Acompanyant famílies en situació de risc: L'espai maternoinfantil EQMON

La Finestra

Núria Capdevila Seix, educadora social d'EQMON
En representació de tot l'equip d'EQMON

Ben al mig de l'Eixample esquerre, a tocar del parc de l'Escorxador i amb llum natural durant tot el dia, un espai curiós s'entreveu entre comerços, associacions, pisos particulars i la parròquia. En un lloc ple de joguines, peluixos, informes, xumets, trossos de roba i cafès es reuneixen diàriament un grup de mares, un grup d'infants, i un de professionals que intenten fer de cada matí una estona agradable, d'intercanvi i d'aprenentatge.

EQMON, Associació pel Quart Món, va néixer a la primeria de 2009 de mans d'un grup d'interessats en la cura i l'atenció a famílies en situació de risc. Un any després de la creació de l'associació, obren aquest espai de què us parlava. EQMON atén en el seu espai maternoinfantil un grup de fins a 10 famílies en situació de risc social acompanyant-les en 3 grans eixos fonamentals:

L'atenció a la mare en els seus neguits, necessitats, dubtes, dificultats, capacitats i possibilitats. Al pare se'l fa partícip del procés evolutiu del seu fill o filla segons les possibilitats de cada família.
L'atenció a l'infant a fi de garantir que se satisfacin les seves necessitats al llarg del procés evolutiu físic i emocional, i que pugui adaptar-se i integrar-se al seu entorn.
L'atenció a la relació entre la mare i l'infant construïda a partir de les funcions que duu a terme la mare, com l'alimentació, l'atenció de la salut, l'empatia, la contenció, la relació o la socialització.

Des de quina posició?

Des d'una perspectiva de l'usuari com a protagonista d'un procés (a), emmarcat dins la complexitat actual (b) i amb una actitud professional concreta (c).

L'espai maternoinfantil pretén ser un recurs útil per facilitar la superació d'una situació d'exclusió social, per això és de manera inherent un procés que forma part d'un altre de més global, amb diferents etapes, diverses dificultats, persones diferents que hi entren i en surten i major o menor protagonisme de l'equip de professionals que acompanya la família. L'autonomia és el valor que permet no perdre mai de vista que els professionals som allà per acompanyar, no per substituir ni resoldre. "Cal desmitificar la idea d'una apropiació absoluta de l'educand per part d'un educador totpoderós capaç d'esdevenir un objecte en les seves mans a fi d'obtenir els resultats esperables" (Pagès,2005:5).
Així, doncs, els professionals serem allà per fer de pont entre allò que l'altre vol aconseguir i el camí per arribar-hi. En una mena de zona de desenvolupament pròxim –pensant en Vigotsky- com a espai de treball compartit. Un altre dels valors importants és la confiança en les possibilitats de l'altre, perquè seran aquestes i els seus petits nuclis familiars, els qui tirin endavant amb la seva vida. "Una de les modalitats principals del risc educatiu és per Bollnow el risc de la confiança".
L'educador ha de confiar en el progrés del subjecte de l'educació, creure en la seva evolució personal. La confiança implica un risc perquè demana a l'educador que s'autoexposi lúcidament i sense reserves a la fe en un subjecte de l'educació que mai no s'acaba de mostrar totalment. Malgrat tot, l'educador ha de dipositar una confiança global que abasti aquesta proporció d'imprevisibilitat creixent" (Pagès, 2005:8).
I tot això en un entorn de complexitat on no podrem mai destriar la resposta adequada a la situació X, sinó que humilment haurem de reconèixer que l'únic que podrem fer és intentar buscar els camins que més s'hi apropen. "Hay complejidad cuando son inseparables los elementos diferentes que constituyen un todo y que existe un tejido interdependiente, interactivo e inter-retroactivo entre el objeto de conocimiento y su contexto, las partes y el todo, el todo y las partes, las partes entre ellas" (Morin, 1999:15). Així, tirarem línies i establirem horitzons amb les famílies i anirem veient amb el pas del temps i els factors que hi influeixen i com aquests es van aclarint.
L'equip de professionals d'EQMON treballem a partir de la coresponsabilitat i la transversalitat com a eixos vertebradors del treball en xarxa. En contacte continu amb els referents professionals de les famílies, intentem construir conjuntament processos de millora integrals i adequats a les necessitats i possibilitats de tots els seus membres. Pel que fa al treball intern, intentem tendir cap a un perfil "reflexiu creador" (Vilar, 2001) que genera coneixement i que té clar que la millor resposta és la que un equip és capaç de construir. Així, doncs, davant les situacions complexes de les famílies, intentem estar durant tot el procés pensant i repensant les propostes i les accions que amb l'educand puguem establir a fi de construir camins que siguin els punts de partida de les seves millores psicosocioeducatives.

Per a qui?

L'espai maternoinfantil no té un perfil de dones tancat, sinó que pretén acompanyar qualsevol dels progenitors (aquell que es faci càrrec diàriament del menor) en les dificultats diàries per tenir cura de l'infant. Fins a la data d'avui hem pogut atendre quasi una trentena de famílies en situació d'exclusió social. Els infants són d'edats compreses entre els 0 i els 3 anys.

"L'exclusió social és una situació concreta fruit d'un procés dinàmic d'acumulació i combinació de diversos factors de desavantatge que afecten cada vegada més persones i grups socials." (Subirats, 2005: 13). Les característiques que les duen a aquesta determinada situació són diverses: reduïdes xarxes socials informals, dol per processos migratoris, violència en el si de les famílies, situacions econòmiques molt precàries, monoparentalitat, soledat, conflictes de relació, baix nivell formatiu i espais reduïts d'habitatge. Totes les situacions són ateses per entitats i serveis diversos i estan desenvolupant processos paral·lels a la seva estada a l'espai maternoinfantil, des del qual s'intenta reforçar-los. La consecució d'un lloc de treball, l'entrada dels petits a l'escola, el retorn al país d'origen o la millora de la situació global de la família serien alguns dels motius positius que els durien a acabar el seu procés de millora amb EQMON.

Cadascun d'aquests processos de millora que es desenvolupen durant el període que va des dels 4 mesos fins a 1 any obeeixen al màxim grau d'autonomia possible de la família en cada moment, d'acord amb la idea que la nostra funció no és mai substituir les mares, ni delegar-les a posicions subsidiàries, sinó apoderar-les per avançar en el seu projecte vital -i el dels menuts.

De quina manera ho fem?

Cada dia, de 10 a 14 h, amb jocs, xerrades, intercanvis, banys, àpats, preguntes, reflexions, descansos i tallers.

L'espai maternoinfantil atén les famílies de diàriament, en horari de matí, el qual queda dividit en estones diferenciades de joc, higiene, alimentació, descans i formació. El paper dels educadors varia en funció de la situació de cada família, el punt del procés en què es trobi i les resistències al canvi i a la millora que manifesti.

La mare i l'infant disposen de diverses propostes de joc i intercanvi; des d'activitats motores fins a tallers de música, de motricitat fina o d'experimentació. Tots en una estona de treball dirigit i de manera atractiva i variada.
L'estona de bany pot esdevenir un moment íntim, de connexió i vincle importants, i permet a la mare copsar a poc a poc el creixement de l'infant, i a aquest, guanyar en confiança i seguretat en si mateix i en el seu entorn.
L'alimentació també respon a un repte curiós per a mares i fills; descobrir nous sabors, enfadar-se, insistir, tranquil·litzar-se després de l'àpat... són sensacions que permetran a mare i fill conèixer-se millor.
L'hàbit del descans i la manera de desenvolupar-lo també es treballa seguint mètodes reconeguts i acompanyant mare i fill en els moments més durs.
La formació lligada a l'estona de lleure es desenvolupa amb les mares i pretén, d'una banda, afavorir alguns coneixements pràctics i, de l'altra, procurar un espai de tranquil·litat i distensió de les noies. Alguns exemples són: el taller d'informàtica, el taller de llengües o el de costura.

Amb quins recursos?

Amb un equip de treball format per una coordinadora, una educadora social, una treballadora social i una treballadora familiar que recullen els casos i elaboren juntament amb la família aquell pla de treball que s'adequa més a les seves necessitats. Hi ha un equip de voluntaris que donen suport diàriament a la tasca que es desenvolupa a l'espai maternoinfantil i que a la vegada afavoreixen i reforcen els tallers de formació diaris.

L'entitat s'autofinança a partir de fonts privades, dels membres de la junta de l'associació i altres aportacions particulars o d'empreses que han cregut en aquest projecte –en espera d'ajudes públiques. Càrites i la Casa de la Misericòrdia són dos dels ens privats que més aportacions hi han fet.

Els recursos infraestructurals de l'entitat són el pis al carrer del Consell de Cent, on està situat l'espai maternoinfantil, amb una sala àmplia, lluminosa i diàfana i una sala de dormir on els infants fan la migdiada. L'espai també disposa d'una cuina on les mares preparen els dinars i un bany on fan la higiene dels infants.

Per què?

Perquè entenem que l'exclusió social és un procés i que és possible sortirse'n, però reconeixem que per fer-ho cal un suport real i intens que es vagi desdibuixant al llarg del procés d'autonomia de la família. I perquè en un context de dificultat familiar, aquells qui més pateixen són els infants que depenen exclusivament de l'acció dels adults per sobreviure. En contextos amb mancances de capacitats i habilitats parentals, les situacions de desprotecció poden augmentar, i per això l'espai maternoinfantil d'EQMON fa una tasca preventiva, formativa i de suport als infants i els seus pares i mares.

Per conèixer-ho de més a prop, accediu a l'enllaç www.eqmon.org.

Per contactar amb nosaltres, feu-ho a través del compte de correu info@eqmon.org.

Bibliografia recomanada

MORIN, E. (1999). Los siete saberes necesarios para la educación del futuro. París: UNESCO

PAGÈS, A. (2005) Bases hermenèutiques de l'educació: vers una lectura pedagògica de H.G. Gadamer. Barcelona: Revista Temps d'educació.

SUBIRATS, J. (coord) (2005) Perfils d'exclusió social urbana a Catalunya. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona

THIÓ, C. (2003) Entre pares i fills. Barcelona: Barcanova

VILA,B.; CARDO,C. (2009) Material sensorial (0-3 años). Manipulación y experimentación. Barcelona: Graó

VILAR, J. (2001) L'Ètica en la pràctica quotidiana de les professions socials. A Revista d'Educació social núm. 17. Barcelona: EUES Pere Tarrés