Les reserves mundials i l'extracció
S’ha trobat petroli a tots els continents del planeta excepte a l’Antàrtida. Ara bé, la distribució mundial dels jaciments no és uniforme sinó que es concentra en vuit grans zones petrolíferes, algunes de les quals es troben en el mar.
Després d’un aïllament subterrani de milions d’anys, en ser extret el petroli inicia un llarg viatge que el portarà a milers de quilòmetres de distància del seu lloc d’origen i a indrets diversos del món. Vaixells superpetroliers i extenses canonades de transport el posen a l’abast dels grans centres de consum, on és tractat per extreure’n els seus valuosos components i incorporat a la cadena productiva humana.
Les reserves provades
Segons els organismes internacionals, les reserves mundials provades de petroli són d'uns 165.000 milions de tones, una tercera part de les quals poden ser explotades mitjançant les tècniques modernes d'extracció, i són rendibles des del punt de vista econòmic. D’acord amb aquestes dades, si la humanitat consumeix petroli al mateix ritme que fins ara ho ha fet, es preveu que els recursos petrolífers s’esgotaran en uns 50-75 anys.
No obstant, hi ha immenses zones d’origen sedimentari on es pensa que hi poden haver grans jaciments encara per explotar, com per exemple a l’Àrtic, Alaska, Canadà, Groenlàndia o Sibèria. En aquest sentit, hi ha experts que opinen que encara hi ha tant de petroli per descobrir com tot el que s’ha trobat i consumit fins ara. El seu argument principal és que encara queden nombroses conques per explorar, on hi podria haver uns recursos potencials de 300 milions de tones d’hidrocarburs.
Si bé amb la tecnologia actual, una gran part d’aquests camps tindria uns costos d’explotació que no els faria rendibles, s’estan fent grans progressos en les tecnologies de prospecció i explotació que milloren la rendibilitat d’aquests possibles nous jaciments.
