La font d'energia: el vent
La rosa dels vents
Hi ha molts tipus de vents. Des de la brisa marina que mou lleugerament les fulles dels arbres fins a l’huracà que s’enduu tot el que troba al seu pas. Hi ha vents que bufen arran de terra o de mar durant pocs quilòmetres (són els vents locals) fins a vents que bufen a gran alçada i recorren centenars de quilòmetres al voltant del planeta (són els vents constants, com ara els alisis que bufen a les zones tropicals). Els vents constants tenen molta influència sobre el clima de la Terra, donat que són capaços de transportar fred o calor entre regions molts allunyades.
En el cas dels vents que percebem més directament perquè bufen a poca alçada, el relleu té una gran influència sobre les seves característiques i el seu comportament. Les valls, les muntanyes i les planes, o la proximitat de la costa, poden modificar la seva direcció, la seva velocitat, el seu grau d’humitat i la seva temperatura.
Els humans hem observat i hem intentat explicar des d’antuvi l’entorn que ens envolta, bé sigui per gaudir dels seus beneficis, bé sigui per protegir-nos dels seus perjudicis. En el cas dels vents, els antics ja es van adonar que no sempre bufaven de la mateixa manera ni sempre produïen els mateixos efectes. Per això, els hi van posar nom.
Imaginem-nos un cercle en el que hi ha representats els quatre punts cardinals: el nord, el sud, l’est i l’oest. Afegim-hi després els quatre punts que hi ha entre aquests quatre punts principals: el nord-est, el sud-est, el sud-oest i el nord-oest. Els humans de cada racó del món han posat nom als vents segons el punt des d’on bufen. Així, per exemple, el vent que ve del nord s’anomena a casa nostra tramuntana, el que ve de l’est s’anomena llevant, el que ve de l’oest ponent, i el que ve del sud migjorn. Els altres quatre vents principals són el gregal, el xaloc, el llebeig o garbí i el mestral. La representació de tots els vents dins d’aquest cercle es coneix amb el nom de rosa dels vents.
