Fòrum de debat            Número 23 - abril 1999 
 

Actualitat

Jornada per la mobilitat sostenible

«Jornada d’Auto-reflexió» és l’eslògan de la primera diada per la mobilitat sostenible que se celebra a Catalunya. El dia 29 d’abril, un dijous feiner, els catalans hauran de substituir el vehicle privat per formes alternatives de transport si volen accedir als llocs de treball, estudi o esbarjo, ja que la circulació estarà restringida als centres de les ciutats i pobles. Els organitzadors de la diada pretenen que aquesta restricció, lluny de convertir-se en una anècdota més aviat enutjosa, esdevingui el primer pas cap a l’assoliment d’una manera més racional d’utilitzar el cotxe: cap a un model de mobilitat més sostenible.

D’altra banda, i pel fet de treure els cotxes de la calçada, la diada permetrà alliberar espai perquè el carrer pugui acollir altres usos a part de servir com a pista per al trànsit rodat. Per aquesta raó, la diada també s’imposa l’objectiu que el ciutadà redescobreixi el carrer com a lloc de trobada, d’intercanvi i de jocs. Que sigui el ciutadà, en definitiva, qui ocupi la seva ciutat.

Poques són ja les veus que posen en dubte els efectes negatius –ambientals i sanitaris– del trànsit a les grans ciutats. Entre els primers destaquen la contaminació atmosfèrica i acústica, i entre els segons, les afeccions respiratòries i l’estrès. A banda d’això, també cal mencionar els embussos i la manca d’aparcaments, les congestions circulatòries, els accidents automobilístics i l’enorme impacte ambiental de les infraestructures viàries. El resultat és un empitjorament considerable de la qualitat de vida tant dels residents als nuclis urbans com de les persones que hi treballen.

De tot plegat es desprèn la necessitat d’impulsar un canvi en l’actual patró de mobilitat, un canvi que ja ha estat encetat a diverses ciutats europees i que, a Catalunya, ha anant prenent forma a partir d’iniciatives provinents de diferents entitats i plataformes cíviques d’una banda, i d’instàncies de l’administració de l’altra (per exemple, ja fa tres anys que l’associació de veïns del centre de Badalona organitza un dia sense cotxes).
Aquesta sensibilitat vers la problemàtica es va fer palesa quan l’Associació per la Promoció del Transport Públic, els Amics de la Bici, Barcelona Camina i associacions veïnals i sindicals proposaren el novembre passat l’organització d’un dia de mobilitat restringida a Catalunya, i la resposta institucional no es va fer esperar: la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat va decidir de donar-hi el suport logístic necessari i el Departament de Medi Ambient de seguida va fer seva la iniciativa.

Cotxes sí, però amb seny

L’actual problema del trànsit no és culpa del cotxe en si mateix, sinó del patró de mobilitat. Per aquesta raó, i la diada advoca per la mobilitat sostenible, i no per un dia sense cotxes. En efecte, el vehicle privat té una funció com a mitjà de transport; és una opció més. Però no pot ser, com passa ara, la que més espai ocupi, més soroll generi i més contamini tot i servir només per desplaçar un terç de la població. El problema del trànsit ve, doncs, de l’ús indiscriminat del vehicle privat, i el que es pretén amb la diada es promoure’n un ús més racional: utilitzar el transport col·lectiu o la bicicleta o anar a peu sempre que sigui possible. Què es guanyaria amb això?

En primer lloc, s’aconseguiria un bon estalvi energètic: un trajecte en cotxe consumeix quatre vegades més energia que un en transport col·lectiu. Per tant, reduir els desplaçaments en vehicle privat reduiria notablement la contribució de Catalunya a les emissions de gasos d’efecte hivernacle. En segon lloc, milloraria la mobilitat: a París, per exemple, la velocitat mitjana del trànsit als anys 70 era de 25-30 km/h, mentre que actualment és de 10 km/h. És a dir, com més vehicles en circulació, menys fluïdesa en la mobilitat. En tercer lloc, el gaudi de l’espai urbà seria més equitatiu: a Barcelona només el 25% dels desplaçaments es fan en vehicle privat i, per tant, el cotxe està lluny de ser el mitjà de transport per excel·lència. Malgrat això, aquesta minoria ocupa el 65% de l’espai públic.

De fet, cada cotxe disposa a Barcelona de 10,5 m2 de calçada, mentre que un vianant disposa només de 3,5 m2 de vorera. Corregir aquest desequilibri en l’ocupació de l’espai públic i substituir el protagonisme de l’automòbil a la ciutat pel protagonisme del vianant constitueix un dels principals objectius de la diada. No es tracta, doncs, de penalitzar el cotxe, sinó de retornar la ciutat al vianant. Tal com es diu al llibre Eines per a una gestió municipal cap a la sostenibilitat, editat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat: «L’espai urbà no és una calçada destinada a absorbir una onada de cotxes, ni és exclusivament un lloc de pas. El que caracteritza l’espai urbà és la seva complexitat i la seva funció d’acolliment de múltiples activitats (és lloc de trobada, de jocs, de compres, de passeig i de circulació, i és element d’identificació del barri per als seus habitants.)».

Un lloc per viure-hi, no una xarxa viària

La sensació que el ritme de la ciutat està regit pel trànsit, i que la seva intensificació causa un empitjorament de la qualitat de vida, és compartida per la majoria dels habitants urbans. Per exemple, segons una enquesta realitzada l’any passat per l’Ajuntament de Barcelona, el 61% dels barcelonins pensa que es dóna prioritat al cotxe privat sobre les persones, i els tres problemes de la ciutat que perceben com a més importants són de caire ambiental i relacionats amb l’automòbil: circulació/aparcament, neteja i contaminació/soroll.
Aquest «descontentament» ha quedat palès en experiències similars realitzades a França i a Itàlia, on en un referèndum celebrat a la ciutat de Bolònia el 1984, el 70% dels votants es van mostrar partidaris de reduir el trànsit al centre urbà. Les mesures preses des de llavors han fet que el trànsit es reduís en un 60%, i Bolònia ha esdevingut un paradigma de bones pràctiques en el marc europeu. També altres ciutats italianes fa anys que han instal·lat zones de circulació restringida als nuclis històrics: Siena, Florència, Roma, Milà...
Pel que fa a França, la ministra de Medi Ambient anuncià l’any passat la celebració de la primera diada sense cotxes («A la ciutat sense el meu cotxe?»). L’esdeveniment va tenir lloc el 22 de setembre i s’hi van adherir 34 municipis, entre ells París. La valoració dels ciutadans fou prou positiva: el 85% defensaren la jornada com a bona idea, i el 56% estava d’acord a repetir-la com a mínim un cop a la setmana. Val a dir que el canvi en la qualitat ambiental de les ciutats i pobles participants fou més que notable: als perímetres de circulació restringida les emissions contaminants es van reduir a la meitat, i els nivells de soroll van descendir entre el 50% i el 75%. L’èxit de la jornada ha fet que es torni a convocar aquest any amb la proposta d’institucionalitzar una diada europea a partir de l’any 2000.

Igual que en aquests casos, la diada catalana no es planteja com a experiment, sinó com a prova pilot, una mena d’assaig sobre què es podria fer en termes de millora de la mobilitat urbana. No està concebuda, doncs, com una activitat puntual i anecdòtica, sinó com un primer pas cap a l’encetament d’iniciatives duradores que permetin, realment i efectiva, deixar el cotxe a casa avui, demà, i demà passat, i l’altre...

J. C.
 
Fòrum de debat
  • Veure altres opinions
  
  

Medi Ambient. Tecnologia i Cultura no s'identifica necessàriament amb l'opinió que expressen els articles signats 
© Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya     
DL: B-44071-91     
ISSN:  1130-4022