 |
 |
|
|
|
| Fòrum de debat | Núm. 25 - gener 2000 | ||
 |
|||
Ecologia
de l’oci
Llibres
i revistes
Informe sobre el desenvolupament
humà 1999
Diversos autors
Programa de les Nacions
Unides per al Desenvolupament (PNUD). Barcelona, 1999, 262 pàg.
L'estat del món
1999
Brown, Lester R. [dir.].
Worldwatch Institute-Centre
Unesco de Catalunya. Barcelona: 1999, 257 pàg.
Signes vitals 1999
Brown, Lester R. [et
al.]
Worldwatch Institute-Centre
Unesco de Catalunya, Barcelona, 1999, 195 pàg.
El 1990 el PNUD publicava
el primer informe sobre el desenvolupament humà, un extens estudi
que intentava fer una lectura diferent sobre els indicadors de l'estat
del planeta. Amb aquesta nova edició no només es veu consolidat
el projecte, sinó que s'han anat afinant els mètodes i ampliant
els indicadors. La publicació de l'informe és ja un esdeveniment
esperat, perquè enfront de les xifres que ens arriben cada dia sobre
el bon estat de l'economia mundial i el creixement, permet observar les
grans desigualtats que hi ha en el si del planeta i com la major part de
la població mundial queda al marge de nombrosos avenços que
als països desenvolupats quasi considerem banals. L'IDH -Índex
de Desenvolupament Humà- és una alternativa al PIB -Producte
Interior Brut- o a altres indicadors tan usuals. Tot i que l'IDH no és
l'única cosa destacable ni potser la més important d'aquest
informe. Un informe que novament ens arriba en català gràcies
l'ANUE -Associació per a les Nacions Unides a Catalunya-, la Càtedra
Unesco en tecnologia, desenvolupament sostenible, desequilibri i canvi
global de la Universitat Politècnica de Catalunya, el Centre Unesco
de Catalunya i la Creu Roja a Catalunya.
Aquest informe té
un bon complement amb dues obres també ja clàssiques i esperades.
En aquest cas, són d'una fundació privada, el Worldwatch
Institute. Una és L'estat del món, que junt a la usual visió
general del seu director, Lester R. Brown -en aquest cas elaborada junt
amb Christopher Flavin i dedicada a «Una nova economia per a un nou
segle»-, inclou nou capítols més: un nou sistema energètic,
economia de materials, productes del bosc, els oceans, la biodiversitat
vegetal, l'alimentació per a la població mundial, les ciutats,
els conflictes violents i la construcció d'una societat sostenible.
Tots amb nombroses dades i referències bibliogràfiques.
La segona publicació
del Worldwatch és Signes vitals, que ofereix, segons el subtítol,
«les tendències ambientals que configuren el nostre futur».
Les diverses taules comentades es refereixen a l'energia, l'atmosfera,
l'economia, els mitjans de transport, les comunicacions, les tendències
socials i el camp militar. La segona part inclou, entre moltes altres,
dades sobre conreus transgènics, resistència a herbicides,
la globalització, la corrupció governamental, l'atur o les
ONG.
X.D.
El sistema català
de reproducció
Cabré, Anna
Proa, Barcelona, 1999,
304 pàg.
Catalunya ha tingut i té
fama de país amb una natalitat molt baixa. Quan Anna Cabré
va llegir el llibre de Josep Antoni Vandellòs Catalunya, poble decadent,
publicat el 1935, i va pensar en iniciar una recerca per demostrar que
la taxa de natalitat catalana havia estat, des de mitjans del segle passat,
suficient per al manteniment de la població.
Aquest llibre està
basat en la tesi doctoral de l'autora i és fruit del treball de
molts anys per analitzar no només com ha evolucionat la població
catalana, sinó també per quines raons històriques,
socials, econòmiques i culturals ho ha fet així. L'autora
pren com a base l'indicador d'Henry. Tot i que s'ha difós a bastament
la idea que per al manteniment d'una població cal una taxa de 2,1
fills per dona, Louis Henry va mostrar que l'important no és això,
sinó que el total d'anys viscuts per les filles superi el total
d'anys viscuts per les mares, cosa que depèn tant de la fecunditat
com de la disminució de la mortalitat.
A partir d'aquest referent
l'autora refà l'evolució demogràfica de Catalunya
entre el 1856 i el 1960, període que conforma el que l'autora anomena
«cent anys de singularitat demogràfica». La immigració
ha jugat un paper importantíssim en l'evolució demogràfica
del país, sense que es pugui dir si la baixa fecunditat és,
en part o totalment, causa o conseqüència d'aquella o si simplement
han evolucionat paral·lelament sense un lligam causal clar. D'altra
banda, la institució de l'hereu també ha estat bàsica
en aquesta evolució.
Per a l'autora, aquest sistema
català de reproducció sembla estar a punt de passar a la
història, donades les noves condicions tant nacionals com internacionals.
Entre les possibilitats per al manteniment de la població al país,
Cabré considera que una gran expansió econòmica podria
tenir efectes perversos notables, ja que, l'expansió dels anys seixanta
es va pagar amb «degradació ambiental, destrucció cultural
i desnaturalització del país». Tot i això l'autora
s'alegra de compartir problemes així amb els altres països
industrialitzats i de no patir els que tenen a la resta del món.
X.D.
Medio ambiente y desarrollo
sostenible
Bifani, Paolo
IEPALA, Madrid, 1999,
593 pàg.
El 1981 l'economista italià
Paolo Bifani publicava en tres volums la primera versió d'un llibre
que ha conegut posterior revisions i actualitzacions. Ara ens n'arriba
la quarta edició, que posa al dia aquesta obra de referència.
Un valor destacable de l'obra és que l'autor feia el 1981 uns plantejaments
que eren bàsicament vàlids i que després no ha calgut
reelaborar a fons, sinó simplement completar a la vista dels nous
coneixements sobre el medi ambient i el desenvolupament i de la profunda
activitat que des de mitjans dels 80 s'han produït: Informe Brundtland,
Conferència de Rio de Janeiro, Protocol de Montreal, Convenció
sobre el canvi climàtic i creixent protagonisme dels temes ambientals
arreu del món.
De les diverses parts del
llibre, la primera és la que ofereix menys canvis, ja que exposa
les principals teories econòmiques i la seva visió del creixement
i el desenvolupament. El to general el fa assequible a persones sense formació
en economia. La segona part també té poques variacions, ja
que és una interpretació històrica sobre les relacions
entre desenvolupament i medi ambient.
En canvi, la tercera part,
sobre recursos naturals i població, és la que, lògicament,
ha hagut de ser revisada més a fons. El gran nombre de noves dades
de què disposem i els fets que exemplifiquen, a diversos països,
els diferents temes tractats així ho exigien. A partir de molta
informació i interpretació, l'autor ofereix un contrast real
a les teories analitzades a la primera part. Un fet essencial, ja que molts
economistes semblen treballar amb models ideals, allunyats de la vertadera
situació que es viu a la major part del planeta.
Aquesta tercera part parla
de l'evolució de la població, del concepte d'escassesa, dels
recursos alimentaris -que ocupen la major part d'aquesta part-, dels recursos
hídrics i dels forestals, dels ecosistemes marins, de la biodiversitat
i dels recursos minerals.
Per la seva estructura,
claredat, rigor i actualitat, pel gran nombre d'informació que l'autor
ha processat i pels plantejaments que han inspirat l'obra, ens trobem davant
d'un llibre de referència bàsic per a tots aquells que vulguin
entendre la relació entre les estructures econòmiques, els
recursos i el desenvolupament. L'autor ha deixat per a una segona obra
els temes de ciència i tecnologia, contaminació i instruments
i mesures de política ambiental. Una visió també complexa
que junt a aquest llibre oferirà un panorama molt complet de la
relació entre el medi, la política i l'economia.
X.D.
Vegetació i zones
bioclimàtiques del món
Walter, Heinrich
Promociones y Publicaciones
Universitarias (PPU), Barcelona, 1998, 394 pàg.
Nascut a Odessa el 1898, Heinrich Walter és un dels noms il·lustres de l'ecologia del segle. Una de les seves obres més emblemàtiques és aquesta, publicada per primer cop el 1970 i que el 1977 havia ja exhaurit la seva tercera edició. Ara ens arriba la segona edició catalana, realitzada per un altre personatge il·lustre: Oriol de Bolós. L'obra exposa el paper del clima i de la vegetació com a components essencials dels sistemes ecològics. L'autor ofereix una visió general i després dedica diversos capítols al que anomena zonobiomes, entesos com a espais vitals homogenis dintre el conjunt biogeosfera. Walter en descriu nou, que inclouen des de llims bruns equatorials a la tundra, és a dir, des de llocs sempre verds sense variació al llarg de l'any a zones de vegetació sense arbres, passant per tots aquells llocs de característiques diverses i variacions estacionals. També hi ha un gran nombre de gràfics i apèndixs, bibliografia, índex alfabètic i glossari. L'autor exposa, al final, unes breus consideracions sobre el futur de la humanitat des del punt de vista ecològic, cridant l'atenció sobre el creixement de la població i les alteracions antropogèniques de l'equilibri natural. Conclou assenyalant que l'home, malgrat les seves capacitats espirituals, és també una part de la natura i no pot creure en un desenvolupament cientificotècnic il·limitat. Qui no ho vegi així, segons Walter, o bé és orb davant les lleis de la natura o bé té una despreocupació exemplificada en aquella frase històrica, «Després de mi, el diluvi».
X.D.
Informe sobre la informació
ambiental. Mitjans de comunicació a Catalunya 1999
Grup d'Informació
Ambiental-Associació Catalana de Comunicació Científica
Departament de Medi Ambient
de la Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1999, 98 pàg.
Aquest opuscle, elaborat pel GIA -de l'ACCC- amb la col·laboració del CEIA -Centre d'Estudis d'Informació Ambiental de l'Institut Català de Tecnologia-, recull les dades sobre qui tracta la informació ambiental als mitjans de comunicació. La primera part té un llistat d'agències d'informació, diaris, emissores de ràdio i televisió, revistes d'informació general i revistes especialitzades. De cada mitjà es donen les dades generals i s'explica si les notícies de medi ambient tenen una secció especial, quin tipus de notícies es destaquen i si ha professionals especialitzats en el tema. La segona part té una llista alfabètica de periodistes i una altra de mitjans que assenyala, si existeix, qui s'encarrega de la informació ambiental. Es tracta d'un llibre que, a part de facilitar informació per localitzar mitjans i professionals, mostra la poca importància que encara es dóna a aquest tema a casa nostra, ja que la majoria de mitjans no tenen redactors especialitzats i l'encarregat del tema rarament dedica més del 20% del seu temps al medi ambient. Entre els casos curiosos hi ha el de la delegació a Barcelona d'un diari amb seu central a Madrid que té un redactor que a més de temes de medi ambient cobreix els d'infraestructura i filosofia. Una barreja ben curiosa.
X.D.
Medi ambient. Anuari d'entitats
catalanes 1998
Centre Unesco de Catalunya,
Barcelona, 1999, 328 pàg.
Un altre recull, en aquest cas de les entitats que es dediquen a temes ambientals als Països Catalans. El llibre no es limita a donar les referències, sinó que inclou abans uns textos que parlen de l'Assemblea d'Entitats Ecologistes, del projecte Life, de les activitats de la Plataforma Cívica per a la Reducció de Residus de Catalunya, del creixement turístic i urbanístic a Mallorca i de la proliferació de centrals eòliques i la conservació dels espais naturals a Tarragona. Del voltant d'un centenar d'entitats censades es proporciona la fitxa amb adreça, telèfon i, si és el cas, correu electrònic, els seus objectius i un llistat de les seves activitats.
X.D.
La sostenibilitat, o el
futur possible
Revista "Idees", número
2 (abril-juny 1999). Centre d'Estudis de Temes Contemporanis, Generalitat
de Catalunya, Barcelona, 142 pàg.
El segon número d'aquesta revista que segons el seu director, Àngel Castiñeira, pretén ser una eina de debat i reflexió, publica un dossier de 33 pàgines sobre la sostenibilitat. Amb una introducció de Josep M. Camarasa, inclou un article de Josep Germain i Joandomènec Ros sobre la diversitat biològica a Catalunya i un altre de Joan Rieradevall i Xavier Domènech sobre desenvolupament sostenible a les ciutats. Finalment, Lluís Reales entrevista Ramon Folch, que exposa el concepte de sostenibilitat com una transformació del model econòmic actual en un altre que no tingui com a objectiu bàsic el creixement i que internalitzi tots els costos -inclosos naturalment els ambientals i socials- dels processos productius.
X.D.
| Fòrum de debat | ||
|
||
