Marta Xirinachs i Codina
Direcció General de Política Lingüística

 

L'editorial presenta els articles que conformen aquest número 56.

Laura Puigdomènech i Farell
Direcció General de Política Lingüística

 

L'objectiu d'aquest article és aportar una mica de llum al món de l'avaluació, concretament, a les proves que avaluen la competència lingüística comunicativa. En aquest sentit, s'hi expliquen els principis bàsics en què se sostenen aquesta mena de proves i les propietats que han de complir perquè siguin vàlides i fiables.

Xarxes socials i terminologia. Com afecten les xarxes el treball terminològic

F. Xavier Fargas Valero, Marta Grané Franch i Maria Cortés Jordana
TERMCAT, Centre de Terminologia

 

Aquest article està basat en les comunicacions que els autors vam presentar en el marc dels Espais Terminològics i de la Cimera de Terminologia que es van dur a terme els dies 26, 27 i 28 de novembre del 2014, dedicats precisament a aspectes vinculats amb les xarxes socials. A partir de l'experiència del Centre de Terminologia dels darrers anys, s'apunten alguns dels aspectes en què s'ha fet més evident la influència d'aquestes xarxes en el treball terminològic, amb una atenció especial al cas del Twitter, una eina que ha representat en certs aspectes un canvi prou rellevant.

L'aplicació mòbil Guies de conversa universitària (GCU): un recurs multilingüe per a la comunicació

Glòria Vergés Ramon
Secretaria d'Universitats Recerca. Oficina de Política Lingüística.

A partir d'un material elaborat per la Universitat de Barcelona i aparegut inicialment en format paper, les Guies de conversa universitària han experimentat una evolució, gràcies a les noves tecnologies, i han passat de la versió impresa a la versió web, i d'aquesta a l'app. Es tracta d'una eina d'acollida lingüística que combina el català amb onze idiomes diferents i que s'adreça tant als estudiants de mobilitat internacional que vénen a les universitats catalanes, com als estudiants catalans que marxen a estudiar a l'estranger, per donar-los suport en les situacions de comunicació que es puguin trobar.

Noemí Ubach i Codina
Centre de Normalització Lingüística

Aprèn.cat és un programa que ha permès formar en llengua catalana més de 5.800 persones aturades durant els quatre anys que ha estat en funcionament. L'èxit del projecte —n'és el millor indicador la puntuació d'excel·lent donada pels usuaris— ha estat degut a l'aposta del Servei d'Ocupació de Catalunya per incloure la llengua en els programes de formació per a aturats, a l'expertesa del Consorci per a la Normalització Lingüística en l'organització de cursos de català dinàmics, participatius, adaptats a col·lectius determinats i enfocats a l'ús de la llengua, i al treball en xarxa no teòric sinó real de més de cent oficines de les dues institucions implicades.

Alfons Esteve i Rafael Ramos
Universitat de València. Servei de Política Lingüística

El 2011, les universitats públiques valencianes, conjuntament amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, van publicar Els usos lingüístics a les universitats públiques valencianes, un estudi que va motivar un nou impuls a la planificació lingüística en l'àmbit universitari.

Eva Prats i Núria Fernández
Departament de Comunicació de PIMEC

PIMEC desenvolupa un servei de suport a la comunicació empresarial en català. Sota el títol CATEMPRÈN, la patronal du a terme tasques d'acompanyament i assessorament a les pimes i als professionals autònoms en l'àmbit de la comunicació en llengua catalana; facilita tots els recursos de la comunicació en català; dóna suport a totes les empreses que emprin el català com a llengua vehicular en les seves activitats quotidianes, i reconeix les iniciatives empresarials que tenen com a principal producte o servei la llengua i la cultura catalanes.

Lurdes Comas i Elena Heidepriem
Direcció General de Política Lingüística

Anna Gayà
Consorci per a la Normalització Lingüística

L'any 2014, la Direcció General de Política Lingüística, juntament amb el Consorci per a la Normalització Lingüística i el programa del Tricentenari, impulsa el projecte 300 fets de llengua. Aquesta iniciativa, emmarcada en la commemoració del Tricentenari dels fets de l'11 de setembre de 1714, divulga la història del català de manera lúdica, materialitzada en un joc de taula, un concurs participatiu, un relat per a les xarxes socials i els mitjans de comunicació, i una viquimarató.

Alba Conesa i Rosa Ibarz
Consorci per a la Normalització Lingüística

El Consorci per a la Normalització Lingüística és, avui dia, una institució amb presència arreu de Catalunya. Al llarg dels anys, la seva missió ha evolucionat cap a la potenciació de la cohesió social i la difusió de la cultura del nostre país per mitjà de la llengua catalana, amb quatre eixos estratègics: afavorir la igualtat d'oportunitats a través del coneixement de la llengua, donar valor a la llengua i la cultura catalanes, potenciar la llengua com a eina de cohesió social i fer present la llengua i la cultura catalanes en tots els àmbits. Les tradicionals àrees d'actuació del Consorci per a la Normalització Lingüística -ensenyament de català per a adults, dinamització i assessorament- es concreten avui a impartir classes de català a persones adultes, fomentar l'ús de la llengua, donar a conèixer la nostra cultura i establir vincles amb entitats i associacions del territori. Aquest article resumeix la història del Consorci per a la Normalització Lingüística durant aquests 25 anys.

David Paloma Sanllehí
Universitat Autònoma de Barcelona

Mònica Montserrat Grau
Universitat Oberta de Catalunya

L'article aborda el propòsit del col·loquial mediatitzat en relació amb la variació geogràfica (o diatòpica) dels personatges de les sèries de televisió de producció pròpia. Les tendències observades permeten distingir dos conceptes nous: variació autodiatòpica i variació alterdiatòpica. Aquests dos tipus de variació estan al servei de la versemblança audiovisual, que és justament el propòsit del registre col·loquial mediatitzat de les sèries de televisió. Per a l'observació i l'anàlisi d'aquestes tendències lligades a la variació geogràfica s'ha tingut en compte un corpus format per 80 capítols d'un total de 20 sèries de producció pròpia de TV3, d'IB3 i de Canal 9.

Sever Salvador Padrosa
Direcció General de Política Lingüística

 

Ressenya de l'obra Guia d'estil per al tractament de mots xinesos en català

 

Pepita Cedillo Vicente
CREDAC Pere Barnils

Jordina Sánchez Amat
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pedagogia Sistemàtica i Social

 

Ressenya de l'article "Ensuring language acquisition for deaf children: What linguists can do" (Garantir l'adquisició del llenguatge per part dels infants sords: Què hi poden fer els lingüístes)