Fòrum de debat
  • Veure altres opinions
            Número 22 - Desembre 1998
 

Actualitat 

Catalunya, demà. Propostes de gestió ambiental 

“Catalunya pot ser un model i un exemple de sostenibilitat i desenvolupament arreu del món si ens ho proposem”. En aquestes paraules s’expressa una de les conclusions de les Jornades de debat “Catalunya, demà”, que van celebrar-se a Barcelona el mes de maig passat i van estar organitzades per la Generalitat. Aquesta frase, en concret, pertany al text que sintetitza el contingut de la discussió del grup de treball “Medi ambient. La situació a Catalunya: a la recerca d’una estratègia articulada amb les exigències de la competitivitat i l’estat del benestar”. 

En d’altres paraules, es tractava de perfilar les pautes que hauria de seguir el desenvolupament a Catalunya per tal d’adequar-se als principis de sostenibilitat, és a dir, als principis que garanteixen que l’activitat humana no degrada l’entorn fins al punt d’hipotecar el seu desenvolupament futur. En aquest sentit, les conclusions del debat, presentades recentment pel president de la Generalitat, Jordi Pujol, tenen més de declaració de principis que de línies d’actuació. Impliquen, per tant, una presa de posicions però encara queda molt camí per recórrer per tal de materialitzar les propostes sostenibilistes en polítiques ben definides.  

Conèixer les coordenades ambientals de Catalunya 

El futur desenvolupament de Catalunya es va discutir en diverses jornades en les quals van participar persones que, per la seva trajectòria professional, tenen un paper important a l’hora de definir les actituds i les accions tant d’empreses, com de governs o de la ciutadania en general. Per aquesta raó, els vint-i-un assistents al debat sobre medi ambient provenien del sector empresarial, de la política, d’organitzacions ecologistes, de la universitat, del món del periodisme, etc. Pere Duran, president de la Fundació Catalana de Gas, va presidir la sessió. 

D’entre les propostes més concretes, i a rel de la necessitat de disposar d’informació acurada sobre allò que es vol gestionar eficaçment, es va suggerir de fer un informe sobre l’estat del medi a Catalunya, un informe que s’actualitzés periòdicament i proporcionés les dades necessàries tant per identificar els objectius de la política ambiental com per avaluar la seva aplicació. En aquest sentit, es va prendre com a model El medi a Europa, més conegut com Informe Dobris, elaborat per l’Agència Europea del Medi Ambient i publicat el 1995. Aquest document recull i sistematitza les dades disponibles sobre diversos aspectes ambientals als països europeus: contaminació de l’aire, estat de les aigües continentals i marines, de les costes, la despesa energètica, els problemes derivats del transport, l’extensió d’espais protegits, l’estat de la biodiversitat, l’impacte ambiental de l’agricultura i de la indústria... i un llarg etcètera (el resum dels documents publicats per l’Agència Europea del Medi es poden consultar a http://www.eea.dk). 

L’Informe Dobris ha esdevingut una eina de gestió imprescindible, i l’estiu passat va publicar-se la versió en castellà de la seva actualització (Informe Dobris+3) que incorpora dades dels països de l’Europa no comunitària en referència als grans problemes ambientals que afecten el Vell Continent, com ara la destrucció de la capa d’ozó, l’acidificació, l’smog i els productes químics, els residus, la degradació del sòl o els riscos naturals i tecnològics. Aquesta recopilació i ordenació de dades d’interès ambiental ha permès, entre d’altres coses, l’elaboració de dos documents, també publicats per l’agència Europea del Medi, que avaluen l’efectivitat dels impostos i dels acords ambientals a Europa, el que dóna una idea de la utilitat de gaudir d’informació fiable i actualitzada per garantir la gestió sostenible d’un país i, sobretot, un disseny acurat dels instruments legals i fiscals que calen per dur-la a terme. 
 

Un Pla Estratègic i un consell assessor 

L’elaboració d’un document d’aquest tipus a escala catalana seria el fonament d’un Pla Estratègic del Medi Ambient a Catalunya però, perquè aquest pla fos realment efectiu, caldria que la gestió del medi deixés d’estar confinada en una única conselleria –o regidoria– i passés a ser una qüestió transversal que formés part de la política desenvolupada des d’altres àrees. Per aquesta raó, el document Jornades de debat Catalunya, demà destaca la necessitat d’establir mecanismes adients perquè l’Administració pública pugui assumir la pluridisciplinarietat inherent a la gestió ambiental, i proposa la creació d’una “comissió interdepartamental dins el Govern per assegurar una política unitària i estable a llarg termini”. En definitiva, es reconeix que la sostenibilitat no s’assoleix mitjançant l’aplicació de determinats principis de gestió a la política duta a terme pels ministeris, departaments o regidories “verds”. Ben al contrari, un dels indicadors més clars de que avancem cap a un desenvolupament més sostenible és que l’objectiu de conservar els recursos naturals es trobi a la base de qualsevol decisió política, ja surti de la conselleria d’economia, d’agricultura o d’obres públiques, posem per cas.  

De totes formes, el desplegament a Catalunya d’una política ambiental a gran escala, i la seva aplicació efectiva, dependran en gran mesura de l’existència d’un “ampli consens polític i social”. Per tal d’articular i promoure aquest consens, els participants en el debat sobre medi ambient proposen la constitució d’un consell assessor en qüestions ambientals. En la línia del consell de l’aigua del Departament d’Obres Públiques i Política Territorial, creat recentment per assessorar la conselleria en matèria de gestió hidràulica, el consell del medi ambient estaria format per “figures de prestigi en aquest àmbit procedents de la societat civil catalana”. Tot i que les seves decisions no serien vinculants, els membres del Govern haurien de consultar-lo obligatòriament i funcionaria, en conseqüència, com una mena d’auditoria de la política ambiental catalana realitzada per experts. L’objectiu final seria fer cuallar “aquesta filosofia de consens i complicitat social vers la política del medi ambient a Catalunya”, conclouen els experts en matèria ambiental que participaren en les jornades “Catalunya, demà”. Ara només falta que els responsables polítics recullin el missatge. 

El segle del medi ambient  

Benestar social implica competitivitat, progrés, desenvolupament de l’economia i de la cultura. Llavors, sostenibilitat, progrés i benestar social són sinònims, són parts d’una mateixa cosa. 

Catalunya s’ha de comprometre amb la resta del món. Hem de fer veure que sabem ser solidaris. 

L’educació i la formació, tant la del gran públic com la dels nostres dirigents polítics, econòmics o socials, són eines imprescindibles. Cal que la cultura ambiental sigui una part central del nostre tarannà. 

Cal saber que el nostre paisatge, la nostra terra, el medi que ens envolta, formen un patrimoni tan nostre com la nostra llengua o les nostres manifestacions artístiques. 

Fem èmfasi en el canvi de la humanitat cap a la Nova Era, basada en el coneixement, la informació i la comunicació. Cal aprofitar aquest canvi, aquesta oportunitat de fer del segle XXI el segle del medi ambient. 
  
Extracte de les conclusions del grup de treball “Medi ambient. La situació a Catalunya: a la recerca d’una estratègia articulada amb les exigències de la competitivitat i l’estat del benestar”. Jornades de Debat “Catalunya, demà”. Maig 1998. 

Per a més informació:  
www. gencat.es 
   

Medi Ambient. Tecnologia i Cultura no s'identifica necessàriament amb l'opinió que expressen els articles signats 
© Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya     
DL: B-44071-91     
ISSN:  1130-4022