Fòrum de debat Núm. 26 - juny 2000 Editorial
La fi de la tecnocràcia
La màxima il·lustrada «Tot per al poble però sense el poble» -que la majoria de tecnòcrates subscriurien- està obsoleta a les albors de la societat de la informació. La tecnocràcia, aquell sistema que atorga als tècnics i als experts un gran pes en la direcció política d'un país o una comunitat, té avui en dia una escassa credibilitat. També el sistema representatiu característic de les democràcies occidentals pateix una profunda crisi i demana a crits majúscules dosis de creativitat per transformar-lo. És, sens dubte, el millor sistema que l'home ha inventat mai però no pot estancar-se i ha d'evolucionar. La democràcia, des dels seus inicis, ha canviat per adaptar-se a les noves realitats socials i econòmiques. En l'actualitat ha de fer un pas endavant. A l'horitzó, i de la mà d'una societat interconnectada, apareix la idea de la democràcia participativa. És un sistema que fa que prevalgui la participació ciutadana en la presa de decisions, que fomenta el debat i que contribueix per tal que aflori la creativitat social. Fàcil de dir i molt difícil d'implantar. Per què? Abunda la convicció de la passivitat dels ciutadans, que els costa participar. Però caldria preguntar-se el perquè d'aquesta actitud. Qui participa no només vol ser escoltat, també vol que es tinguin en compte les seves opinions. Si no es té la sensació que perd el temps. La realitat és que el xip tecnòcrata encara abunda a les nostres administracions. No es creuen això de la participació, i en moltes es compara els ciutadans amb il·luminats que no saben el que diuen.
Però unes anàlisis de la realitat, tal com mostra aquest número de la revista Medi Ambient. Tecnologia i cultura, indica el contrari. Avui en dia la creativitat social, les noves idees no estan als despatxos del poder ni a les generacions que governen; estan al carrer, a les organitzacions no governamentals, flueixen per les xarxes de telecomunicacions... El tema de la democràcia participativa connecta radicalment amb la problemàtica ambiental del nostre planeta. L'experiència certifica que sense consens, diàleg i participació resulta quasi impossible prendre decisions a l'encalç de la sostenibilitat i de la millora ambiental. Aquest número de la revista està format per cinc articles i una entrevista que aporten un marc de reflexió sobre el futur de la democràcia i més concretament de l'ambiental. Jordi Bigues -periodista i destacat ecologista-, Jordi Sánchez -politòleg-, Pere Torres -biòleg i polític-, Christian Morrón -advocat-, Ramón Sitjà -mestre i exalcalde de Manlleu- i Tomás Rodríguez Villasante -sociòleg, expert en moviments socials-, dibuixen un variat mosaic per reflexionar sobre la democràcia ambiental. Sense cap mena de dubte: «Tot per al poble i amb el poble».
Lluís Reales Director de Medi Ambient. Tecnologia i cultura
Fòrum de debat