Del transport a la distribució
El petroli cru que surt dels pous és gairebé inaprofitable, motiu pel qual ha de ser tractat a fi d’obtenir-ne la part aprofitable. A aquest procés se l’anomena refinatge. Al començament, el procés de refinatge es realitzava al costat mateix dels pous fins que es va comprovar que sortia més rendible refinar-lo prop dels grans centres de consum, ja que cada país tenia unes determinades necessitats.
El transport i el refinatge
Gairebé la totalitat del petroli es transporta o bé per via marítima, en vaixells-tancs que poden contenir fins a 500.000 tones -els anomenats superpetroliers-, o per via terrestre a través dels oleoductes del petroli, conductes de més d’un metre de diàmetre i centenars de quilòmetres de longitud a través del quals és impulsat l’oli mineral. Pels mars i oceans del planeta navega constantment una flota de petroliers amb una capacitat de més de 250 milions de tones de petroli cru.
Una refineria és un complex industrial que opera les 24 hores del dia i els 365 dies a l’any. Compta amb un equip reduït de persones d’alta qualificació professional que supervisa constantment el seu funcionament gràcies a l’automatització dels processos de producció. A més del centre de refinatge del petroli pròpiament dit, una refineria disposa també d’una central per obtenir el vapor d’aigua i l’energia elèctrica per a l’autoconsum, de dipòsits d’emmagatzematge del cru i dels productes derivats, d’un baixador de vagons de trens-cisterna, d’una estació de càrrega de camions-cisterna i de canonades de distribució que serveixen productes concrets a complexos industrials.
