|
|
Pressupostos de la Generalitat de Catalunya
Guia breu de lectura |
Sumari
Principals canvis en els pressupostos per al 2006.
Marc normatiu dels pressupostos
Àmbit institucional dels pressupostos
Documentació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006
Presentació
Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006 han estat elaborats amb la voluntat d’aprofundir en els principis de transparència, eficàcia i eficiència, principis que han de seguir tots els actes de les administracions públiques i, especialment, els relacionats amb l'assignació, la gestió i el control dels recursos públics.
L’objectiu d’aquesta guia és facilitar la lectura de la
documentació que contenen els pressupostos
Aquesta guia de lectura dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006 té l’objectiu de fer més accessible per a la ciutadania
la voluminosa, i sovint complexa, informació i documentació que formen els pressupostos.
En l’apartat següent es presenten els principals canvis introduïts als pressupostos per al 2006, entre els quals destaquen, d’una banda, la generalització i sistematització de la pressupostació per objectius i resultats i, de l’altra, l’ampliació del seu àmbit institucional per incloure-hi totes les entitats que ─d’acord amb la normativa Sistema Europeu de Comptes (SEC 95)─ formen part del sector de l’Administració pública de la Generalitat de Catalunya.
En la resta d’apartats es dóna informació sobre la normativa general que regula l’elaboració de les lleis de pressupostos, el seu àmbit institucional i les estructures pressupostàries d’ingressos i despeses; també es descriu breument la documentació annexa que es presenta amb els pressupostos.
Principals canvis en els pressupostos per al 2006
En l’àmbit del sector públic, el pressupost es pot definir com un document elaborat pel Govern i aprovat pel Parlament que constitueix l’expressió quantificada, conjunta i sistemàtica dels ingressos i despeses previstos per a un exercici econòmic.
El pressupost té un triple vessant: polític, jurídic i
comptable
El pressupost presenta un triple vessant: polític, jurídic i comptable.
Com a document polític, és el reflex econòmic i financer
de l’estratègia política d’un govern definida a través d’un procés de presa de
decisions i d’assignació de recursos a partir de les relacions entre les forces
polítiques i socials del país. És un document jurídic perquè s’aprova,
formalment, mitjançant una llei del Parlament; i, finalment, el pressupost és
també un document comptable, amb una estructura formal i una sistematització que
han de permetre el control i l’anàlisi dels ingressos i les despeses.
S’inicia un procés de canvi en l’elaboració del
pressupost cap a la consecució de tres objectius: transparència, eficàcia
i eficiència
Els pressupostos de la Generalitat per al 2006 inicien un camí de canvi
en el procés d’elaboració pressupostària, que es planteja necessàriament a
mitjà termini, orientat a la consecució de tres objectius bàsics emmarcats dins
d’un context de rigor en la gestió financera: la transparència, l’eficàcia i l’eficiència.
L’objectiu de transparència és fonamental en totes les fases del procés pressupostari, ja que és el que ha de permetre avaluar si es compleixen els altres objectius d’eficàcia i eficiència. Això vol dir que la informació ha de ser completa i que ha d’estar a l’abast de la societat.
Per guanyar en transparència, la informació ha de ser
completa, per això s’ha ampliat l’àmbit institucional i s’ha elaborat una
estructura comuna per a tots els organismes i entitats
Per això, l’àmbit institucional d’aquests pressupostos s’ha ampliat en
relació amb el d’anys anteriors, per tal de proporcionar una informació cada
cop més completa de tot el sector públic de la Generalitat de Catalunya. Això significa que, per primer cop, tot i que no s’esmenten
específicament a la Llei de finances públiques, s’incorporen als pressupostos
de la Generalitat de Catalunya els consorcis i fundacions amb participació
majoritària de la Generalitat que han estat classificats en el sector d’Administració
pública de la Generalitat, d’acord amb les normes del Sistema Europeu de
Comptes (SEC 95).
D’altra banda, i per tal de poder donar informació agregada del conjunt d’ingressos i de despeses de la Generalitat, s’han elaborat unes estructures econòmiques comunes per a tots els organismes i entitats. Aquest canvi afecta, sobretot, les entitats de dret públic i les societats mercantils que fins als pressupostos per al 2005 presentaven uns pressupostos d’explotació i de capital diferenciats.
Els pressupostos per al 2006 també incorporen per primer cop una sèrie de resums d’ingressos i de despeses, que permeten, creuant diversos tipus de dades, obtenir informació a diferents nivells d’agregació. Cal destacar els resums de les agrupacions departamentals, enteses com a conjunts formats per cada un dels departaments de la Generalitat i per tots els organismes i entitats que tenen adscrits.
Per guanyar en eficiència i eficàcia s’ha de poder
conèixer qui gasta i en què gasta, per a què gasta, i avaluar-ne els
resultats
Pel que fa als objectius d’eficiència i eficàcia, en un context financer
de restricció pressupostària i davant el creixement de les demandes d’una
societat desenvolupada, esdevé una prioritat ineludible assignar els recursos
públics al seu millor ús i en les millors condicions econòmiques. Per tal
d’avaluar l’eficiència i eficàcia dels recursos públics, el pressupost ha de
permetre conèixer qui gasta, en què es gasta i, sobretot, per a què es gasta.
Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2006 posen l’accent
en el pressupost per objectius i resultats, i donen rellevància a les
finalitats de la despesa per sobre d’altres criteris d’assignació de recursos
més orientats a aspectes de tipus administratiu. Això requereix definir i
quantificar els objectius que es volen assolir i establir mecanismes de seguiment
a partir d’indicadors de resultats.
Per això, la classificació funcional i per programes de les despeses també s’ha revisat i s’ha estructurat en àrees de despesa, polítiques de despesa i programes. Cada centre pressupostari (servei o entitat) responsable d’un programa ha justificat l’assignació de recursos que hi destina en la memòria de programa en la qual s’han explicitat els objectius a aconseguir i les vies per assolir-los.
La pressupostació per programes i objectius es fa
extensiva a tota l’organització
Aquest canvi es tradueix en el pressupost per al 2006 en diversos
aspectes: d’una banda, la pressupostació per programes, que fins al 2005 estava
bàsicament circumscrita a l’Administració de la Generalitat, s’ha estès a tota l’organització; d’altra banda, l’assignació de recursos als
diferents programes passa a tenir una rellevància destacada en l’execució del
pressupost, ja que els recursos assignats als programes són vinculants; és a
dir, no es pot canviar de programa sense instrumentar una transferència de
crèdit justificada que ha d’autoritzar l’òrgan competent.
En aquest sentit els pressupostos de la Generalitat per al 2006 constitueixen un primer pas cap a l’assignació de recursos per objectius i resultats que ha de permetre comprovar si els objectius que es volen aconseguir amb els recursos públics, finalment, s’assoleixen.
Marc normatiu dels pressupostos
El Parlament aprova la Llei de pressupostos en el marc constitucional i estatutari i de les normatives de finances públiques i
d’estabilitat pressupostària
Els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006 s’emmarquen, des del punt de vista normatiu, en el que
s’estableix a la Constitució espanyola, a l’Estatut d’autonomia de Catalunya, a
la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (LOFCA) i a la Llei de finances públiques de Catalunya.
Així, l’article 49 de l'Estatut d’autonomia de Catalunya estableix que correspon al Consell Executiu o Govern l’elaboració i aplicació del pressupost de la Generalitat, i al Parlament el seu examen, esmena, aprovació i control.
D’altra banda, l’article 29 del Decret legislatiu 3/2002, de 24 de desembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, disposa que el pressupost de la Generalitat ha d’incloure la totalitat de les seves despeses i ingressos, així com els de les entitats autònomes i empreses públiques.
A més, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya s’elaboren també en el marc de les normatives europea i espanyola en matèria d’estabilitat pressupostària, que regulen els aspectes relatius al dèficit i a l’endeutament públics. En el primer cas, el Pacte d’estabilitat i creixement europeu; en el segon, la Llei general d’estabilitat pressupostària (Llei 18/2001 de 12 de novembre) i la Llei orgànica complementària a la Llei general d’estabilitat pressupostària (Llei 5/2001, de 13 de desembre).
La Llei de pressupostos inclou la previsió d’ingressos i
la dotació de despeses. Regula entre altres aspectes, les modificacions
pressupostàries, la gestió pressupostària, les despeses de personal, les
operacions financeres, etc.
El text articulat de la Llei de pressupostos es divideix en set títols dedicats,
respectivament, a l’aprovació del pressupost i al règim de les modificacions
pressupostàries, a les normes sobre gestió pressupostària i despesa pública, a
les despeses de personal, a les operacions financeres i línies d’actuació del
crèdit públic, a les normes tributàries, a la participació dels ens locals en
els ingressos de l'Estat i de la Generalitat i a les normes de gestió
pressupostària del Parlament i d’altres institucions i organismes. La Llei es completa amb 17 disposicions addicionals i 5 disposicions finals.
Conjuntament amb la Llei de pressupostos, i com a text legal diferenciat, s’ha aprovat la Llei de mesures financeres, la qual, mantenint el criteri ja emprat l’any 2005, només incorpora aquells preceptes que, amb vocació de permanència, afecten els ingressos i les despeses o l’administració del patrimoni de la Generalitat de Catalunya, i en especial els que fan referència a la modificació dels elements essencials de les figures tributàries.
Àmbit institucional dels pressupostos
Els pressupostos de la Generalitat inclouen tots els ingressos i totes les despeses del conjunt del sector públic de
la Generalitat
D’acord amb el que preveu l’article 49 de l’Estatut d’autonomia de
Catalunya, l’article 21 de la Llei orgànica de finançament de les comunitats
autònomes (LOFCA) i l’article 29 del Decret legislatiu 3/2002 de 24 de
desembre, del Text refós de la Llei de finances públiques de Catalunya, els
pressupostos de la Generalitat de Catalunya inclouen tots els ingressos i totes
les despeses del conjunt del sector públic de la Generalitat.
Des d’un punt de vista institucional, l’actuació pública de la Generalitat de Catalunya es du a terme per mitjà de la mateixa institució de la Generalitat ─departaments del Govern i òrgans estatutaris i consultius─ i, també, per un bon nombre d’altres entitats públiques de diverses tipologies jurídiques.
El 2006 es presenten els pressupostos de 112 entitats
En conjunt, els pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006 inclouen els pressupostos de 112 entitats.
Nombre d'entitats incloses en els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006
|
Subsector |
Entitats |
|
Generalitat |
1 |
|
Servei Català de la Salut i les EGSS |
3 |
|
Entitats Autònomes Administratives |
24 |
|
Entitats Autònomes Comercials i Financeres |
4 |
|
Entitats de Dret Públic |
32 |
|
Societats Mercantils |
31 |
|
Consorcis |
15 |
|
Fundacions |
2 |
|
Total |
112 |
Del conjunt de 112 entitats que integren els pressupostos, 86 han estat classificades dins del sector Administració pública de la Generalitat, d’acord amb les normes del SEC 95. Cal indicar que aquest és l’àmbit institucional de referència per comprovar el compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària.
Estructures pressupostàries
La classificació dels ingressos i despeses en diferents categories facilita al Govern l’elaboració dels pressupostos , el seu examen i aprovació en el Parlament, l’anàlisi que en fa la ciutadania, l’execució per part dels centres gestors i el control intern i extern dels òrgans que tenen encomanades aquestes tasques .
L’estat d’ingressos manté la doble estructura orgànica
i econòmica
Els estats d’ingressos dels pressupostos s’estructuren, dins de cada
entitat, per la seva naturalesa econòmica, d'acord amb la classificació per
capítols, articles, conceptes i aplicacions.
Els capítols d’ingressos s’agrupen en ingressos corrents, de capital i financers. Els ingressos corrents són els procedents de la recaptació d’impostos directes i indirectes, de taxes per prestació de serveis i de transferències corrents rebudes, mentre que els de capital són els que provenen d’alienació d’inversions reals i de transferències de capital rebudes. El resultat de la suma dels ingressos corrents i de capital dóna el total d’ingressos no financers. D’altra banda, els ingressos financers estan constituïts pels capítols de variacions d’actius i passius financers.
Despeses
L’estat de despeses es classifica d’acord amb una
triple estructura: orgànica, per programes i econòmica
L’estat de despeses dels pressupostos de la Generalitat per al 2006 es classifica d’acord amb una triple estructura: orgànica, per
programes i econòmica.
L’estructura orgànica de les despeses
La classificació orgànica permet conèixer quin és l’òrgan responsable d’executar una determinada funció o activitat i al qual s’han assignat unes dotacions econòmiques concretes.
En els pressupostos es presenten les despeses previstes per cada entitat, així com el detall de cada departament (o secció) i servei en el cas de la Generalitat. Les diferents entitats es presenten agregades per subsectors (segons la tipologia jurídica), per agrupacions (segons la dependència departamental), així com per grups corporatius (en el cas de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les seves entitats).
L’estructura funcional i per programes de les despeses
La classificació per programes mostra les finalitats a què es destinen els recursos.
Els pressupostos per al 2006 inclouen 109
programes
En el context pressupostari, s’entén per
programa un conjunt integrat d’activitats i projectes, sota la responsabilitat
d’un únic centre gestor, que utilitzen recursos per tal de contribuir a un
objectiu específic, identificable i mesurable.
Els pressupostos per al 2006 inclouen 109 programes que s’agrupen en 34 polítiques de despesa i en 9 àrees de despesa.
L’estructura econòmica de les despeses
Els estats de despeses dels pressupostos s’estructuren, dins de cada entitat (i secció i servei pressupostari) i programa, per la naturalesa econòmica, d’acord amb la classificació per capítols, articles, conceptes i aplicacions.
Els capítols de despeses s’agrupen en despeses corrents, de capital i financeres. Les despeses corrents comprenen les de funcionament de l’organització (personal, compres, etc.) així com les de transferències i subvencions a terceres persones. D’altra banda, les despeses de capital recullen les inversions pròpies i les transferències a terceres persones per finançar inversions. El resultat de la suma de les despeses corrents i de capital dóna el volum d’operacions no financeres. Finalment, les operacions financeres estan constituïdes per les variacions d’actius i passius financers.
Documentació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006
La documentació dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006 inclou, d’una banda, els textos legals aprovats i l’estat d’ingressos i de despeses. D’altra banda, aquells documents presentats com a annexos al Projecte de llei en la seva tramitació parlamentària.
Pressupostos aprovats:
Llei 20/2005, de 29 de desembre, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2006
Estats d’ingressos i de despeses
Per a cada entitat es presenta el detall dels ingressos ordenats per naturalesa econòmica, i el detall de les despeses ordenades per estructura de programes i naturalesa econòmica. En el primer volum es presenta el pressupost de la Generalitat per seccions i serveis, i en el segon volum els pressupostos de la resta d’entitats.
Resums dels estats d’ingressos i de despeses
Pel que fa als ingressos, es presenten dos resums, per subsectors i naturalesa econòmica dels ingressos, l’un referit al conjunt del sector públic i l’altre a l’àmbit de l’Administració pública (d’acord amb les normes del SEC 95).
Pel que fa les despeses, s’inclouen una sèrie de resums que permeten creuar les dades a partir de les diferents classificacions pressupostàries. Aquests resums són:
- Subsector Generalitat per articles i seccions
- Subsector Generalitat per programes i seccions
- Sector públic per agrupacions i subsectors
- Sector públic per articles i subsectors
- Sector públic per programes i subsectors
- Sector públic per programes i agrupacions
- Agrupacions per articles i subsectors
- Agrupacions i subsectors, per articles i serveis o entitats
- Agrupacions per programes i subsectors
- Agrupacions i subsectors per programes i serveis o entitats
- Administració pública (àmbit SEC 95) per articles i subsectors
- Administració pública (àmbit SEC 95) per programes i subsectors
- Grups corporatius per articles i entitats
Tots els resums tenen en compte els fluxos de fons entre les diverses entitats i mostren també les dades consolidades, un cop eliminats aquests fluxos.
Llei 21/2005, de 29 de desembre, de mesures financeres
Aquesta Llei, complementària a la de pressupostos, incorpora preceptes amb vocació de permanència que afecten els ingressos, les despeses o el patrimoni.
Documentació annexa al Projecte de llei de pressupostos
Es tracta d’una sèrie de documents presentats com a annexos al Projecte de llei en la seva tramitació parlamentària:
Inclou informació sobre els principals canvis introduïts el 2006, sobre l’àmbit institucional, les estructures pressupostàries, el marc normatiu, així com un resum explicatiu de les grans xifres del pressupost i de les principals prioritats.
Es tracta d’un document que descriu, entre altres aspectes, la situació i l’evolució de l’economia catalana, així com la situació del sector públic a Catalunya en els seus tres nivells, Administració central, autonòmica i local. També inclou una anàlisi de la inversió pública a Catalunya.
Memòries de programes
Per cada entitat (o servei) i programa es presenta una memòria que inclou un breu diagnòstic, una relació d’objectius, activitats que es desenvolupen i indicadors de seguiment. En el primer volum es presenten les memòries corresponents al pressupost de la Generalitat per seccions i serveis, i en el segon volum les dels pressupostos de la resta d’entitats.
Per cada entitat (o servei) i programa es presenta una fitxa de síntesi de la memòria de programa.
Inclou la relació detallada de les actuacions d’inversió real que es preveu executar amb càrrec al pressupost 2006, amb indicació del territori on s’ubica la inversió.
Conté, per cada entitat o servei pressupostari, les dotacions de personal pressupostades, classificades en funció de la seva tipologia.
Balanços de situació i comptes de resultats de societats i altres entitats
Inclou els estats financers previstos per al 2006, així com una estimació del tancament previst del 2005, de les entitats de dret públic, societats mercantils, consorcis i fundacions.
Altra documentació
Juntament amb la documentació anterior, en la tramitació al Parlament també s’han presentat els documents següents: Memòria de beneficis fiscals; Liquidació dels pressupostos per al 2004; Execució a 30/06/2005 dels pressupostos per al 2005; Memòria d’arrendaments i de compres d’immobles; Memòria de subvencions; Pressupostos de les diputacions catalanes per al 2005.