Monogràfic del butlletí de la Direcció General per a la Immigració

Naixements

Naixements

Evolució dels naixements registrats a Catalunya. 2000-2009

Font: Idescat. moviment natural de la població, diversos anys

Els naixements registrats a Catalunya s'han incrementat un 33,6% en 10 anys, passant dels 63.489 registrats el 2000 als 84.849 corresponents a 2009. La principal causa ha estat la contribució de la població de nacionalitat estrangera atès que la majoria de les dones estrangeres han arribat a Catalunya en edats centrals del període reproductiu i, en els primers anys, tenen unes taxes de natalitat més elevades que les espanyoles.

L'any 2000 els fills de mare estrangera suposaven el 9% del total de naixements registrats a Catalunya, mentre que nou anys després han assolit el 28,7% del total. Paral·lelament, també ha augmentat el pes dels progenitors masculins: el 2000 suposaven un 8,7% del total, mentre que el 2009 el 26,9% dels nadons tenien el pare de nacionalitat estrangera.

Tot i la contribució de la població estrangera a l'augment de la natalitat, el 2009 es va registrar per primer cop una davallada respecte a l'any anterior: el volum de naixements registrats a Catalunya va disminuir un 5,4% entre les mares de nacionalitat espanyola i un 3% entre les estrangeres.

Evolució del promig de fills per dona. Catalunya. 2002-2009

Font: Idescat. moviment natural de la població, diversos anys

Dues circumstàncies explicarien aquesta davallada: el menor nombre de dones en edat fèrtil (de 15 a 49 anys) i que aquestes tinguin menys descendència.

A Catalunya s'estan produint ambdós fenòmens: d'una banda, la generació de dones que estan en edat fèrtil és ara més reduïda que fa una dècada i, d'altra banda, ha baixat el promig de fills per dona, especialment entre les dones de nacionalitat estrangera, que han passat de tenir una mitjana de 2,2 fills el 2002 a 1,94 fills el 2009.

També la mitjana d'edat a la maternitat ha augmentat: el 2002 era de 28,16 anys per a les dones estrangeres i de 31,30 anys per a les espanyoles; el 2009 aquestes edats han augmentat més de 0,6 anys en ambdós col·lectius.

Principals nacionalitats de les mares

Principals nacionalitats de mares estrangeres. Catalunya. 2009

Font: Idescat. moviment natural de la població, 2009

Un de cada 10 nadons registrats a Catalunya el 2009 va ser fill de mare marroquina. Els altres països de procedència majoritaris van ser Equador (1,86% dels naixements), Romania (1,74%) i Xina (1,64%).

Evolució del rànquing de països de mares estrangeres

Font: Idescat. moviment natural de la població, diversos anys

Aquest rànquing ha canviat: el 2001 les mares gambianes ocupaven el tercer lloc i les colombianes el 4t; ambdues nacionalitats han desaparegut del rànquing i han cedit el lloc a les dones procedents de països com Romania o Bolívia.

Un volum important de nadons (19.014 el 2009, el 22,4% del total) són fills de parelles en què tots dos progenitors són de nacionalitat estrangera.

Distribució de la població segons nacionalitat i lloc de naixement. Catalunya. 2010

Font: Idescat, padró continu a 1 de gener de 2010

Com a criteri general, els nadons nascuts a l'Estat espanyol fills de pares estrangers obtenen la nacionalitat dels pares i no el passaport espanyol. En el cas en què ambdós progenitors siguin apàtrides o quan la legislació dels pares no reconegui com a nacionals els nascuts fora del país, se'ls atorga automàticament la nacionalitat espanyola. Aquest seria el cas dels fills de pares brasilers.

A 1 de gener de 2010 constaven a Catalunya empadronades 98.303 persones (un 1,3% de la població total) que, tot i haver nascut a l'Estat espanyol, tenien passaport estranger.

Distribució territorial dels naixements registrats

El 2009 la proporció de naixements de mare estrangera va ser del 28,7% per al conjunt del país, però 26 comarques van superar aquesta mitjana, algunes fins i tot amb una proporció superior al 40%: la Segarra (49,8%) el Solsonès (45,5%) o les comarques empordaneses (42,5% a l'Alt Empordà i 40,3% al Baix Empordà). La nacionalitat majoritària de les mares va ser la marroquina, excepte a la Cerdanya, on la majoria de mares van ser bolivianes, o el Montsià, el Pallars Sobirà o la Terra Alta, on la procedència majoritària de les mares va ser Romania. L'Anoia és la comarca on el pes de les mares estrangeres va ser el més baix (19,6%).

Distribució comarcal dels naixements registrats. Catalunya. 2009

Font: Idescat. moviment natural de la població, 2009

Destaca el fet que només en un 10,8% dels municipis catalans no es va registrar cap naixement l'any 2009. Tots els casos corresponen a municipis petits, de menys de 5.000 habitants. Per contra, en la totalitat de municipis de més de 5.000 habitants es va inscriure, al menys, un nadó.

Distribució dels municipis catalans segons si s'han registrat naixements. 2009

Font: Idescat. moviment natural de la població 2009 i Padró continu a 1 de gener de 2010

Municipis on s'han registrat naixements amb, al menys, un progenitor estranger. Catalunya. 2009

Quant a la nacionalitat dels pares, en 638 municipis (set de cada deu) es van registrar nadons amb almenys un progenitor de nacionalitat estrangera. En 206 casos (un de cada cinc) tots dos pares van ser espanyols.

En aquest sentit, destaca el cas de Tossa de Mar, municipi de la Selva amb 5.976 habitants empadronats a 1 de gener de 2010 i un 20% de població estrangera, perquè els 4 nadons que va registrar el 2009 van ser de pares ambdós espanyols.