 |
 |
|
|
|
| Fòrum de debat | Núm. 25 - gener 2000 | ||
 |
|||
Editorial
Cap a un nou model
de gestió de l’aigua
Fa uns mesos, tot just abans
de finalitzar l’anterior legislatura, el Parlament de Catalunya va aprovar
per unanimitat la Llei d’Ordenació, Gestió i Tributació
de l’Aigua. La dinàmica europea i també espanyola van contribuir
a assolir el consens del conjunt dels agents socials implicats en la gestió
dels recursos hídrics al nostre país. Era un acord molt necessari
i urgent tot considerant el seguit de fracassos anteriors.
La nova Llei és
un bon punt de partida per fer un salt qualitatiu endavant i implantar
un model sostenible de gestió de l’aigua a Catalunya. La política
inversora que només prioritza col·lectors, depuradores i
abastaments ha esdevingut obsoleta. Era necessària però ara
cal anar cap a un model que abordi la gestió de
l’aigua d’una manera integrada,
que mantingui i millori l’estat ecològic dels ecosistemes aquàtics
i que garanteixi l’accés al recurs però a partir d’un ús
racional i sostenible de l’aigua. Aquest és l’esperit de la nova
Llei i la tasca que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha de desenvolupar.
L’ACA té una tasca
complexa i difícil. Deixant de banda el canvi climàtic i
com aquest afectarà les zones mediterrànies, aquesta nova
entitat ha de ser capaç d’implantar, com afirma Narcís Prat
en el seu article, un model de gestió de l’aigua a Catalunya on
els aspectes de conservació i regeneració dels ecosistemes
siguin tan importants com els econòmics o la captació del
recurs. El catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona
repassa els darrers anys de la gestió dels recursos hídrics
al nostre país –fonamentada en una estratègia de l’oferta–
i proposa una gestió alternativa fidel als criteris de sostenibilitat.
Per la seva banda, Jesús
Carrera, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins, Canals
i Ports de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), aborda
la polèmica qüestió del transvassament del Roine. Carrera,
a partir d’una anàlisi detallada de la demanda –centrat en Barcelona
i la seva àrea–, els recursos i la qualitat argumenta a favor i
en contra pel que fa al transvassament d’aigua del Roine. Ens deixa ple
d’interrogants.
La següent aportació
se centra en la fiscalitat ambiental. El professor de la UB, Enric Tello,
explica perquè va esclatar la guerra de l’aigua i descriu el nou
escenari fiscal que impulsa la nova Llei i que ha permès precisament
posar fi al conflicte. Els aspectes legals i concretament el paper
central dels municipis en el nou model organitzatiu són tractats
per Lucia Casado i Carles Padrós, ambdós professors de Dret
Administratiu de la Universitat Autonòma de Barcelona.
En aquest número
dedicat a l’aigua no podia faltar la veu de la pagesia. El president de
la Junta de Govern dels Canals d’Urgell, Xavier Coll, recorda que l’agricultura
ha estat el gran motor de desenvolupament de les terres de Ponent. En aquest
sentit, disposar dels recursos hídrics necessaris permetrà
consolidar aquest desenvolupament el qual , segons afirma Coll, ha d’incorporar
mesures de modernització i major eficiència en l’ús
dels recursos.
La nova directora de l’Agència
Catalana de l’Aigua (ACA), Marta Lacambra, és la protagonista de
l’entrevista. I no és cap casualitat atès que Lacambra ha
estat una persona clau en la recerca del consens i el procés d’elaboració
de la Llei. Finalment, el número 25 de la revista "Medi Ambient.
Tecnologia i Cultura" es completa amb l’habitual i sàvia anàlisi
jurídica de l’advocat ambientalista Ignasi Doñate •
Lluís Reales
Director de Medi Ambient. Tecnologia
i cultura
| Fòrum de debat | ||
|
||
