 |
 |
|
|
|
| Fòrum de debat | Núm. 25 - gener 2000 | ||
 |
|||
La veu dels lectors
Comentaris dels lectors enviats
per correu electrònic a través de la pàgina web (www.gencat.net/mediamb/revista).
Les opinions es refereixen
al número 24 dedicat a la societat del risc.
És de molt d'interès
plantejar l'anàlisi de les externalitats, especialment les negatives,
a aspectes que fins ara n'estaven al marge,des del medi ambient fins a
la cultura (apareix a l'article en la suggerència de valorar econòmicament
el patrimoni històrico-artístic).Això obre noves línies
d'estudi per als qui treballem en el món de la cultura. D'altra
banda, lamentar que la constatació per part de professionals de
diversos àmbits dels problemes econòmics, socials, ambientals,
etc que es deriven del desequilibri territorial no tendeixin a corregir-se,
sinó més aviat tot al contrari, tant des de l'acció
estrictament política -d'ordenació del territori- com des
de l'activitat empresarial -en especial, la construcció-.
Marià Marín
Torné
correu electrònic
ksdt2205@gencat.net
Una observació i una
pregunta a l'article del Sr. Ignasi Doñate "De la reparació
dels danys a la gestió dels riscos ambientals" (núm.24).
Quan parla de l'avaluació d'impacte ambiental, com molt bé
diu, s'aplica només a "certs projectes" i encara amb dificultats
(punt 9.2). Hauria estat bé afegir que aquesta restricció
ha mostrat clarament les seves limitacions, en termes d'eficàcia
i d'efectivitat ambiental, perquè els plans i els programes fonamentals,
és dir aquells que defineixen el marc dels projectes posteriors,
no solen integrar els valors ambientals ni garantir, consegüentment,
un nivell adequat de protecció al medi ambient. Dit en altres termes,
les alternatives reals de menor impacte ambiental es troben generalment
a nivell de plans i de programes. Quan s'arriba a nivell dels projectes,
la majoria de les mesures correctores possibles són cosmètiques.
Escau recordar que quan
es va introduir l'avaluació d'impacte ambiental als EUA (NEPA, 1969)
es va concebre per ser aplicada a nivell de lleis, polítiques,
programes i plans, i no sols a nivell de projectes. L'experiència
han mostrat que és a nivell estratègic on aquest instrument
resulta més efectiu. Per això, l'avaluació d'impacte
ambiental de plans i programes es va estendre cap a molt altres països
desenvolupats i en vies de desenvolupament, inclosos bastants de
l'Est d'Europa.
Dissortadament, quan setze
anys més tard la Comunitat Europea va introduir l'avaluació
d'impacte ambiental, no va aprofitar la lliçó. El compromís
de 1985, en paraules de Henk Brouwer, aleshores ministre de Medi Ambient
dels Paísos Baixos, fou "més el resultat de la resistència
acumulativa dels promotors del desenvolupament i de les burocràcies
en els estats membres que no pas una síntesi de les millors idees
per la protecció del medi ambient". Per això la directiva
85/337 va restringir l'aplicació de l'avaluació d'impacte
ambiental a "certs projectes". I tant Espanya com Catalunya van seguir
aquest error quan van legislar sobre el tema a continuació.
Han hagut de passar quinze
anys més per rectificar. Després de vuit anys de discussió
(el primer esborrany era de 1991), la proposta de Directiva europea de
1997 (97/11/EC), introdueix l'avaluació ambiental a certs
plans i programes, per exemple els urbanístics, de transports, energia
o residus. Lamentablement no inclou l'avaluació dels efectes ambiental
de les polítiques. El text íntegre es pot trobar a www.europa.eu.int/comm/dg11/eia/sea-legalcontext.htm.
Pel març de 1999 l'estat espanyol l'havia d'haver transposat al
seu ordenament jurídic. Com que no ho va fer, es planteja ara la
pregunta de si la Directiva europea esmentada és d'aplicació
de forma substitutiva.
Josep Maria Mallarach
correu electrònic
mallarach@mx4.redestb.es
La lògica de producció
de riscos domina efectivament a la lògica de producció de
riquesa: cal una inversió del model de societat que minimitzi els
efectes secundaris civilitzadors.
Com sia que el model actual
es basa en l'equació valor=valor de mercat -ja que el valor quantificable,
numéric és l'únic comptabilitzable per la ciència
actual- cal replantejar-se el model de ciència, doncs els problemes
de sobrevivença a afrontar no són quantificables, no és
valor de mercat.
Cal retrobar el valor precartesià
de la ciència holística, tan desacreditada per opinions civilitzadores
ara desacreditades pels fets.
Secretari de l'Ajuntament
de Santa Pau (Girona)
correu electrònic
santapau@ddgi.es
| Fòrum de debat | ||
|
||
