Marta Xirinachs i Codina
Direcció General de Política Lingüística

 

L'editorial introdueix els continguts específics que integren el número.

 

Joan Anton Rabella
Oficina d'Onomàstica. Institut d'Estudis Catalans

 

A partir de les tasques que duu a terme l'Oficina d'Onomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, en aquest treball l'autor analitza els criteris i els diversos factors (l'etimologia, la documentació antiga, la tradició escrita i la pronúncia) que es tenen en compte a l'hora d'establir la forma escrita dels topònims d'acord amb la normativa lingüística vigent i amb la finalitat d'aconseguir un ús social cohesionat de la toponímia.

Laura Puigdomènech i Farell
Direcció General de Política Lingüística

 

En aquest article s'explica la necessitat de treballar amb corpus lingüístics orals i escrits per desenvolupar nivells de competència basats en el MECR per a una llengua en concret, i es descriu la fase de recerca empírica del projecte de desenvolupament de la prova de nivell C2, centrada en l'anàlisi de mostres reals d'aprenents.

Jordi Esteban i Calm
Projecte Xerrem. CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana)

L'article defineix el projecte Xerrem de la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana, en mostra l'evolució al llarg del temps a Catalunya i en fa una valoració a partir dels factors positius i negatius, externs o interns, que palesen les seves característiques principals: treballar des del voluntariat per al foment de l'ús social de la llengua ajudant a millorar la fluïdesa oral, treballar cooperativament amb entitats i organitzacions, incidir positivament en la cohesió social i fer conèixer el país. Finalment, es convida les entitats a promoure iniciatives semblants.

Marta Puxant
Universitat de Harvard

Mar Rosàs
Universitat Ramon Llull

L'objectiu d'aquest article és descriure l'experiència de dissenyar i implementar un programa per aprendre llengua catalana a través de materials culturals, experiència que es va iniciar a la Universitat de Harvard i la Universitat de Chicago el curs 2012-2013. Primer es descriuen les peculiaritats del context on es va implementar. Després es repassen les bases teòriques de l'enfocament adoptat: presentar la gramàtica de manera inductiva a partir de materials culturals i fer-la explícita de seguida, i reforçar la competència translingüística i transcultural que esmentà l'informe del 2007 de l'MLA. Tot seguit es presenta el programa. Com a conclusió, se n'assenyalen les fortaleses i els aspectes que caldria repensar si s'apliqués en un altre context.

Jaume Sans i Vellvehí
Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà

El blog pot ser un recurs perquè els alumnes es responsabilitzin més del seu procés d'escriptura. Arran de la revisió de l'avaluació en els cursos del CNL Eramprunyà perquè esdevingui més motivadora, ens plantegem aprofundir en la seva finalitat formativa o reguladora. Ens decantem per una avaluació més competencial. En la modalitat a distància, s'aposta per un treball per projectes, com defensa Joaquim Dolz. El text és la unitat de treball i és l'eix de les diferents activitats i tasques que es publiquen en el blog. Es tenen en compte les capacitats inicials dels alumnes i es desplega una diversitat textual. El tutor esdevé més un guia del procés i practica una correcció més qualitativa que no pas tan quantitativa, com exposa Daniel Cassany.

Mariona Ferret Alcaraz

Idescat

En aquest article es presenten unes primeres conclusions sobre quins són els dubtes més freqüents formulats al cercador de l'Optimot i sobre les fonts o obres de referència més consultades. En un segon nivell, també s'aborda la manera com utilitzen l'Optimot els usuaris. El material de base per a l'anàlisi d'aquestes qüestions són els informes extrets de la plataforma de treball de l'Optimot sobre les cerques dels usuaris (les paraules més cercades, les fonts més seleccionades, entre d'altres).

Albert Fabà

Consorci per a la Normalització Lingüística

Anna Torrijos

Direcció General de Política Lingüística

Aquest article presenta un resum de les dades de l'estudi sobre la llengua a les converses als principals eixos comercials dels districtes de Barcelona, fet el 2012. Aquest estudi és fruit d'una col·laboració entre la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Les dades donen compte de la llengua escoltada a diversos carrers principals de Barcelona i de la variabilitat dels usos orals al carrer en funció dels districtes de Barcelona, l'edat i la presència o l'absència d'infants en les converses.

Sever Salvador Padrosa
Direcció General de Política Lingüística

Joan Abril Español
Direcció General de Política Lingüística