Les reaccions de fusió i fissió
La fusió
La fusió nuclear, en canvi, és la reacció mitjançant la qual els nuclis de dos àtoms lleugers -habitualment, l’hidrogen i els seus isòtops-, s'uneixen per a formar un nucli més pesant i estable, amb gran despreniment d'energia.
Perquè es produeixi la reacció de fusió, cal que els nuclis carregats positivament vencin les forces electrostàtiques que els mantenen separats i es puguin unir. L'energia cinètica que cal perquè això succeeixi es pot aportar en forma de calor o fent servir un accelerador de partícules, aparells que augmenten la velocitat de les partícules atòmiques fins a velocitats properes a la llum.
Per a aconseguir aquest tipus de reaccions en el laboratori, es poden utilitzar dos mètodes: el confinament magnètic, que consisteix en l'aplicació d'intensos camps magnètics exteriors perquè els ions xoquin entre ells gràcies de l'energia cinètica que guanyen amb l'augment de la temperatura; i el confinament inercial, que consisteix en aprofitar l'energia procedent d'un làser o d’un feix d'ions per a comprimir petites quantitats de matèria fusionable en un temps molt curt, i aconseguir així elevar la temperatura fins assolir la necessària per a arribar a la fusió.