret 141/2012, de 30 d’octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat.
Convé demanar al propietari un volant de convivència per a garantir que no hi consten empadronades persones que ja no hi viuen. Les altes vigents al padró poden influir negativament en les valoracions de l’habitatge de cara a futurs reagrupaments familiars en el cas d’una possible sobreocupació padronal. - Lloguer de promoció pública: són habitatges construïts per les administracions públiques. La seva renda no és amb ànim de lucre i per tant són més econòmics. Cal preguntar a l'ajuntament del municipi.