 |
infoAgricultura |
|
El Butlletí d'informació diària del Departament
Núm. 1.277 29 de novembre de 2010 |
|
En la XVII edició dels Premis Porc d'Or, que es van entregar el passat divendres a Lleida, la Granja Castellets de Taradell (Osona) va guanyar el Premi Especial Porc d'Or de Diamant de 2010. És el segon any consecutiu que obté aquest màxim guardó. A més, l'explotació de Taradell també va aconseguir dues estatuetes, or i plata, per Productivitat Numèrica, definida com el nombre de garrins deslletats per truja productiva i any, i per Nascuts Vius, que correspon a la mitjana de garrins nascuts vius per part.
La granja triomfadora de la nit ja és una veterana recollint estatuetes, ja que el 2007 i 2008 va rebre el Premi Especial a la Màxima Productivitat, mentre que en la passada edició va ser guardonada amb el Porc d'Or de Diamant. Es tracta d'una explotació amb 570 truges de producció i 30 de recria.
El tradicional sopar de lliurament dels Premis Porc d'Or es va celebrar al Palau de Congressos de Lleida "La Llotja", en el qual es van donar cita més de 600 persones. Entre les autoritats, hi havia el conseller d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena; el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua del MARM, Josep Puxeu, i l'alcalde Lleida, Àngel Ros. També eren presents Josep M ª. Monfort., director general de l'IRTA i Juan Carlos Castillejo, director general de Pfizer Salut Animal, empresa coorganitzadora dels premis des de 2003.
El conseller Joaquim Llena va posar en valor la contribució del sector porcí a l'economia catalana, i va elogiar la seva fortalesa per fer front de dues darreres crisis consecutives. Precisament, en relació a l'especulació al voltant de les matèries primeres, Llena va dir que és una llàstima que el diner s'hagi fixat en les matèries primeres, com el cereal, perquè està dificultant l'activitat del sector porcí, a part de les dificultats actuals per aconseguir liquiditat.
El conseller, així com el director general de l'IRTA, Josep Maria Monfort, van felicitar als treballadors de l'IRTA perquè ahir diumenges es van complir els 25 anys de vida. Per la seva part, l'alcalde de Lleida, Angel Ros, va anunciar que proposarà en el pròxim ple que l'IRTA rebi la placa de la ciutat per la seva vinculació a Lleida, convertint-se així en el primer regal d'aniversari de l'institut.
El Premi Especial de l'IRTA a Sanitat, Medi Ambient, i Benestar Animal va ser per a la Granja de Veus, de Balsa de Ves (Albacete) de l'empresa Afrivall-Vall Companys Group.
El Premi Especial Porc d'Or a la Màxima Productivitat amb una mitjana de 32,06 garrins deslletats per truja i any, que és la xifra més alta aconseguida fins ara en aquests premis, va ser per a la granja El Sas de Candasnos (Osca) de l'empresa CINCAPORC de Fraga (Osca).
Optaven als premis Porc d'Or, en aquesta edició, 85 explotacions de porcí. Com cada any, Catalunya i Aragó van ser les comunitats que més premis han recollit. 13 explotacions catalanes van obtenir 17 premis i 8 granges aragoneses van recollir estatuetes. La resta es va distribuir entre Navarra, Castella la Manxa, Galícia, Castella-Lleó, Comunitat Valenciana i el País Basc. De les granges catalanes premiades, 13 estan situades a Barcelona i 4 a Lleida.
L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), adscrit al Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), va crear els Premis Porc d'Or el 1994 amb l'objectiu de reconèixer a aquelles explotacions de porcí que superessin amb escreix els reptes del sector a través de la professionalitat, l'esforç i la utilització de les millors tècniques de producció. Els premis s'han consolidat entre les empreses i granges de porcí com un reconeixement a l'excel·lència en el seu treball.
Pfizer Salut Animal dóna suport als premis Porc d'Or des de l'any 2003, quan es va convertir en el coorganitzador. El compromís de la companyia amb la indústria porcina es basa en dos pilars fonamentals: d'una banda, els seus productes, entre els quals destaquen la seva extensa gamma de vacunes enfront dels principals patògens porcins, i de l'altra, el seu equip humà, format per un grup d'especialistes en vendes, màrqueting i tècnic dedicats 100% a aquest sector.
Pfizer-Salut Animal i l'Ajuntament de Lleida han co-organitzat els premis aquest any. A més d'aquest suport, la XVII Edició dels Premis Porc d'Or ha comptat amb el patrocini de: AGRIFOOD, ANAPORC, ANPROGAPOR, ANPS, BANASEGUR, BDporc, BIG Dutchman, Col.legi de de Veterinaris de Lleida, Côpic, FICOFLEX, INFOPORC , Ingas, MERCOLLEIDA, Rotecna, SEMEN CARDONA, Sereca BIO i Unnim. D'altra banda, AEROSYSTEM ROTI, ARVET, Cubas SEGRE, Kubus i SETNA han estat empreses col·laboradores.
El Programa de Qualitat del Producte de l'IRTA de Monells (Girona) acaba de presentar els resultats finals del projecte que porta per títol “Definición de un modelo de calidad sensorial y nutricional diferenciada de productos cárnicos derivados de un sistema de producción porcina alternativa y sostenible basado en la producción ecológica en el Parque Natural del Montseny”.
Finançat pel Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) del Ministeri de Ciència i Innovació, aquest projecte d'investigació s'ha realitzat en col·laboració amb l'empresa Embotits Salgot S.A. L'objectiu ha estat estudiar l'efecte, tant de dos tipus de dieta com de mascle finalitzador, sobre l'eficiència productiva, la qualitat de la canal i de la carn en un sistema de producció porcina ecològica.
Durant la realització del projecte s'han avaluat 174 porcs, distribuïts entre 8 tractaments en funció de la seva genètica, la dieta i el sexe dels animals. Per això es varen considerar dos encreuaments genètics de caràcter rústic degut a la seva millor adaptació a les peculiaritats del sistema de producció ecològica relacionades amb l'entorn natural en el que es troba la granja d'Embotits Salgot S.A., a la població barcelonesa d'Aiguafreda, i seguint les pautes que marca la legislació en aquest àmbit de producció.
Els animals creuats es varen obtenir a partir d'un mascle finalitzador de raça Duroc i d'un altre amb una component genètica amb un 50% de la raça Porc Negre Mallorquí; mentre que el tipus genètic de les mares fou el mateix en ambdós encreuaments estudiats (Duroc x Landrace). L'elecció de les citades races porcines va permetre produir una carn d'alta qualitat tecnològica i organolèptica, sent aquesta una de les premisses de l'empresa per a l'obtenció de productes carnis tradicionals d'alta qualitat.
En quant a les dietes proposades, ambdues es varen crear a partir de matèries primeres de certificació ecològica. En una de les dietes es varen incloure nivells d'àcid oleic per sobre de la dieta control, amb la finalitat d'avaluar l'acumulació d'aquest components de naturalesa lipídica en el greix produït per l'animal.
En termes generals, la investigació va mostrar un millor creixement dels mascles castrats en comparació amb les femelles, mostrant valors d'espessor de greix dorsal més elevats. D'altra banda, els porcs nascuts a partir de l'encreuament amb Porc Negre Mallorquí varen presentar un millor creixement que els de l'encreuament Duroc, tot i que van mostrar un major dipòsit de greix dorsal, determinat in vivo .
L'anàlisi de la qualitat de la canal i de la carn va mostrar interaccions entre els efectes de genètica, dieta i sexe en moltes de les variables estudiades, indicant un comportament diferent en funció de l'efecte analitzat. Tot i que els tractament realitzats proporcionaren una qualitat de la carn similar, l'encreuament obtingut a partir del mascle Duroc va presentar valors superiors de greix intramuscular. Aquest resultat constitueix un dels criteris més decisius per obtenir una matèria primera de qualitat diferenciada i, per aquesta raó, fou valorat molt positivament per l'empresa.
Finalment, l'anàlisi sensorial de la carn obtinguda a partir de mascles castrats va permetre determinar que el consumidor no percep diferències en relació a la tendresa ni a l'acceptabilitat general entre els dos tipus de dieta o dels dos tipus d'encreuament genètic.
En conclusió, per a la producció de productes ecològics de qualitat, la genètica va ser un dels efectes més determinants en els resultats obtinguts. Així, la producció de mascles castrats a partir d'un encreuament Duroc x Landrace per a la línia materna, i de mascle finalitzador Duroc, sembla ser l'opció més adient segons els resultats de qualitat de la canal i del nivell de greix intramuscular obtinguts.
El DAR ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) la Resolució per la qual s'estableix mesures de control del focus de la plaga del cargol poma ( Pomacea sp.) a l'hemidelta esquerre del Delta de l'Ebre.
El passat mes de juliol es va declarar, mitjançant l'Ordre AAR/404/2010, de 27 de juliol, l'existència d'un focus del cargol poma (Pomacea sp.) a l'hemidelta esquerre del Delta de l'Ebre. S'especificava que les persones titulars d'explotacions arrossaires havien de vigilar els seus camps d'arròs i comunicar al Servei de Sanitat Vegetal del DAR la detecció del cargol en les seves explotacions. Així mateix, l'Ordre indicava que, per Resolució de la Direcció General d'Agricultura i Ramaderia, s'establiria les mesures obligatòries a dur a terme.
Així, mitjançant la Resolució publicada ara, s'estableix com a mesura obligatòria per al control de la plaga del cargol poma l'assecament de l'hemidelta esquerre del riu Ebre, restant prohibit el manteniment d'aigua en els arrossars de manera artificial, excepte en aquelles parcel·les on el Servei de Sanitat Vegetal del Departament o el Servei de Protecció de la Fauna , Flora i Animals de Companyia del Departament de Medi Ambient i Habitatge realitzin assaigs per al control de la plaga.
Aquesta mesura obligatòria serà vigent fins que s'iniciï els treballs de preparació dels camps per la sembra de l'arròs.
El diari El Periódico publica una informació titulada Verdures amb horòscop. Segons el diari, hortalisses de Vallgorguina cultivades mirant els planetes arriben a l'alta cuina. S'aplica l'agricultura biodinàmica, que és la interacció del cosmos, la terra, les plantes i l'home que crea l'equilibri necessari perquè tot funcioni com un cos viu. Joan Salicrú és un dels pocs productors a Espanya de l'agricultura biodinàmica.
El rotatiu Avui titula Patrimoni de sabors una informació en la qual es diu que amb Cultures Trobades, Slow Food ha localitzat 470 varietats de conreus que eren tradicionals i autòctons de la Noguera i l'horta de Lleida fins fa mig segle. L'objectiu és recuperar-ne les plantacions i promocionar-ne el consum.
