Concepte
La factura és un document lliurat pel venedor quan es produeix la venda efectiva de les mercaderies o la prestació dels serveis, en el qual s'especifiquen els productes o serveis i les seves característiques –unitats, embalatge, expedició, etc.–, com també el seu import i les condicions de pagament.
Marc legal
El Reial decret 2402/1985, de 18 de desembre (BOE 312, 30-XII), amb correcció d'errades al BOE de 23 de gener de 1986, regula l'obligació de facturació per als empresaris i professionals.
Posteriorment, aquest Reial decret ha estat modificat pel Reial decret 1841/1991, de 30 de desembre (BOE 331, 31-XII), que en deroga l'article 3, apartat B), paràgraf 3, i pel Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre (BOE 314, 31-XII), del Reglament de l'impost sobre el valor afegit, que en modifica els articles 1, 2, 3, 4, 6, 8 –paràgraf 1– 9 i 12 i incorpora l'article 6 –paràgraf 2–, i els articles 8 bis i 9 bis i les disposicions addicionals 3 i 4.
Així mateix, la Llei 37/1992, de 28 de desembre, de l'impost sobre el valor afegit, i el Reial decret 1624/1992, de 29 de desembre (BOE 312, 29-XII), pel qual s'aprova el seu Reglament, regulen les obligacions de facturació dels subjectes passius d'aquest impost.
Obligació de facturar
Segons l'article 2 del Reial decret 2402/85, modificat per l'article 3 del Reial decret 1841/91, els empresaris i els professionals estan obligats a expedir i lliurar factura per cada una de les operacions que realitzin, i n'han de conservar una còpia o matriu, fins i tot en els casos qualificats d'autoconsum.
Per tant, s'han de facturar tots els lliuraments de béns i prestacions de serveis realitzats per empresaris o professionals en el desenvolupament de la seva activitat.
S'exceptuen les operacions indicades a continuació, en aquells casos en què els destinataris de les factures no les exigeixin: subjectes passius de l'IVA, als quals calgui aplicar el règim del recàrrec d'equivalència; operacions exemptes d'IVA, excepte els serveis d'hospitalització i assistència sanitària, estomatòlegs i dentistes i transport de malalts; autopistes de peatge i altres casos específicament autoritzats.
Es podran incloure en una sola factura les operacions realitzades per a un mateix destinatari en el termini d'un mes natural.
D'altra banda, l'article 165.2 de la Llei 37/92 disposa que "les factures rebudes, els justificants comptables i els justificants de les factures emeses hauran de conservar-se durant el termini de prescripció de l'impost. Quan les factures rebudes es refereixin a béns d'inversió s'hauran de conservar durant el seu període de regularització corresponent i els cinc anys següents".
Contingut i forma de la factura
Tota factura i les seves còpies o matrius han de contenir, almenys, les dades referents al número i, si s'escau, la sèrie, els quals han de ser correlatius, encara que es poden establir sèries diferents, especialment quan hi ha diversos centres de facturació; les dades que identifiquen la persona que expedeix la factura i les de la persona a qui es destina; l'import total de l'operació, com també les despeses d'embalatges, ports i transports; la descripció de l'operació; el tipus d'IVA; la quota repercutida, i el lloc i la data d'emissió.
Cal, finalment, tenir en compte que els articles 4.1 i 4.2 eximeixen la persona a qui es destina d'identificar-se, llevat que ho demani expressament com assenyala l'article 4.7 en els supòsits següents:
1. Operacions en què la contraprestació no és superior a 10.000 pessetes si el destinatari no té la condició d'empresari o professional actuant en l'exercici de la seva activitat.
2. En les operacions de:
a) Transport de persones i el
seu equipatge
b) Serveis d'hoteleria i restauració
c) Aparcaments de vehicles
d) Vendes al detall, incloent-hi les realitzades directament pels fabricants
del productes venuts
e) Espectacles públics
f) Activitats recreatives
g) Serveis telefònics
h) Altres operacions autoritzades
Pel que fa a les imposicions fiscals, quan la quota es repercuteixi dins del preu, s'indicarà únicament el tipus aplicat, o bé l'expressió IVA inclòs; finalment, si la factura fa referència a diversos lliuraments de béns o prestacions de serveis subjectes a diferents tipus d'IVA, han de diferenciar-se les parts de l'operació subjectes a cada tipus.
Expedició, còpies i lliurament de les factures
D'acord amb l'article 6, paràgraf 2n., del Reial decret 2402/85, les factures s'han d'expedir en el mateix moment de fer-se l'operació o, quan el destinatari sigui empresari o professional, en el termini de trenta dies des de la meritació o, quan es facturi per mesos, des del darrer dia del mes.
L'article 5 disposa que els empresaris i professionals només poden expedir un original de cada factura, tiquet o val, encara que poden expedir un duplicat en els dos casos següents: bé quan en una mateixa operació hi hagi diversos destinataris, bé en cas de pèrdua de l'original.
En qualsevol d'aquests casos, cadascun dels exemplars duplicats, que tenen la mateixa eficàcia que el document original corresponent, ha de contenir l'expressió DUPLICAT i el motiu de la seva expedició.
Conservació i registre de les factures
De conformitat amb l'article 7 del Reial decret 2402/85, els empresaris i professionals han de conservar les còpies de les factures emeses durant el període que l'Administració té per determinar el deute tributari que resulta de les operacions corresponents, si bé les factures es poden substituir per pel·lícules microfilmades o cintes magnètiques.
Els adquirents que tinguin la condició d'empresari han de conservar les factures rebudes durant el termini de prescripció i enumerar-les correlativament.
Tots els empresaris i professionals subjectes a l'IVA han de portar i conservar obligatòriament dos llibres de registre: el llibre de registre de factures emeses i el llibre de registre de factures rebudes.
Nogensmenys, serà vàlida la realització de les anotacions en fulls separats, que posteriorment s'hauran d'enquadernar i numerar correlativament com al llibre esmentat.
En aquest llibre s'han d'inscriure totes les factures emeses per l'empresa, indicant-hi el número, la data, el destinatari o client, la base imposable i, si escau, el tipus impositiu i la quota repercutida.
L'obligatorietat de dur el llibre de registre de factures emeses en el qual s'hauran d'anotar separadament totes les operacions, incloent-hi les exemptes d'IVA i les d'autoconsum, es recull en l'article 63 del Reglament de l'IVA vigent, Reial decret 1624/92.
Malgrat això, es pot substituir l'anotació individualitzada de cada factura per un assentament resum, en el qual figurin les dades –excepte la identificació del client–, sempre que es tracti de factures correlatives, emeses el mateix dia, i l'import total conjunt de les quals no excedeixi de 375.000 pessetes, IVA inclòs.
Així mateix, el subjecte passiu podrà anotar una mateixa factura en diversos assentaments correlatius quan aquesta inclogui operacions que tributin amb tipus impositius diferents.
Pel que fa al llibre de registres de factures rebudes, l'article 64 del Reglament de l'IVA vigent, Reial decret 1624/92, assenyala que els subjectes passius de l'IVA han de numerar correlativament totes las factures i els documents duaners corresponents als béns adquirits o importats i als serveis rebuts en l'exercici de la seva activitat empresarial o professional amb la finalitat de ser posteriorment anotats en aquest registre, juntament amb les factures emeses en els casos d'autoconsum i adquisicions intracomunitàries de béns.
En aquest llibre s'han d'anotar separadament totes les factures rebudes per l'empresa i, si escau, els documents de duanes, indicant-hi el número de recepció, la data, el nom i cognoms o la raó social de l'expedidor o proveïdor, la base imposable i, el tipus impositiu i la quota repercutida. Malgrat això, pot substituir-se l'anotació individual per un assentament resum global, sempre que es tracti de factures rebudes en la mateixa data, que l'import unitari sigui inferior a les 75.000 pessetes i que l'import de l'assentament, incloent-hi l'IVA, no superi les 375.000 pessetes.
Així mateix, el subjecte passiu podrà notar una mateixa factura en diversos assentaments correlatius quan inclogui operacions que tributin amb tipus impositius diferents.
Documents substitutius de la factura
Totes aquelles persones que no tinguin la consideració d'empresaris i professionals, o que no actuïn en condició de tals, podran substituir les factures per talonaris de vals numerats, o per tiquets expedits per màquines registradores quan es tracti de vendes al detall, incloent-hi les de fabricants; vendes o serveis d'ambulàncies; vendes o serveis a domicili; transport de persones; subministrament de menjars o begudes que s'han de consumir a l'acte i que duen a terme bars, xocolateries, orxateries i establiments similars, i, finalment, altres casos autoritzats pel Centre de Gestió i Cooperació Tributària.
Pel que fa a les especificacions d'aquests documents, cal esmentar que en la matriu del talonari o en els tiquets hi han de figurar el número d'ordre i, si escau, la sèrie; el número del document nacional d'identitat, amb caràcter de control o bé el codi d'identificació fiscal de l'expedidor; el tipus impositiu aplicat o bé l'expressió IVA inclòs, i, finalment, la contraprestació total.
ESTRUCTURA DE LA FACTURA
1. Dades identificadores de la persona venedora
1.1. Raó social
o nom i cognoms
1.2. Adreça
1.3. NIF
2. Identificació del document
3. Identificació de la persona compradora
3.1. Raó social
o nom i cognoms
3.2. Adreça
3.3. NIF
4. Dades de l'operació
5. Lloc i data d'emissió
MODEL DE FACTURA
d'imports
imposable
d'equivalència
a pagar
Forma de pagament
