Projecte "Escolta'm" per a una tutoria personalitzada

En profunditat

Antoni Giner i Carme Saumell

L'escola: un lloc per aprendre a escoltar, a dialogar i a prendre decisions

Aquest article pretén fer una petita presentació del projecte “Escolta'm". Es tracta d'un projecte que se situa dins de l'àmbit de l'acció tutorial als centres educatius, tant de primària com de secundària.

El projecte proposa personalitzar l'escola amb un pla d'intervenció educativa que estableixi una vinculació educativa positiva entre el tutor i l'alumne, i que proporcioni a tot l'alumnat factors promotors que els reconeguin i els acompanyin en el seu creixement per anar aconseguint cotes de seguretat personal que els ajudin a desenvolupar-se de manera integral i satisfactòria.

De la socialització primària a la socialització secundària

Des que l'infant neix disposa d'un entorn familiar que li permet construir un marc d'aprenentatge per a la seva primera socialització. Els pares, els avis, la família i les persones més properes ensenyen als nens a formular els seus pensaments i a regular les seves demandes i emocions. Quan arriben a l'escola porten el seu propi bagatge, una motxilla carregada d'experiències vitals que faran possibles nous aprenentatges, pensaments i vivències. Sigui a l'escola bressol o a l'escola de primària, els infants obren la porta de l'escola i es presenten en societat; encuriosits i un pèl atemorits, entren en un món nou i diferent.

El pas del temps els portarà cap a un altre canvi, ara ja no des de l'entorn familiar fins a l'escola, sinó de l'escola a l'institut. Un canvi important, en un moment clau, l'adolescència, sovint una etapa complexa per als nois i per als pares i familiars. És el moment àlgid per a l'acompliment d'una bona socialització secundària. En tots aquests processos, escoltar i dialogar amb l'alumne és important perquè ajuda a reconèixer l'estudiant i a identificar la persona. Des de la nostra perspectiva, l'escolta activa i el diàleg respectuós permeten elaborar argumentacions millors, i són un suport necessari per a l'aprenentatge de la presa de decisions.

Una relació tutorial personalitzada es fonamenta en els eixos vertebradors següents que li donen sentit:

La inclusió i la tutoria personalitzada.
Els vincles i l'aprenentatge.
L'escolta activa i el canvi de mirada.
La gestió relacional i el reconeixement.

Des de l'àmbit de l'escola inclusiva

Parlar d'inclusió des de la tutoria personalitzada del projecte “Escolta'm" suposa, d'una banda, la consideració de tots i cadascun dels alumnes del centre educatiu i, de l'altra, un reconeixement que parteix dels propis recursos de l'alumne, i no pas dels seus dèficits.

El projecte vol donar veu als nens i als nois perquè puguin expressar el que pensen, el que senten, com ho viuen, què els agrada, què els disgusta… oferint espais de trobada, de manera tranquil·la, sense pressa, per poder-los transmetre amb delicadesa, de manera personal i sense excepció, el missatge de “tu m'importes". Espais per poder conèixer amb més amplitud no solament l'alumne, sinó també la persona; perquè cadascú disposa d'una història pròpia que el fa diferent, que és necessari que es respecti, es valori i es reconegui.

A partir de la vinculació i l'aprenentatge

L'escola és un més dels àmbits educatius on l'alumnat pot ampliar el seu nivell de coneixements acadèmics. És un àmbit educatiu important per adquirir les capacitats bàsiques i potenciar les intel·ligències múltiples.

Tanmateix, ens cal tenir present el que Geddes (2010) afirma: “Sense vinculació no hi ha aprenentatge". Es necessiten bons vincles relacionals. La tutoria personalitzada ofereix la possibilitat d'establir vincles educatius que facilitin una vinculació segura i estable, entre tutor i alumne. Des d'aquest posicionament, el projecte té com a objectiu construir entorns de seguretat que permetin a l'alumnat tenir una relació amb els seus mestres i professors en què el respecte i la confiança mútua facilitin l'ensenyament, l'aprenentatge i la cohesió social. Per aconseguir-ho, és indispensable disposar d'una comunicació fluida, lliure, respectuosa i distesa, d'una escolta activa que ofereixi un espai propi a l'altre.

Des de l'escolta activa i el canvi de mirada

Si observem les tertúlies d'opinió dels mitjans de comunicació, podrem copsar com n'és, de difícil, escoltar. Sovint els diàlegs es converteixen en monòlegs o en paraules entrellaçades i ningú no escolta. L'escola pot ser un lloc per aprendre a escoltar i a dialogar, però cal fer-ho possible.

La tutoria personalitzada construeix nous entorns que permeten espais d'escolta per gaudir dels alumnes, i acceptar la incertesa que produeix una conversa oberta i espontània.

No es tracta de bones intencions o d'actituds complaents; per escoltar cal fer un canvi de mirada, atendre i entendre l'infant, l'adolescent, i potenciar-ne les habilitats i els recursos. Per atendre i entendre l'alumnat, el projecte proposa generar relacions capacitatives que transmetin a l'alumne missatges engrescadors, com ara “tu pots".

Des de la gestió relacional, per arribar al reconeixement

El projecte “Escolta'm" vol arribar a tots i cadascun dels alumnes del grup classe; no està pensat tan sols per als que mostren conductes problemàtiques o per als que manifesten dificultats d'aprenentatge. La tutoria personalitzada vol crear una cultura de centre on l'acció tutorial arribi de manera personal a tots els alumnes: per als que solen ser protagonistes i per als que es mostren tan discrets que sembla que passin de puntetes per les classes i els centres educatius.

La tutoria personalitzada vol crear una cultura de centre on, en acabar l'escolaritat, els alumnes se sentin reconeguts i valorats pels tutors i pels mestres.

Els objectius generals del projecte

Els objectius generals del projecte pretenen:

Aprofitar els treballs teòrics i de metodologia fets en l'àmbit de les perspectives participatives, i desenvolupar un canvi de mirada respecte a les tasques tutorials per millorar les accions que s'hi duen a terme.
Implementar als centres educatius una acció tutorial amb un format més íntim i acollidor, que ajudi a crear vincles afectius positius i resilients entre tutor i alumne.
Planificar temps i espais de conversa en petit grup per dur a terme la tutoria personalitzada.
Oferir un treball reflexiu en profunditat sobre la pràctica tutorial amb els tutors des de la mateixa comunitat educativa.

D'aquests objectius generals se'n desprenen uns d'específics:

Fer a l'escola un projecte comú que convidi a la reflexió sobre el significat, el valor i la pràctica d'una acció tutorial resilient.
Crear i estructurar espais de relació i comunicació formals i informals entre tutor i infants que afavoreixin altres maneres de relacionar-se i altres formes de complicitat i d'empatia mútues.
Fer emergir entre l'alumnat factors de resiliència.
Centrar la mirada en els elements que afavoreixen el progrés dels alumnes més que en les causes dels seus problemes.
Desenvolupar habilitats de comunicació i relació entre iguals.
Proporcionar al grup classe un bon clima emocional d'aula i la motivació per voler aprendre i treballar a l'escola.
Donar respostes educatives als alumnes per promoure factors que els facin créixer de manera equilibrada i que els ajudin a tenir una motivació més gran per aprendre.
Promoure activitats educatives d'interacció positiva amb tot l'alumnat.
Millorar les relacions entre el professorat, l'alumnat i les seves famílies.
Que el tutor disposi de més temps i de qualitat per treballar amb aprofundiment i tranquil·litat l'acció tutorial envers el grup classe.
Proporcionar eines de treball i d'autoreflexió al professorat.

El projecte “Escolta'm" es nodreix de diverses bases teòriques

En destacarem dues que des de la nostra òptica són les principals: la resiliència i el coaching educatiu.

Quina és la relació entre el concepte de resiliència i l'entorn escolar?

Repassem tot seguit algunes definicions de resiliència:
“L'habilitat per ressorgir de l'adversitat, adaptar-se, recuperar-se i accedir a una vida significativa i productiva." (ICCB, Institue on Child Resilience and family, 1994).

Tedesco (2003) assenyala que les persones resilients tenen tres característiques: la presència de la idea de futur, el fet que puguin formular una explicació del que els passa o del que els ha passat, i que hagin tingut vincles positius amb una o diverses persones, ja que els permeten enfortir l'autoestima i la confiança.

La resiliència permet que una persona, encara que estigui en situacions adverses, desenvolupi estratègies per sortir-ne airosament i sàpiga com afrontar-les. La resiliència es dóna per factors de protecció.

En l'àmbit escolar es poden generar multitud de factors de protecció personals i de l'entorn que promoguin el desenvolupament harmònic de l'alumne.

Henderson (2006) classifica els factors resilients en tres grans categories: el suport extern són persones que promouen la resiliència; la força interior de cada persona, que es desenvolupa a través del temps, i el factor interpersonal, és a dir, la capacitat de resoldre problemes amb el diàleg.

Autors com Werner, Garmezy, Ferguson, Lynskey i Rutter descriuen com a factors promotors de la resiliència:

Les característiques del temperament: un nivell adequat d'activitat, una capacitat reflexiva i una responsabilitat davant altres persones.
La naturalesa de la família: la relació emocional estable amb un dels pares, com a mínim, o una altra persona significativa.
La disponibilitat de fonts de suport extern: la presència d'interessos i persones significatives fora de la família afavoreixen la resiliència.
El desenvolupament d'interessos i vincles afectius: el clima educacional obert i amb límits clars.
La relació entre iguals: tenir una relació de qualitat amb els seus iguals.
Haver viscut experiències d'autoeficàcia i d'autoconfiança, i comptar amb una imatge positiva.

Diversos investigadors han explorat la naturalesa de les relacions amb atenció i amb bon tracte en funció de la taxa hormonal, i han descobert que algunes substàncies apareixen en una quantitat més gran en situacions en què predomina el bon tracte (Taylor 2002). L'oxitocina, la vasopressina i els pèptids opioides endògens són substàncies que intervenen en conductes socials de moltes menes i formen part del que els neurofisiòlegs denominen circuit neurològic associatiu. Per aquests investigadors, l'esfera afectiva del bon tracte està constituïda per l'adquisició de necessitats relacionals, cognitives i socials bàsiques.

Boris Cyrulnik, neuropsiquiatra, membre de l'Organització Mundial de la Salut i responsable de la investigació en etologia clínica de l'Hospital de Toulon (França), argumenta la importància que els nens puguin interactuar millor amb el seu entorn, i que es creïn polivincles amb diverses persones, per poder créixer i arribar-se a desenvolupar com a adults feliços.

L'escola té un paper important en el desenvolupament de la resiliència en la infància

Establir una relació de persona a persona amb els infants.
Descobrir en cada persona aspectes positius.
Ser capaç de posar-se al lloc de l'altre. Per comprendre els seus punts de vista, les seves actituds i les seves accions.
Predicar amb l'exemple, adoptant actituds de respecte, solidaritat i comprensió amb els infants.
Tenir en compte les necessitats, les dificultats i les expectatives de cada infant, ja que totes són diferents.
Estimular el desenvolupament de les capacitats d'escoltar, d'expressió verbal i no verbal, i de la comunicació en general.
Posar límits, comportaments tranquil·litzadors i observacions verbals per ajudar els infants.
Desenvolupar comportaments conseqüents que transmetin valors i normes, incloent-hi factors de resiliència.

Els pilars de la resiliència que es poden treballar des de l'escola són principalment la introspecció, la independència, la capacitat de relacionar-se, la iniciativa, l'humor, la creativitat, la moralitat i l'autoestima constructiva, entre d'altres.

Quan parlem de coaching educatiu, de què parlem?

El coaching és un concepte nou al nostre país que amb poc temps ha evolucionat molt ràpidament. Actualment n'hi ha de molts models, amb línies de treball i tendències diverses; encara no n'hi ha un d'unificat que defineixi clarament què és el coaching. Davant d'aquesta situació emergent, el grup de Coaching Educatiu, que es va fundar a l'ICE de la UB l'any 2006, va definir el coaching en educació de la manera següent: “Essencialment, és una relació, un diàleg entre un tutor i un alumne en un context orientat al desenvolupament i al creixement personal. Consisteix a acompanyar les persones individualment o en grup, mitjançant la comunicació, per ajudar l'alumne a identificar les seves capacitats i possibilitar que les transformi en habilitats."

El coaching busca establir una relació significativa entre tutor i alumne, és un procés en què a poc a poc va apareixent aquesta complicitat en la relació que fa que el diàleg que apareix sigui escoltat, amb tot el que això implica. Un diàleg que està orientat al desenvolupament i al creixement personal.

El coaching parteix de les capacitats de l'alumne i no de les mancances, es tracta d'unes capacitats que l'alumnat, si vol, pot desenvolupar i convertir en habilitats, mitjançant l'acompanyament d'aquest tutor. El protagonista és l'alumne, que és el responsable del seu progrés, del seu creixement, de les seves actituds.

Un tutor que escolta, legitima i reconstrueix narratives més constructives. Aclarim aquest nou concepte de narratives constructives. Es parteix de la base que tothom explica la realitat de manera diferent. Cadascú es fa una construcció de l'entorn que l'envolta segons el seu estil cognitiu.

Les persones amb aquests esquemes cognitius de la realitat ens expliquem la vida d'una determinada manera que fa que ens puguem moure millor o pitjor en el nostre territori, en el nostre entorn o amb les emocions i les actituds. Quan un diu, per exemple: “... és un menjador bonic", s'està movent en el seu mapa; què vol dir bonic per una altra persona? Probablement una cosa diferent. O quan es diu: “Aquest nen és insuportable!", un s'està movent en el seu propi mapa, en una explicació de la realitat. Primer s'hauria de definir què vol dir insuportable per saber què hi ha al darrere, i per valorar si aquesta realitat és gaire encertada, si coincideix amb la que té la resta de la gent, si aquesta interpretació és útil o si és limitadora...

D'aquesta manera es va construint el mapa de la realitat i s'atribueixen significats a les diverses situacions, de forma totalment imprecisa, però amb un alt significat per un mateix o per la persona amb qui ens relacionem.

El coaching vol esbrinar quines creences i construccions narratives configuren el mapa de cadascú, en aquest cas de l'alumne, i si l'ajuden a créixer o ben al contrari, el limiten sense deixar-lo desenvolupar. A partir de la relació significativa que s'estableix entre tutor i alumne, cal intentar que aquest darrer canviï les creences limitadores o destructives per les creences que l'ajudin a créixer. Això es produeix d'una forma natural amb la comunicació que s'estableix i amb l'intercanvi de reflexions.

Una de les aportacions del coaching és les estratègies de comunicació per millorar el nostre treball com a tutors, aquestes estratègies es nodreixen de diversos models, com ara la Programació neurolingüística (PNL), el model sistèmic, la teoria de la comunicació, el model cognitiuconstructivista i el model de la Gestalt, entre d'altres.

La resiliència i el treball de coaching són el marc conceptual que dóna força al treball de tutoria personalitzada, i, en aquest sentit, l'aula petita és un espai prioritari per desenvolupar en els alumnes, de manera preventiva, resiliències internes mitjançant la relació que es genera.

Organització, planificació, acompanyament i avaluació

Anteriorment hem esmentat que el projecte “Escolta'm" vol aconseguir una cultura de centre pel que fa a l'acció tutorial, i donar tant significat com sigui possible a la funció docent del tutor. És evident que, perquè s'implementi, és necessària la complicitat dels centres educatius respecte als plantejaments referencials i els objectius proposats. Però, per aconseguir aquests objectius, l'organització, la planificació i la sistematització del projecte són elements indispensables.

Des del canvi de mirada descrit més amunt, el mestre o el professor escolta l'alumne en un espai programat detalladament des de l'inici de curs: l'aula petita, que és un espai significatiu acompanyat d'una reflexió posterior amb els altres tutors que participen en el projecte. Aquesta reflexió se centra a partir de les notes de camp recopilades pels tutors. La reflexió es genera a partir del diàleg i de l'escolta; de fet, l'experiència de cinc anys ens demostra que aquests espais d'acompanyament permeten compartir coneixements que enriqueixen el grup de treball i el mateix projecte. En aquestes reunions hi participa, també, un referent extern al centre educatiu.
El projecte s'inicia a demanda de l'escola o de l'institut, i requereix una formació al claustre durant dos anys consecutius. Aquesta formació està avalada pel Pla de formació de zona del Departament d'Ensenyament i per l'ICE de la UB.

El primer any d'implementació és un any experimental i, en acabar el curs, són els alumnes i els mestres o professors qui en valoren els resultats obtinguts. Els resultats de la valoració es transmeten al claustre i serveixen com a eina clau per donar continuïtat al projecte o no.

Els referents externs que acompanyen els tutors també disposen de reunions mensuals de reflexió i de formació contínua des de l'ICE de la UB. Actualment, 27 escoles i 3 instituts el duen a terme, i n'obtenen resultats molt satisfactoris.

Des del curs passat hem iniciat un programa per avaluar els resultats tant de manera qualitativa com quantitativa. Pels resultats obtinguts, podem explicitar que, en general, als nens i als adolescents, els agrada molt participar-hi, i dels registres elaborats, se'n deriva que la tutoria personalitzada, i concretament l'aula petita, genera en l'alumnat una sensació de tranquil·litat i benestar. Aquesta dada ens resulta prou significativa, perquè ens fa pensar que com més benestar, més aprenentatge. Altres dades significatives són les que exposen els tutors, que constaten que millora la relació entre el mateix professorat i entre iguals.

Discursos interns

El projecte “Escolta'm" no dóna resposta a totes les dificultats per assolir un bon aprenentatge ni a tots els problemes de convivència que té l'escola. Ni ho pretén.

És un projecte educatiu, senzill, humil i de baix cost. És una iniciativa més, un projecte que pretén aportar el seu gra de sorra com a resposta a la realitat, cada cop més complexa, que es manifesta als centres educatius i en una societat també complexa, en què sovint la manca de referents en l'alumnat es fa evident, no pas per falta de voluntat dels docents, sinó més aviat per un ritme escolar accelerat que no facilita ni la reflexió ni la pausa.
Aquestes circumstàncies poden arribar a comprometre els objectius que pretenem aconseguir, com ara que els nostres alumnes gaudeixin d'un bon desenvolupament que permeti que cada persona arribi a tenir el seu propi criteri i una vida sostenible.

Pels centres educatius sensibles als valors de la tutorització de l'alumnat i a la necessitat de professionalitat d'aquesta funció docent, el projecte pretén donar eines formatives i organitzatives per assolir una relació més humana al teixit cada cop més burocràtic de l'escola, amb l'objectiu de donar suport als infants i als adolescents, per poder ser millors persones i ciutadans més competents.

A partir de la vivència i l'experiència de professionals que treballem en l'àmbit de l'educació, i del recull de teories i models que sostenen la nostra proposta, hem buscat la forma d'organitzar una resposta que faciliti la tasca del tutor i ensems doni un suport més ferm a l'alumne.

Ens agrada fer la metàfora següent: la mar Mediterrània fa anys que es va descobrir, però sempre hi ha llocs que no hem visitat, ni hem experimentat, es tracta que ens expliquem tots els racons i que després els anem a visitar, per poder descobrir coses noves i interessants.

Quan parlem de relacions humanes tot és complex, però tots ens hem de relacionar; el que es procura amb el projecte “Escolta'm" és aportar estratègies i formes per fer-ho millor.

Bibliografia

ÁNGEL, P.; AMAR, P. Guía práctica del coaching. Barcelona: Paidós, 2007.

AUBERNI, S. Convivir en paz la metodología apreciativa. Bilbao: Descleé de brouwer, 2007.

AUSLOOS, G. Las capacidades de la familia. Barcelona: Herder, 1991.

BOU, J. F. Coaching para docentes. Alicante: ECU, 2007.

CANO, E. Cómo mejorar las competencias de los docentes. Barcelona: Graó, 2005.

GEDDES, H. El apego en el aula. Barcelona: Graó, 2010.

HENDERSON, E. Resiliencia en la escuela. Barcelona: Paidós, 2005.

KOTLIARENCO, M; DUEÑAS, V. Vulnerabilidad versus resiliencia: una propuesta de acción educativa. Santiago de Chile: Derecho a la infancia: 3er. bimestre, 1992.

MELILLO, A.; NÉSTOR, E. Resiliencia. Descubriendo de las propias fortalezas. Barcelona: Paidós, 2005.

MORCHIO DE UANO, L. La construcción de autoimágenes positivas en los alumnos. Barcelona: Novedades educativas, núm. 116, 2000.