Fòrum de debat	Doneu la vostra opinió	Veure altres opinions	Núm. 27 - novembre 2000

 

Ecologia de l’oci  Llibres i Revistes Un món nou Federico Mayor Centre Unesco de Catalunya, Barcelona, 2000, 491 pàg. Director general de la Unesco fins l'any passat, el bioquímic català Federico Mayor ha mostrat sempre un gran coneixement dels problemes ambientals i socials i una gran sensibilitat per buscar-hi solucions. En aquesta extensa obra, escrita amb la col·laboració de Jérôme Bindé, Mayor repassa els grans reptes plantejats per processos com el desenvolupament tecnològic, la tercera revolució industrial i la mundialització. El llibre està dividit en quatre parts. "Per un nou contracte social", "El contracte natural del futur: ciència, desenvolupament i medi ambient", "Cap a un contracte cultural: de la societat de la informació a la societat del coneixement" i "Per un nou contracte ètic". L’estudi de Mayor, bastit sobre una documentació abundantíssima, és exhaustiu i detallat. La superpoblació, la urbanització, l'alimentació, el paper de la biotecnologia, el transport, la desertització, l'aigua, el futur del llibre i de la lectura, la diversitat lingüística, l'educació, la pau i les possibilitats que es produeixi un hipotètic "miracle africà" són alguns dels temes exposats. Es tracta d'un llibre ple de dades i que planteja problemes, però que també aporta possibles solucions. Però, sobretot, es tracta d'una obra que crida l'atenció sobre la complexitat de la nostra societat, els desequilibris, el canvi accelerat i els grans reptes que tenim al nostre davant. Tot perquè, com diu el premi Nobel de Química Ilya Prigogine en la frase que obre la introducció, no podem preveure el futur, però podem preparar-lo.  X.D. La guerra de la cocaína Belén Boville Luca de Tena Debate, Madrid, 2000, 285 pàg. Amb les recents iniciatives del president nord-americà Bill Clinton per fer front al problema de la cocaïna, aquest llibre de la periodista Belén Boville Luca de Tena pren plena actualitat. Malgrat que el subtítol parli de drogues, geopolítica i medi ambient, el darrer dels temes està poc tractat des del punt de vista estricte. Però atès que els problemes ambientals estan gairebé sempre íntimament lligats a problemes socials i polítics, el llibre també té un gran interès des d'aquest punt de vista. L'autora ens parla de la coca —utilitzada pels indígenes des de fa segles— i de la cocaïna —un dels seus alcaloides— i en fa una aprofundida anàlisi geopolítica. La tesi de l'autora és clara i Boville no es queda a mitges tintes: a més del puritanisme americà, han estat les necessitats estratègiques —econòmiques, polítiques i militars— dels Estats Units allò que ha fet plantejar la guerra contra una droga que representa el 17 % del mercat mundial —davant el 35 % de l'haixix i el 48 % de l'heroïna. Segons Boville, les intervencions militars deixen de banda els problemes socials en què es fonamenta bona part del problema de la cocaïna. L'autora també relata relacions més que fosques entre els traficants de drogues i els que teòricament han de perseguir-los. Probablement també hauria estat interessant incidir una mica més en els problemes ambientals —també de molta actualitat— provocats per la destrucció de plantacions amb microorganismes i en les possibilitats dels conreus alternatius. Tot i així, el llibre, molt documentat, ofereix una nova perspectiva al lector sobre el tema de la cocaïna.  X.D. El gen escarlata Pere Puigdomènech Rubes, Barcelona, 2000 Hi ha una forma de divulgar la ciència i de reflexionar sobre els problemes ètics i socials que aquesta planteja que permet l’acostament a lectors que potser mai no triarien llibres d'assaig. Es tracta de la ficció científica —malauradament, poc aprofitada pels autors més coneguts, tot i el potencial que presenta quant a possibles arguments. El físic i biòleg Pere Puigdomènech ha triat aquesta fórmula per descriure el potencial de l'enginyeria genètica i per reflexionar sobre allò que de vegades s'amaga darrera de les recerques científiques punta. La història de El gen escarlata inclou intriga i informació, i convida a la reflexió. Alterna la història amb alguns requadres que expliquen els punts clau de la biologia molecular. Per això, és una iniciativa interessant per difondre la ciència amb l'atractiu afegit de la ficció.  X.D. Comunicació i medi ambient en la societat global Diversos autors Ass. Una Sola Terra, Diputació de Barcelona, 2000, 159 pàg. El febrer de 1998 el V Simposi Internacional Una Sola Terra va tractar el tema de la comunicació. Aquest llibre recull les intervencions al simposi. La primera part recull els homenatges a personalitats com Jacques-Yves Cousteau, Gerald Durrell i Maurice i Katia Krafft. Els tres apartats següents recullen les intervencions sobre els drets a la informació i ambiental i el ciberespai, i una taula rodona sobre la comunicació ambiental en vistes del segle xxi. Tres apèndixs sobre l'evolució de la comunicació ambiental, l'ètica mediambiental en el codi deontològic i un llistat de pàgines web, junt amb bibliografia i un índex de noms, completen el llibre. Voldríem esmentar un error que hi ha en el primer apèndix i que podria afectar la imatge d'una entitat plural d'aquesta revista: l'Associació Catalana de Comunicació Científica està integrada des de la seva fundació per un grup ampli de professionals i no, com es diu aquí, per diferents periodistes vinculats a la revista Medi ambient. Tecnologia i cultura.  X.D. Noves Revistes Bioma Bioma és una nova publicació bimestral sobre natura, editada a Olot (Garrotxa). La revista vol abastar totes les terres de parla catalana i en el primer número publicava articles de diversos especialistes que parlen de botànica, invertebrats, vertebrats o d'espais naturals, com ara la marjal de Pego-Oliva, al País Valencià.  Mètode Mètode no és una revista nova, però aquesta publicació editada per la Universitat de València inicia una nova etapa que l'ha portada a quioscs i llibreries per augmentar la seva difusió. La revista informa sobre l'activitat de la recerca universitària, però té un gran interès pel lector que se sent cridat pels temes científics, ja que aporta articles de divulgació i de reflexió. El primer número de la nova etapa (Estiu 2000) incloïa un dossier sobre el litoral.  The Ecologist Finalment, The Ecologist apareix en versió castellana. Fundada el 1969 per Edward Goldsmith, presenta reportatges i informacions molt diverses. Sense entrar en l'anàlisi dels seus continguts, és innegable que la publicació representa el punt de vista d'un ecologisme força radical. I això, que cadascú pot valorar com cregui, no deixa de ser una aportació a la pluralitat informativa en aquest camp. • X.D.

Fòrum de debat	Doneu la vostra opinió	Veure altres opinions

 

		Medi Ambient. Tecnologia i Cultura no s'identifica necessàriament amb l'opinió que expressen els articles signats
© Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya DL: B-44071-91 ISSN:  1130-4022