L'escrutini es fa un cop finalitzada la votació de la manera següent:
El president/a ha d´extreure, un per un, els sobres de l´urna i llegir en veu alta la denominació de la candidatura votada. A més, el president/a ha de mostrar cada papereta llegida als vocals, interventors i apoderats.
Finalitzat el recompte, es contrasta el total de sobres amb el total de votants anotats en la llista numerada de votants.
En el cas de possibles dubtes i/o protestes que hi pugui haver, aquestes s´han de resoldre per majoria.
Si no hi ha cap dubte ni protesta, el president/a ha d´anunciar en veu alta el resultat, especificant el nombre d´electors censats, el de certificacions censals aportades, el nombre de vots nuls, el de vots en blanc i el de vots obtinguts per a cada candidatura.
Posteriorment, la mesa ha de fer públics els resultats per mitjà de l´acta d´escrutini i penjar-ne una còpia a la porta del col·legi electoral.
Sí. L'escrutini és públic. Qualsevol persona, sigui o no votant, pot presenciar l'escrutini dels vots de qualsevol mesa.
No obstant això, el president/a ordenarà la immediata expulsió de les persones que en pertorbin o entorpeixin el desenvolupament.
Només els notaris, en l´exercici de les seves funcions, els candidats i els representants de les candidatures, si tenen dubtes sobre el contingut d´una papereta llegida pel president/a de la mesa en l´escrutini, poden demanar-la per examinar-la.
Els vocals de la mesa i els interventors no necessiten sol·licitar aquest examen, perquè el president/a ha d´ensenyar-los cada papereta després de llegir-la.
Qualsevol elector/a que observi alguna irregularitat pot manifestar-ho en concloure l'escrutini i la seva protesta o reclamació s'ha de fer constar en l'acta de la sessió.
Les paperetes extretes de les urnes s´han de destruir, en presència dels concurrents, immediatament després de finalitzar l´escrutini, amb excepció de les paperetes que no hagin estat declarades vàlides i de les que hagin estat objecte d´alguna reclamació.
Aquestes paperetes es conserven amb l´acta de la sessió, per a futures reclamacions i recursos.
Es considera vot en blanc:
- el sobre que no contingui papereta i
- el vot emès a favor d´una candidatura legalment retirada.
Els vots en blanc no són considerats per al repartiment d´escons, però sí que formen part dels vots vàlids, per la qual cosa influeixen en el percentatge de vots obtinguts per cada candidatura.
Es consideren vots nuls:
- els que s´emeten en un sobre o papereta diferent de l´oficial,
- les paperetes introduïdes en l´urna sense sobre,
- el sobre que contingui més d´una papereta de diferents candidatures (si el sobre conté diverses paperetes de la mateixa candidatura, el vot és vàlid, però compta com un de sol),
- les paperetes en què s´hagi modificat, afegit o ratllat el nom dels candidats o se n´hagi alterat l´ordre de col·locació,
- les paperetes en què s´hagi introduït qualsevol llegenda o expressió, o s´hagi produït una altra alteració de caràcter voluntari o intencionat.
Malgrat això, seran computats com a vàlids els vots emesos en paperetes que continguin un senyal, una creu o una aspa al costat d´algun dels candidats, en la mesura que no tinguin transcendència o entitat suficient per considerar que s´hagi alterat la configuració de la papereta o s´hagi manifestat retret per això d´algun dels candidats o de la formació política a què pertanyin.
Els vots nuls són vots no vàlids i aquests no tenen cap influència en el repartiment d´escons; només són una dada més que forma part dels resultats electorals. No computen a l´efecte d´establir el resultat electoral.
El vot nul és un vot no vàlid, és a dir, que no computa a l´efecte d'establir el resultat electoral. Per contra, el vot en blanc és un vot vàlid, la qual cosa li atorga valor a l'hora determinar la barrera electoral.
La llei estableix que a l'hora d'atribuir escons no es tenen en compte les candidatures que no hagin obtingut el 3% dels vots vàlids emesos en la circumscripció, la qual cosa vol dir que els vots en blanc es tenen en compte a l'hora de determinar quin és el nombre de vots que supera aquest 3%.
Són "vots vàlids" la suma dels vots a favor de candidatures que no hagin estat anul·lats per algun defecte i dels "vots en blanc".
Els "vots nuls" no es compten com a "vots vàlids".
Vots vàlids = vots en blanc + vots a candidatures / Vots totals = vots vàlids + vots nuls.
L'abstenció és el conjunt d´electors que estant inscrits en el cens electoral i no exerceixen el seu dret de vot en unes eleccions.
L'escrutini oficial començarà el 30 de setembre a les juntes electorals provincials i no pot passar del 3 d´octubre.
L'escrutini de cada circumscripció és un acte únic i té caràcter públic.