Alfons Calera és llicenciat en medicina
i cirurgia per la Universitat de València i tècnic superior en prevenció
de riscos laborals, especialitzat en higiene industrial, ergonomia i psicologia
aplicada a la prevenció. Ha exercit com a tècnic de qualitat ambiental
per a la Conselleria de Sanitat i Consum de la Generalitat Valenciana
i també ha treballat com a professor de sanitat ambiental. Entre 1994
i 1998 va ocupar el càrrec de tècnic superior en el Gabinet de Salut Laboral
i Medi Ambient de Comissions Obreres. Actualment, és el coordinador de
l'Àrea de formació de l'Institut Sindical de Treball, Ambient i Salut
(ISTAS), que depèn del sindicat Comissions Obreres. Riscos ambientals
Una entrevista
de Lluís Reales
Alfons
Calera
Metge i coordinador de l'Àrea de formació de l'Institut Sindical de Treball,
Ambient i Salut (ISTAS)
"L'augment de les
malalties professionals és imparable"
Quines són les funcions de l'Institut Sindical de
Treball, Ambient i Salut (ISTAS)?
L'ISTAS és una fundació autònoma,
de caràcter tecnicosindical, promoguda per la Confederació
Sindical de Comissions Obreres (CCOO) amb l'objectiu d'impulsar activitats
de progrés social per a la millora de les condicions de treball,
la protecció del medi ambient i la promoció de la salut dels
treballadors i les treballadores en l'àmbit de l'Estat espanyol.
Aquesta fundació va començar a funcionar el maig de 1996.
La raó de ser de l'ISTAS és donar suport a l'acció
sindical en matèria de salut laboral i de protecció del medi
ambient. Manté, com a principis d'actuació, l'autonomia i
el rigor propis de l'assessorament tècnic, així com el principi
de no-ingerència en els processos de decisió sindicals. Com
a fundació sindical, l'ISTAS sotmet la seva orientació, planificació
i gestió al control d'un patronat fundat majoritàriament per
membres de CCOO designats per la seva comissió executiva confederal.
Quins
són els seus àmbits d'activitat?
Bàsicament
són cinc: informació, formació, assessorament, investigació
i comunicació. Pel que fa al primer àmbit, tenim un servei
d'informació i documentació per atendre consultes sobre
diferents aspectes (tècnics, legals, sindicals) relacionats amb
la salut laboral i el medi ambient. Pel que fa a la formació, dissenyem
plans formatius amb la finalitat de millorar les capacitats d'intervenció
dels representants sindicals. En l'àmbit de l'assessorament, coordinem
una xarxa territorial de gabinets tecnicosindicals per a l'assessorament
dels delegats i delegades de prevenció i dels comitès de
seguretat i de salut, a més d'oferir suport tècnic a les
federacions sectorials del sindicat. Quant a la investigació, promovem
línies d'interès sindical amb mitjans propis i en col·laboració
amb entitats universitàries i de l'àmbit científic.
Finalment, en l'àmbit de la comunicació, difonem coneixements
i informacions, i promovem activitats de debat social sobre els problemes
de salut laboral i de medi ambient.
Quines són les seves línies d'investigació
en salut laboral i medi ambient?
N'hi ha de diferents
i es modifiquen segons les necessitats i els projectes. Duem a terme una
activitat investigadora de suport a altres accions com ara la detecció
de necessitats o impactes en matèria de formació i promovem
les investigacions sobre qüestions amb un interès social especial
com ara la precarietat, la substitució de productes tòxics
o factors de risc psicosocial.
Cal destacar, per exemple, un projecte iniciat aquest any i que es prolongarà
durant almenys els dos anys vinents: l'anàlisi, avaluació
i intervenció davant un risc químic en el context d'un futur
sostenible. Aquest projecte el desenvolupen conjuntament les àrees
de l'ISTAS de Medi Ambient i Salut Laboral i l'Oficina Tecnicosindical
Europea de Salut Laboral (BTS).
A més, acabem de completar la publicació a Internet d'una
base de dades pròpia que recull informació sobre l'ús,
els límits i la perillositat -tant per a la salut de les persones
com per al medi ambient- d'un miler de substàncies químiques.
Aquesta base de dades es pot consultar a l'adreça <http://www.istas.ccoo.es>,
a l'apartat de «recursos sindicales», RISCTOX, i es pot completar
amb l'oferta d'informació sobre substàncies cancerígenes.
La producció, utilització, comercialització i emissió
de substàncies químiques a les nostres vides i al medi ambient
posen de manifest els forts vincles que existeixen entre el risc químic
i els llocs de treball, la salut pública i la contaminació
ambiental.
Les polítiques de risc químic existents han fracassat en
la prevenció de la degradació general de la salut de les
persones i el medi ambient. Normalment, aquestes polítiques apareixen
massa tard, no protegeixen el 100% de la població (per exemple,
els valors límits estan basats en homes joves), es controlen només
parcialment i no resolen el problema. A més, cal destacar que allò
que es controla al lloc de treball s'emet al medi ambient. Les polítiques
de gestió del risc químic no han estat coherents ni unificades
en les àrees de seguretat alimentària, agricultura, salut
pública, medi ambient i salut laboral. El repte d'unificar i reconduir
tota la legislació sobre productes químics cap a una estratègia
comuna serà vital en la construcció d'una Europa sostenible,
ja que requereix la pràctica de la integració de criteris
socials, mediambientals i econòmics.
Des d'un punt de vista ambiental, quins són
els principals problemes de salut que afecten els treballadors espanyols?
Quines substàncies són les més conflictives? Quins
sectors presenten un risc més elevat?
No existeixen indicadors que ens permetin asseverar amb exactitud els
principals problemes de salut laboral derivats d'exposicions ambientals,
però si es fan servir indicadors indirectes, com els de la IV Enquesta
nacional de condicions de treball, o si s'analitza el nombre o tipus de
demandes que arriben al nostre Servei d'Assistència Tècnica
i Assessorament en Salut Laboral, podem concloure que els principals factors
de risc ambientals són la il·luminació, el soroll,
la temperatura, la humitat i els agents contaminants. En relació
amb aquests darrers, es pot afirmar que les malalties professionals identificades
durant l'any 2000 en epígrafs relacionats amb agents químics
van assolir la xifra de 2.8601
Aquests indicadors de danys a la salut satisfan només parcialment
les necessitats d'informació. En aquest sentit, la IV Enquesta
nacional de condicions de treball2 ens aporta informació complementària.
El 27,7% dels treballadors estudiats, 3.227.272,3 està exposat
a agents contaminants químics, bé per inhalació de
pols, fums, vapors, gasos, etc. o per manipulació de productes
nocius o tòxics. El 17,1% dels treballadors, uns dos milions, manipula
productes nocius o tòxics al seu lloc de treball. Aquesta manipulació
és més freqüent al sector industrial (27,1%) i, dins
d'aquest sector, a la indústria química.
El 19,7% dels treballadors respira pols, fums, gasos o vapors nocius o
tòxics al seu lloc de treball. La inhalació és més
freqüent al sector de la construcció (35,7%), tot i que el
sector industrial (34,3%) s'hi apropa molt. Dintre del sector industrial,
destaquen les indústries de manufactura (45,5%).
Fent servir la base de dades CAREX sobre l'exposició a substàncies
cancerígenes de treballadors a Espanya, podem identificar substàncies,
indústries i treballadors exposats.
Substàncies
d'exposició més freqüents |
Treballadors
exposats |
Indústries |
Silici |
405.000 |
Mineria,
canteres, túnels |
Pols
de fusta |
398.000
|
Fusteria,
mobles |
Fums
de motors dièsel |
274.000 |
Tallers,
transport terrestre i marítim |
Hidrocarburs
aromàtics |
55.000
|
Refineries,
tallers, obres públiques |
Benzè |
90.000 |
Refineries,
indústria química |
Crom |
57.000 |
Metal·lúrgia,
aliatges, soldadura, cromats |
Cadmi |
16.000
|
Aliatges,
soldadura, pigments |
Níquel |
43.000 |
Aliatges, acer, niquelat |
Amiant
|
57.000 |
Fibrociment
(uralites), tèxtil, aïllants tèrmics |
Formaldehid
|
71.000
|
Plàstics
i resines, desinfectants, seda artificial |
Existeixen
dades sobre mortalitat per càncer professional?
Un dels aspectes
més importants del càncer és el llarg període
de temps que transcorre des que ens exposem a aquests productes tòxics
fins que apareixen els primers símptomes evidents de la malaltia.
Aquest període s'anomena latència. Els càncers produïts
per l'amiant, com ara el mesotelioma pleural, poden aparèixer entre
25 i 40 anys després de la primera exposició; d'altres tipus
de càncer, en canvi, com els càncers de la sang, apareixen
entre 4 i 5 anys després.
El càncer professional causa entre un 4% i un 6% del total de morts
per càncer. Això vol dir que al nostre país moren
cada any de 4.000 a 6.000 treballadors per exposició a cancerígens
a la feina.
Com es difon aquest tipus d'informació?
Ja fa alguns mesos
que hem posat en marxa un sistema de registre de les consultes, que gestionen
120 professionals de l'àmbit territorial de salut laboral de CCOO.
Aquest sistema, que encara s'ha de desenvolupar del tot, aporta informació
sobre determinats aspectes que són motiu de consulta fonamentalment
per part de delegats i delegades de prevenció. A finals de setembre
s'havien registrat unes 2.700 consultes.
L'exposició al risc és el tema que, fins ara, ha rebut més
consultes: un terç del total. D'aquestes consultes, una de cada
cinc fa referència a l'exposició a substàncies químiques,
amb la qual cosa aquest tema se situa en segon lloc, tot i que molt a
prop dels factors de seguretat. A més, el risc químic és
present a la resta d'intervencions i consultes, ja que impregna els continguts
de danys a la salut, d'avaluació de riscos, de vigilància
de la salut, etc.
Quin
tipus de consultes són les més freqüents?
Els productes que
reben més consultes són els dissolvents, les pintures i
els tints; les resines, els plàstics i els seus components; els
elements relacionats amb processos específics de metal·lúrgia,
els conservants de la indústria de l'alimentació i els productes
cancerígens dels processos d'extracció de crus i minerals
no metàl·lics, coqueries, refinació de petroli i
producció de gas. Té una rellevància especial la
presència a tots els sectors dels productes de neteja relacionats
amb els riscos de l'exposició a lleixius, amoníacs, dissolvents,
desincrustants i d'altres agents i mescles.
Els
treballadors tenen un nivell de cultura de seguretat i salut prou important?
Jo crec que el nivell cultural mai no és suficient, però
en aquest camp cal col·locar les responsabilitats on pertoca. L'empresari
té la potestat exclusiva d'organitzar la producció i d'escollir
els procediments, els materials i les qualificacions que vulgui. Per tant,
és ell, personalment o a través dels seus assessors del
Servei de prevenció, qui ha de posseir un nivell de suficiència
cultural adequat que li permeti gestionar la prevenció amb garanties
de seguretat per a les persones i el medi ambient. Per desgràcia,
això no és així, com ho demostra l'imparable augment
dels accidents laborals i de les malalties professionals. Quan els treballadors
no tenen prou cultura preventiva, la formació general i específica
sobre els riscos als quals es troben exposats és responsabilitat
de l'empresari.
Referències
1 Registre d'accidents de treball i malalties professionals del
Ministeri de Treball i d'Assumptes Socials. ATE-38-39-40. Epígrafs:
malalties professionals produïdes per agents químics,
de la pell produïdes per agents no inclosos anteriorment, per
inhalació de substàncies i d'agents no inclosos anteriorment
i malalties sistèmiques. http://www.mtas.es/Estadísticas/anuario00/ATE/Index.html
2 IV Enquesta nacional de condicions de treball. Avanç de
resultats. Institut Nacional de Seguretat i Higiene en el Treball.
Ministeri de Treball i d'Assumptes Socials. http://www.mtas.es/insht/statistics/enct_4.html
3 EPA, quart trimestre 2000
|
|