A través dels personatges de les Tres Bessones es plantegen comportaments de risc, es juga a trobar errades i es presenten situacions dilemàtiques que han de generar la discussió. La primera i segona part, adequades per a infants de 5 a 8 anys, presenten situacions clares. Al final, uns dilemes serveixen perquè els nens i nenes de 8 a 10 anys analitzin i discuteixin si farien com l’Anna o bé es decantarien per l'actitud de la Teresa.
Aquest audiovisual aporta situacions per treballar la percepció del risc associat al trànsit i la influència dels altres en la mobilitat. És a dir, donar eines per analitzar situacions com ara creuar o no un semàfor en vermell en cas de pressa, utilitzar o no les places i els carrers per patinar, o tenir una imatge de si mateixos més o menys positiva en cas d’utilitzar l’elevador o la cadireta.
Els tres capítols són un suport molt adequat per als monitors d’educació viària, ja que deixa obert el debat entre els estudiants i els seus formadors de mobilitat segura. Per tant, aquest tres capítols de Ho tens clar? Poden servir per generar una reflexió i manifestar-la en una primera fase de la formació, o bé per oferir unes situacions que ajudin els estudiants a tenir una opinió i prendre decisions més endavant. Els materials s’han d’integrar en unitats de programació, amb uns objectius clars i incorporant altres recursos i activitats per assolir els objectius de seguretat.
L'audiovisual Ho tens clar? 2 s'adapta als canvis de la llei de seguretat viària.
Aquest audiovisual aporta situacions per treballar la percepció del risc associat al trànsit i la influència dels altres en la mobilitat.
Els dos capítols, dues històries curtes d’un parell de minuts cadascuna, deixen obert el debat entre els estudiants i els seus formadors de mobilitat segura.
EL REPTE I ALTRES HISTÒRIES. DILEMES DE MOBILITAT SEGURA
Nois i noies de 10 a 12 anys.
A l'audiovisual es plantegen tres dilemes, cadascun dels quals explica la història d’un protagonista diferent (l’Anna, el Pere i el David) que es troba en una situació amb elements viaris que comporten risc. El formador ha de decidir quina de les tres històries és més adequada per a aquell grup en concret. Al final de la història, els nens i nenes han de discutir què farà el protagonista.
LA CANGUR I ALTRES HISTÒRIES. DILEMES DE MOBILITAT SEGURA
Nois i noies de 12 a 14 anys.
A l'audiovisual es plantegen tres dilemes, cadascun dels quals explica la història d’un protagonista diferent (la Núria, el Marc i el Carles) que es troba en una situació amb elements viaris que comporten risc. El formador ha de decidir quina de les tres històries és més adequada per a aquell grup en concret. Al final de la història, els joves han de decidir què pensen que farà el protagonista i les raons que els porten a prendre aquesta decisió.
LA CITA I ALTRES HISTÒRIES. DILEMES DE MOBILITAT SEGURA
Nois i noies de 14 a 16 anys.
L'audiovisual mostra tres històries diferents, base per a dilemes morals. El subjecte es pot identificar fàcilment amb el protagonista i la situació. Cada història només té dues sortides possibles, cap de les quals és “bona” o “dolenta”. No té un “final”, sinó que la història ha de servir per a la discussió.
Es tracta d’un reportatge que recull testimonis de joves accidentats i dels seus familiars que expliquen el seu cas concret i donen a conèixer les lesions que afecten el sistema nerviós central i les seves repercussions, tant en la vida quotidiana com en els projectes de futur.
El vídeo mostra unes hores de la vida d’una noia, la Mireia, vital, despreocupada i alegre. Quan condueix la seva moto, sovint crea i viu situacions de risc, i sembla que no n'és conscient. El vídeo mostra algunes d’aquestes situacions.
L'audiovisual, d’uns quatre minuts de durada, és presentat per l’actor Albert Carbó. L’elecció d’aquest prescriptor és intencionada. S’ha volgut servir d’un noi de prou edat perquè pogués adoptar el paper de model d’adult per a tots, des dels joves més petits als més grans. D’aquesta manera pot conferir-los respecte i permetre que alhora s'hi sentin identificats, factors que poden contribuir a captar la seva atenció i també a motivar-los a utilitzar reflectors.
En aquest sentit, cal tenir en compte que es tracta d’elements que poden fer-nos visibles a uns 150 metres quan els il•luminen els fars d’un automòbil en plena foscor. En el DVD, s’alerta sobre el fet que un vehicle necessita uns 25 metres per aturar-se quan frena si circula a 50 km/h i que, en aquests casos, els fanals no són garantia de seguretat a la carretera. Per tant, portant elements reflectors, el jovent s’assegura que el conductor tingui marge de reacció. La qüestió és fer-se visible perquè no l’atropellin. A la nit, en carretera, l'ús dels reflectors per part dels vianants és obligatori.
Proposta educativa orientada a evitar la conducció sota els efectes de l’alcohol adreçada a joves d'entre 15 i 18 anys. Consta de tres sessions. L'activitat formativa parteix del visionat d'un DVD que conté un breu reportatge i dos casos pràctics -un ambientat en un bar musical i l'altre en un pàrquing- en què un grup de joves debat sobre com tornar a casa.
Dos nois, amb els seus ciclomotors, esperen al carrer la sortida de dues companyes de l’institut. Tots quatre s’aturen a parlar. Entre altres coses, comenten els canvis fets a la moto de l’Arnau, que l’ha “trucada” per poder córrer més. Les noies no estan gaire interessades en aquest tema, però quan els ofereixen portar-les a casa s’hi apunten. Un dels nois provoca l’altre i el repta a fer una cursa urbana de motos.
Un dels nois s’endu la Berta cap a casa seva, però s’atura a mig camí. La noia s’empipa perquè és conscient que la seva amiga va amb un conductor irresponsable, l’Arnau, i marxa.
D’altra banda, l’Arnau circula amb la seva moto a alta velocitat sense respectar els senyals de trànsit, fins al punt que és a punt de provocar un accident. La noia baixa de la moto i marxa molt empipada.
L’Arnau continua la seva cursa particular i quan arriba a la seva destinació s’asseu. És el guanyador, però... de què? S’adona que tot plegat no té cap sentit.
Un grup de joves arriba a casa d’un d’ells per fer una petita festa a l’aire lliure. Porten menjar i beguda i seuen al jardí, al costat de la piscina. Mentre tres nois juguen i es banyen a la piscina, els altres segueixen menjant i bevent cervesa. Un d’ells beu massa i arriba al “límit del torrat”. Els altres recullen i marxen deixant-lo adormit a la gespa.
Quan el noi es desperta pateix els efectes de l’excés d’alcohol: té la vista ennuvolada, mal de cap, mareig, ganes de vomitar, etc. Es desplaça amb dificultat cap a la seva moto, però no encerta a pujar-hi. En aquell moment arriben dos motoristes que en veure'l en aquell estat s’acosten a ajudar-lo. El noi té fred, malestar i es queixa que els seus amics l’han deixat tirat. La motorista l’abriga amb la seva jaqueta i truca un taxi per tal que el porti a casa seva. Quan arriba el taxi els motoristes l’ajuden a pujar i li demanen l’adreça on viu. El taxi marxa i els motoristes es pregunten què hauria passat si no haguessin arribat ells.
L’objectiu d’aquest DVD és conscienciar als vianants perquè normalitzin l’ús d’aquest element en la via pública ja que suposen un guany en quant a visibilitat i, en conseqüència, en seguretat.
El DVD està protagonitzat per l’actor Jordi Banacolocha, un prescriptor familiar amb qui es pot identificar el públic al qual va adreçat i que serveix com a testimoni de la importància d’utilitzar correctament la diversitat de reflectors.
Amb una durada de més de cinc minuts, el vídeo s’estructura en tres blocs: el primer se centra en el guany de visibilitat; a la segona part, es treballa la percepció diferent del vianant i del conductor; i en el tercer apartat s’incideix en el temps i la distància de frenada.
Audiovisual d’11 minuts en què un home, pare de l’Anna i avi del Joan, exerceix de narrador explicant com la seva filla ensenya el seu nét a circular amb bicicleta de forma segura. Es veu com l’Anna i el seu fill Joan surten de casa amb les bicicletes disposats a passar la tarda al bosc. Van tots dos perfectament equipats per fer el trajecte. Circulen pel carril bici fins arribar al centre. Aparquen les bicicletes i l’Anna entra al forn a comprar el berenar. Van per espais segurs fins que arriben al bosc, on passen una estona menjant i xerrant. Decideixen tornar cap a casa i es troben amb tres ciclistes sense casc, ni cap tipus de protecció i, a més a més, jugant i parlant pel mòbil. De sobte, un d’ells cau i es fa mal al braç. L’Anna i el Joan s’apropen per ajudar-lo. Quan tornen cap a casa, es posen armilles reflectores per si es comencés a fer fosc. Ja a dins del poble, l’Anna aprofita per ensenyar el seu fill que ha de respectar els senyals de trànsit per tal que no li passi com al ciclista que els ha avançat fa una estona i ha tingut un accident amb un cotxe. Finalment, arriben a casa.