|
Introducció general Rentadora Rentavaixelles Assecadora Refrigeradors i congeladors
Des de l'any 1992 els electrodomèstics de la línia blanca -rentavaixelles, rentadores, assecadores, rentadores-assecadores combinades, refrigeradors i congeladors- porten una etiqueta energètica. Està en estudi que la resta d'aparells domèstics també la duguin. En el cas de les bombetes, per exemple, ja és així. L'etiqueta energètica informa del consum d'energia de l'aparell, permet comparar dos models diferents i possibilita l'elecció de compra més adient per al consumidor. En funció de l'electricitat que consumeix i de les seves característiques, per exemple la capacitat de càrrega en una rentadora, a cada electrodomèstic se li assigna una lletra i un color que el classifica energèticament. La classificació va de la lletra A fins a la G. Els electrodomèstics més eficients són els que tenen la A i els menys eficients, els de la G. Per classificar un aparell amb una o altra lletra, el fabricant mesura l'energia que gasta el seu model seguint un procés i unes condicions normalitzades. I, d'acord amb les seves característiques tècniques, la normativa europea marca quin nivell d'eficiència o lletra li correspon. És important tenir consciència del que l'estalvi d'energia representa. Estalviant energia respectem el medi ambient. L'estalvi energètic permet reduir l'emissió de gasos contaminants a l'atmosfera i l'efecte hivernacle. Per això, cal que valori la compra d'un electrodomèstic més eficient com una mesura per consumir menys. La seva factura elèctrica disminuirà i el medi ambient li ho agrairà. En els apartats següents, trobarà la informació necessària per poder interpretar les etiquetes energètiques i saber com usar-les. A partir de les dades que hi consten, podrà comparar el consum d'energia anual que té cada aparell, el temps d'amortització i l'estalvi energètic, i podrà veure quin li resulta més interessant de comprar. De forma general, les normatives que defineixen els criteris seguits en l'etiquetatge dels electrodomèstics es recullen a la Directiva 92/75/CEE del Consell del 22 de setembre de 1992 i al Reial Decret 124/1994 del 28 de gener, relatius a la indicació del consum d'energia i a d'altres recursos dels aparells electrodomèstics mitjançant l'etiquetatge, que permet presentar les dades dels productes de forma uniforme. | |
La rentadora és un electrodomèstic amb una potència elèctrica important. Les resistències que serveixen per escalfar l'aigua tenen una potència d'uns 2.000 W. Considerant que la majoria de les llars acostumen a tenir contractats 3.300 W o 4.400 W, cal anar amb compte i recordar quins aparells poden funcionar simultàniament amb un programa calent de bugada, ja que poden saltar els ploms. S'ha d'utilitzar la rentadora preferentment plena, ja que suposa estalviar-nos l'escalfament d'aigua per a bugades petites. Un altre aspecte molt important per a l'estalvi és rentar en fred; els detergents actuals netegen molt i no cal usar un programa en calent per aconseguir un nivell de neteja òptim. La rentadora és present a gairebé el 100% de les llars. El consum mitjà anual d'aquest aparell a les cases catalanes es situa al voltant dels 200 kWh, és a dir, el 7% del consum elèctric de la llar. Això representa un rebut de 423 milions de kWh, aproximadament uns 34 milions d'euros. (Font: 1a enquesta del sector domèstic, ICAEN 1997). Una bona recomanació per estalviar energia és adquirir una rentadora amb dues entrades d'aigua (bitèrmica): una per a l'aigua calenta i una altra per a la freda. Amb això, les resistències han d'escalfar menys perquè aprofiten l'aigua calenta sanitària. Aquesta possibilitat, però, és interessant econòmicament sempre que es disposi d'un sistema no elèctric d'aigua calenta sanitària. L'etiquetatge energètic de les rentadores recull com a valor més important el consum energètic per a un rentat complet a 60ºC de cotó. L'altre paràmetre a considerar és la capacitat de càrrega, que acostuma a ser de 5 kg. Tenint en compte això, altres informacions que s'inclouen a l'etiqueta són: els nivells d'eficiència del rentat i de l'assecat per separat (en el cas de les rentadores-assecadores), el consum d'aigua en litres, el soroll -tant en la centrifugació com en el rentat- i la velocitat de la centrifugació (aquesta proporciona un assecat més ràpid però, alhora, consumeix energia, una energia que estalviaríem estenent la roba). Els detalls, les fórmules, els criteris i el text que caracteritzen aquesta etiqueta s'han elaborat seguint el que detallen les següents normes: la Directiva 95/12/CE de la Comissió del 23 de maig de 1995 i el Reial Decret 607/1996 del 12 d'abril, pel qual es regula l'etiquetatge energètic de les rentadores domèstiques. | |
Es tracta d'un electrodomèstic que ja és present a moltes llars, concretament a un 20% l'any 1997. El principal consum energètic és degut al funcionament de les resistències encarregades d'escalfar l'aigua en els programes de rentat, les quals tenen una potència aproximada de 2.500 W. A Catalunya el consum energètic dels rentavaixelles representa aproximadament 170 milions de kWh, uns 14 milions d'euros anuals (Font: 1a enquesta del sector domèstic, ICAEN 1997). A l'etiqueta energètica de cada aparell hi ha recollit com a valor més destacable el consum energètic del programa universal. Aquest valor ens serveix per poder escollir entre dos aparells i seleccionar el més eficient. Però, a part d'aquest, també hi ha valors que fan referència al consum d'aigua per a cada rentat i al nivell sonor. Una bona recomanació per tal d'estalviar energia amb el rentavaixelles és informar-se sobre la possibilitat d'adquirir-ne un de pretèrmic, és a dir, amb connexió al circuit d'aigua calenta. Amb això, les resistències han de treballar menys perquè aprofiten l'aigua calenta sanitària. Aquesta possibilitat és interessant sempre que es disposi d'un sistema no elèctric d'aigua calenta sanitària. Les directives que regulen l'etiquetatge dels rentavaixelles domèstics són la 97/17/CE de la Comissió del 16 de abril de 1997, publicada el 7 de maig de 1994, amb la qual s'estableixen disposicions d'aplicació de la Directiva 92/75/CEE del Consell referents a l'etiquetatge energètic dels rentavaixelles domèstics, i el Reial Decret 864/1998 del 8 de maig, publicat el 19 de maig de 1998, pel qual es regula l'etiquetatge energètic dels rentavaixelles domèstics. | |
De mica en mica aquest aparell s'ha anat introduint en el mercat dels electrodomèstics catalans, de forma que cada dia és més habitual la seva utilització. L'assecadora és un aparell que consumeix molta energia, atès que la potència de les resistències està al voltant dels 3.000 W i el temps d'un programa d'assecat és de 60 minuts aproximadament. Per evitar problemes cal tenir en compte quins electrodomèstics funcionen simultàniament amb l'assecadora de roba. A Catalunya, l'11% de les llars estan equipades amb assecadores. Com que el consum que fan representa el 4% del total de la llar, de forma global podem dir que a Catalunya es consumeixen 200 milions de kWh i que això equival a uns 16 milions d'euros. (Font: 1a enquesta del sector domèstic, ICAEN 1997). Una de les principals recomanacions que es poden fer sobre l'ús de l'assecadora és que la roba que s'hi introdueixi hagi estat centrifugada prèviament a la rentadora. Així, el programa d'assecat no serà tan llarg i reduirem el consum energètic. A l'etiqueta, a part del consum energètic, es recullen informacions complementàries com ara la capacitat de càrrega, la tipologia i el nivell de soroll. En el moment d'escollir entre diferents models cal tenir en compte que hi ha dues tipologies d'assecadores: les d'evacuació, que disposen d'un conducte que extreu la humitat cap a l'exterior, i les de condensació, que la recullen en una safata que després cal buidar. Les directives que regulen l'etiquetatge de les assecadores de roba domèstiques són la 95/13/CE de la Comissió del 23 de maig de 1995, publicada el 21 de juny de 1995, que estableix les disposicions d'aplicació de la Directiva del Consell 92/75/CEE respecte a l'etiquetatge energètic de les assecadores de roba electrodomèstiques de tambor. | |
Tot i que la potència del refrigerador no és gaire important -gira al voltant dels 150 W-, el fet que funcioni ininterrompudament les 24 hores del dia representa el 27% del consum elèctric, uns 800 kWh anuals. A Catalunya, pràcticament el 100% de les llars en tenen i això suposa un consum de 1.700 milions de kWh. És a dir, és l'electrodomèstic que més electricitat consumeix i el rebut anual supera els 130 milions d'euros. (Font: 1a enquesta del sector domèstic, ICAEN 1997). L'etiquetatge energètic d'un aparell de refrigeració d'aliments depèn de diferents paràmetres. Els principals són la tipologia i el volum de cada compartiment. Hi ha deu tipologies diferents al mercat, cadascuna de les quals té una classificació energètica i un consum propis. Com a mesura estalviadora d'energia és important mantenir els borlets de la porta en bones condicions, ja que l'entrada d'aire calent de l'exterior fa treballar el refrigerador innecessàriament, tal com passa en obrir massa sovint la porta. També es recomana no posar-hi aliments calents sinó fer-ho quan ja es troben a temperatura ambient. Les normatives que regulen l'etiquetatge dels refrigeradors i congeladors domèstics són la Directiva 94/2/CE de la Comissió del 21 de gener de 1994, publicada el 17 de febrer de 1994, on s'estableixen les disposicions d'aplicació de la Directiva 92/75/CEE del Consell referents a l'etiquetatge energètic dels frigorífics, congeladors i aparells combinats electrodomèstics, i el Reial Decret 1326/1995 del 28 de juliol, publicat el 12 de setembre de 1995, en què es regula l'etiquetatge energètic dels mateixos electrodomèstics. |
