Departament de Medi Ambient i Habitatge
Butlletí dades estadístiques trimestral

 

Us informem que aquest és el tercer butlletí trimestral dedicat monogràficament a les dades ambientals que hagin tingut una rellevància durant els darrers tres mesos.

En aquest número els indicadors destacats dels mesos de juliol, agost i setembre han estat els incendis, els recursos hídrics, les dades climatològiques, l’estat de les platges, la qualitat de l’aire i la gestió dels residus.

 

Incendis

Finalitza la campanya d’estiu caracteritzada per episodis d’alt risc d’incendis.

El 15 de juny es va posar en marxa la campanya de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona contra els incendis forestals. Durant l’estiu s’han produït un total de 407 incendis que han cremat 3001 hectàrees de superfície forestal. Cal destacar, però que moltes de les hectàrees cremades han estat agrícoles i bàsicament es corresponen a la campanya de recollida del cereal al mes de juny.

L’estiu del 2009 s’ha definit per una meteorologia especialment seca, agreujada per vents càlids procedents del sud, la qual cosa va afavorir als incendis.

 

En general, la campanya se situa dins la normalitat dels darrers 25 anys, exceptuant els anys 1986, 1994 i 1998 caracteritzats de catastròfics.

 

Any	Nombre d’incendis	Ha arbrades	Ha No arbrades	Ha forestals	Ha No forestals
1986	449	42.773,02	22.150,90	64.923,92	2.810,00
1994	842	51.971,60	9.268,90	61.240,50	18.511,80
1998	465	13.480,74	6.010,62	19.491,36	10.420,63
2005	367	3.048,02	1.154,92	4.202,95	535,47
2008	169	10,25	23,06	33,31	6,53
2009	407	1.072,44	1.929,52	3.001,97	5.589,81

Taula 1. Comparació de les dades d’incendis, durant el període de l’1 de juny al 15 de setembre, de diferents anys (Ha = Hectàrees)

Si prenem les dades territorialitzades per demarcacions del període d'estiu 2009, a Lleida és on s’han cremat més hectàrees forestals, 1.594ha, amb 72 incendis, seguida de les Terres de l’Ebre (20 incendis i 985 ha cremades). Girona ha estat la zona amb menys hectàrees cremades, concretament 45 ha.

Finalment, cal destacar que el número d’incendis acumulats des de l’1 de gener fins al 30 de setembre de 2009 ha estat de 659 amb un total de 3307,30 hectàrees forestals (hectàrees arbrades 1157,34 ha i hectàrees no arbrades 2149,96ha). Si afegim el nombre d'hectàrees no forestals obtenim que amb un total de 659 incendis s'han cremat més de 8500ha.

 

> Prevenció d'incendis forestals

 

Recursos hídrics

Amb data 1 d’octubre de 2009 la reserva d’aigua embassada a les conques internes se situa al 72,54% de capacitat, mentre que al mateix dia de l’any 2008 era de tant sols un 58,70%.

 

El volum d’aigua es manté a 503,73hm3 a les conques internes, després de passar l’estació càlida de l’estiu amb mínimes precipitacions, amb alguna excepció localment. L’estiu de 2009 ha estat l’estació més uniforme, sec o molt sec a gairebé a tot el país,
però sobretot a les comarques litorals.

 

	Capacitat Màxima	Estat actual (1/10/09)		Estat trimestre anterior (28/06/09)		Estat fa un any (1/10/08)
	hm3	hm3	%	hm3	%	hm3	%
Conques internes	694.45	503.73	72.54	615.15	88.58	407.63	58.70
CHE	3803.3	2289	60.18	3079	80.96	2328	61.21

 

 

 

 

 

 

> Consultar estat dels embassaments <

 

Taula 2. Estat de les conques internes de Catalunya i de les conques de la confederació de l'Ebre

 

A data 1 d’octubre, els embassaments mantenen un percentatge de volum de la seva capacitat entre el 40 i el 80%. Cal esperar que les precipitacions dels mesos de tardor incrementin el volum d’aigua. No obstant això, cal seguir realitzant una planificació hidrològica adequada i tenir en compte les existents alternatives (dessalinització, recuperació d'aqüífers, millora de xarxes, reutilització i estalvi) per garantir la disponibilitat i la qualitat de l'aigua.

 

Dades Climatològiques

Termomètricament, el mes de juliol i agost han estat càlids i fins i tot molt càlids. Si ens centrem en els observatoris amb les sèries històriques iniciades a principis del segle XX destaquem que l’Observatori Fabra ha enregistrat una temperatura mitjana del mes d’agost  de l’any 2009 de 26,3 ºC, només per darrere dels 28,5 ºC de l’agost de 2003 i que a l’Observatori de l’Ebre la temperatura mitjana ha estat de 28,2 ºC que s’aproxima als 28,5 ºC de l’any 2003. 

 

Mapa 1. Temperatura mitjana mensual (ºC). Juliol 2009

 

Per tant, el mes d’agost destaca per la forta calor, la qual  ha estat persistent durant bona part del mes, especialment entre els dies 11 i 24, i va tocar sostre entre els dies 16 i 20, assolint la temperatura més alta del mes a la majoria d’estacions gestionades pel SMC.

 

Mapa 2. Temperatura mitjana mensual (ºC). Agost 2009

 

 

 

Pel que fa a les precipitacions, el mes de juliol ha estat marcat per l’elevada irregularitat en la distribució. És a dir, a la part central del país el mes ha estat normal o plujós, arribant a ser molt plujós en punts de la depressió central. En canvi, ha estat molt sec a la Costa Brava, al Garraf, al Pallars Sobirà i a la depressió de l’Ebre.

Mapa 3. Precipitació mensual (mm). Juliol 2009

 

 

Degut a la persistència de l’anticicló de les  Açores a l’oest de la Península Ibèrica, el mes d’agost ha estat sec, en general, i molt sec al litoral i Prelitoral. Només s’han enregistrat forts xàfecs molt localitzats.

 

 

Mapa 4. Precipitació mensual (mm). Agost 2009

 

 

Finalment, el mes de setembre va començar amb una baixada de les temperatures i alguns xàfecs i tempestes d’intensitat moderada i feble de distribució irregular pel territori. Cal destacar l’episodi del 17 i 18 de setembre amb tempestes intenses on es van enregistrar 4835 llamps núvol-terra, si bé la majoria van caure sobre el mar.

 

Mapa 5. Llamps. Episodi del 17-18 de setembre 2009

 

>Més informació

Estat de les platges

Des de l’1 de juny i fins el 26 de setembre, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) del Departament de Medi Ambient i Habitatge va dur a terme el Programa de vigilància i informació de l'estat de les platges i les zones de bany de l’interior de Catalunya.

 

El litoral català està compost per 245 punts de control. Els resultats obtinguts durant aquest període de control de temporada de bany han confirmat la bona condició en la qual es troben les aigües de bany a Catalunya.

 

Les aigües litorals han estat majoritàriament netes i transparents, però l’agitació del mar, en certs dies de vent o mal temps, enterbolia les aigües amb la creació d’escumes i acumulació de restes vegetals marines. Les embarcacions de neteja i els serveis de neteja municipals  s’ocupaven de mantenir l’aigua i la sorra neta. 

Platja dels Palangrers, a Roses (17/09/09)

> Consultar els Butlletins setmanals i les dades de Butlletí setmanal

 

Qualitat de l'aire

L'Índex Català de Qualitat de l'Aire (ICQA) es calcula a partir de les dades de les estacions automàtiques, Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), repartides per tot Catalunya i que detecten els nivells d’immissió dels contaminants principals (monòxid de carboni (CO), diòxid de nitrogen (NO2), diòxid de sofre (SO2), ozó (O3) i partícules en suspensió (PM10)).

 

Gràfica 1. Evolució de l'ICQA mitjà diari trimestral (1 de juliol- 30 de setembre)

 

Segons la gràfica 1 de l'ICQA del període trimestral juliol, agost i setembre, cal dir que la qualitat de l’aire és acceptable (43,3%) segons els valors establerts per les estacions seleccionades de Catalunya. El contaminant crític més extès ha estat l’ozó amb un 66,8%, seguit del diòxid de nitrogen amb un 23,2%, i amb un percentatge de 9,3% trobem les partícules en suspensió.

Si es realitza una valoració mensual, s’observa com la qualitat de l’aire de juliol a setembre ha empitjorat passant a ser de satisfactòria a acceptable amb un 45,2%, veient-se incrementat l’ozó obtenint un valor del 67% durant el mes d’agost.

 

 >Consultar els gràfics d'ICQA mensuals: juliol, agost i setembre

 

Campanya de vigilància de l'ozó

El Departament de Medi Ambient i Habitatge, en compliment de la Directiva 02/03/CE adoptada en el Reial decret 1796/2003, relatiu a l'ozó en l'aire ambient, vigila els nivells d'ozó i dóna informació pública en cas que se superin certs llindars.
Des del Servei de Vigilància i Control de l'Aire es vigilen permanentment els nivells d’ozó que mesuren les estacions de la XVPCA, però a més, durant el període en què hi ha més possibilitats que els nivells d’ozó superin el llindar d’informació a la població i d'alerta, es porta a terme la campanya de vigilància dels nivells d'ozó troposfèric a Catalunya.

La campanya es duu a terme entre maig i setembre perquè és quan se solen registrar aquestes superacions.
L’ozó troposfèric és un contaminant secundari, és a dir, no emès directament per una font a l’atmosfera, sinó que es forma a partir de reaccions fotoquímiques, activades per la llum solar, entre contaminants primaris. Concretament, l’ozó es crea quan coexisteixen els òxids de nitrogen (NOx), emesos bàsicament per la indústria i el trànsit, compostos orgànics volàtils (COV) i una radiació solar intensa durant un temps prou llarg.

 

Les últimes dades recollides indiquen que amb un valor de 233µg/m³ en dos hores al punt de mesurament de Tarragona (Parc de la ciutat)el mes d’agost, seguit de la Plana de Vic (Tona i Vic) amb valors entre 180 i 219 µg/m³ els mesos de juliol i agost, Alt Pirineu (Bellver de la Cerdanya) amb 184 µg/m³ a l’agost i l’Alt Llobregat (Berga) amb  182 µg/m³ a l’agost, és on s’acumulen els nivells més elevats d’ozó.

Gestió dels residus

L’Agència de Residus de Catalunya elabora estadístiques de residus  municipals, industrials i de residus de la construcció. Les dades s’obtenen un cop a l’any, en el cas dels residus municipals són fruit de la petició de dades dels ens locals de Catalunya, que són els competents en la recollida i tractament de residus municipals.

Durant el mes de juliol es va realizar una presentación exhaustiva de les dades dels residus municipals de l’any 2008.

Atès que la població ha augmentat un 2,13%, la quantitat de residus municipals generats l’any 2008 no ha augmentat respecte  l’any 2007. En total s’han generat 4.276.094 tones de residus municipals. El rati de generació per habitant i dia baixa a 1,59 kg/habitant/dia.

 

Gràfic 2. Evolució de la generació de residus municipals total a Catalunya

La recollida selectiva l’any 2008 va ser de 1.472.855 tones, xifra que representa un 34,4% dels residus generats. Això suposa un increment del 1,5% respecte l’any 2007. La tendència de la recollida selectiva de residus continua a l'alça.

 

Gràfic 3. Evolució de la recollida selectiva

 

Hi ha una clara tendència a augmentar la recollida selectiva dels residus i, per tant, disminueix el volum de la resta d’escombraries. La recollida selectiva ha augmentat un 1,5% respecte a l’any 2007 i la fracció resta ha disminuït un 1,8%.

 

Gràfic 4. Evolució de la generació i gestió de residu municipals

 

 

<< Consultar el darrer Butlletí estadístic >>