Fòrum de debat	Doneu la vostra opinió	Veure altres opinions	Núm. 27 - novembre 2000

 

Editorial Cap a un únic model de gestió    Era una decisió llargament esperada per molts sectors de la societat catalana. Ara fa gairebé un any, concretament el 29 de novembre de 1999, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya publicava el Decret 297/1999. Aquest suprimia la Direcció General de Medi Natural del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i les seves funcions en matèria de conservació de la natura s’atribuïen a la Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic del Departament de Medi Ambient. Finalment, la lògica es va imposar: calia un únic model pel que fa a la gestió dels espais naturals a Catalunya, siguin públics o privats. Des d’aleshores, la gestió del patrimoni natural es troba en un període de transició. S’està posant ordre a l’espera de la creació de l’Agència Catalana de la Natura, l’organisme que haurà d’unificar i pilotar la gestió del patrimoni natural del país.  En aquest context de canvi i en aquest moment d’oportunitat se situa el número de Medi Ambient. Tecnologia i cultura que tenen a les seves mans. En els darrers anys, la majoria dels espais naturals han estat maltractats, no ha existit una política única i coherent. Ara Catalunya té una oportunitat única per adoptar les darreres tendències en gestió i endegar una política imaginativa per protegir i preservar no només els espais naturals, sinó també el conjunt del territori. Pel que fa al contingut d’aquest número, en primer lloc Martí Boada i Mònica Rivera, del Centre d’Estudis Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, repassen l’evolució de la idea de conservació, des de les "reserves" creades a Mesopotàmia fins a mitjan anys 70, quan arriba la democràcia al nostre país. Els autors incideixen especialment en el massís del Montseny, paradigma del proteccionisme a Catalunya.  El geòleg i expert ambiental Josep Maria Mallarach analitza les darreres tendències en gestió on cada cop els criteris ecològics pesen més a l’hora de definir les polítiques de protecció.  El Parc del delta de l’Ebre és un espai natural des de sempre caracteritzat per la gran activitat humana que s’hi ha desenvolupat.  Rafael Balada, el director del parc, explica com s’ha aconseguit que els veïns de la zona sentin i defensin el parc com un valuós patrimoni després d’una història plena d’entrebancs. Els espais naturals protegits són àmbits molt apropiats per a la recerca i en molts casos s’han convertit en instruments indispensables per a l’avenç de la ciència. Jaume Terradas, investigador del CREAF de la Universitat Autònoma de Barcelona, aprofundeix en el paper que tenen aquests espais per fomentar la recerca.  Més de 2,6 milions d’afiliats i un pressupost anual de 50.160 milions de pessetes converteixen el National Trust britànic en una de les organitzacions no governamentals de l’àmbit de la conservació més importants del món. Richard Ellis explica aquesta experiència modèlica.  L’entrevista, habitual en cada número, té com a protagonista a Lluís Paluzie, president del Consell de Protecció de la Natura i personatge de gran pes en la història de la protecció a Catalunya.  Finalment, l’advocat Ignasi Doñate repassa la realitat legislativa sobre el tema que presenta el vint-i-setè número de Medi Ambient. Tecnologia i Cultura. •   Lluís Reales Director de Medi Ambient. Tecnologia i cultura

Fòrum de debat	Doneu la vostra opinió	Veure altres opinions

		Medi Ambient. Tecnologia i Cultura no s'identifica necessàriament amb l'opinió que expressen els articles signats
© Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya DL: B-44071-91 ISSN:  1130-4022