El passat juliol el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar l’inici del projecte Administració Oberta de Catalunya (AOC).

L’inici del projecte AOC representa una continuïtat lògica en l’aposta de l’Administració catalana per les tecnologies de la informació i la comunicació com a eina de modernització. Representa, també, un trencament i una nova estratègia de futur en aquest mateix procés.

La Generalitat de Catalunya va ésser una de les primeres administracions públiques que va utilitzar Internet com a eina d’informació al ciutadà. La seva web és de principis de 1995. Durant els últims quatre anys no ha parat de créixer en volum i funcionalitats.

La Generalitat de Catalunya és una de les poques administracions públiques mundials que va saber copsar la importància de crear, mantenir i desenvolupar una xarxa telemàtica corporativa (unificada, per tant). La immensa majoria de les administracions públiques de la seva mateixa (o major) dimensió no van anar en el seu moment en aquesta línia. Van desenvolupar xarxes aïllades per ministeri o àrea governamental. Quan el món ha començat a dir que "l’ordinador és la xarxa" moltes institucions han descobert que no tenien "la xarxa". Quan es planteja la necessitat de transmetre electrònicament la informació d’una àrea governamental a una altra, connectant processos d’informació i tràmits amb diferents interventors, l’existència d’una xarxa corporativa fa molt més fàcil, segura i econòmica la situació d’aquesta problemàtica.

Estratègia de futur

La difusió i consolidació de les tecnologies lligades a Internet i la millora substancial de les tecnologies de telecomunicacions permeten en aquest moment a la Generalitat plantejar-se objectius molt ambiciosos. És avui perfectament imaginable un futur en el qual els ciutadans vehiculin la majoria dels seus tràmits administratius amb l’Administració a través d’Internet; un futur en el qual els diferents departaments de l’Administració es relacionin entre ells i, amb d’altres administracions, pel mateix sistema; un futur en el qual les informacions necessàries per a tots, administradors i administrats, estiguin fàcilment disponibles en format electrònic; un futur en el qual tot això es realitzi amb plena seguretat i confidencialitat per a les dades personals.

Fa molt temps que tot això és pensable i ha estat pensat. També és cert, però, que aquestes idees difícilment s’havien plasmat en projectes concrets que permetessin avançar cap aquí amb la suficient rapidesa i contundència. Potser, en general, totes les administracions ( i no totes públiques) hem perdut massa temps dissenyant projectes de canvi massa globals sense objectius intermedis, que són els que permeten avançar de debò, a la pràctica.

La Generalitat de Catalunya, amb el projecte AOC, ha repensat els seus sistemes d’informació partint de dos punts:

• l’experiència acumulada en Internet i en la gestió de la seva xarxa corporativa,

• l’incrementalitat en la construcció de sistemes que permeten les noves tecnologies, tipus Internet. No cal que totes les peces estiguin fetes i acabades perquè sistemes parcials funcionin.

Aquest darrer factor és fonamental per anar donant passes concretes, cada vegada més sofisticades i complexes, sense necessitat de replantejar-se tots els sistemes de dalt a baix en cada nou avenç.