Gairebé
tot el món va viure amb expectació les últimes setmanes de l’any
passat, perquè l’Efecte 2000 amenaçava amb paralitzar
els sistemes electrònics i informàtics de tota mena. Però d’on
sorgeix l’Efecte 2000 i què és el que el feia potencialment perillós?
L’Efecte
2000 neix perquè, durant algun temps, els programadors informàtics van
utilitzar només dos dígits per expressar l’any d’una data.
Aquest format reduït dels anys permetia estalviar memòria però, a la pràctica,
significa que els ordinadors interpreten l’any 1967 com 67, el 1980 com
80 i el 1999 com 99. El problema es presentava amb l’arribada de l’any
2000, ja que les aplicacions i els sistemes no preparats llegirien la data
00 com si fos l’any 1900. Lògicament, aquesta anomalia podia causar
errors de càlcul i de funcionament en els sistemes i en el programari
afectat.
Si
aquests errors passen a un ordinador de les nostres llars, es tracta
d’una mala passada. Però si els sistemes en perill s’ocupen de
controlar coses més complicades, com ara la maquinària d’un hospital o
la navegació d’un avió, ens adonem de fins on podien arribar les
conseqüències negatives de l’Efecte 2000. Eliminar aquest efecte
implicava corregir els programes informàtics i això feia molt més difícil
substituir xips incorporats a mecanismes automàtics de tota mena. Per
tant, el canvi d’any era, a priori, un problema difícil de
resoldre en les àrees estratègiques com la indústria, les finances, la
sanitat, l’energia i la resta dels serveis bàsics, els transports i les
comunicacions, etc.
Davant
d’aquest panorama, la Generalitat de Catalunya va començar a treballar
per minimitzar l’Efecte 2000 a finals del 1996. Això implica més
de tres anys de treball intens i rigorós, que es pot dividir en tres
etapes diferents.
La
primera etapa es correspon amb l’any 1997, quan es defineixen les línies
mestres, es planifica l’adaptació i s’estimen les inversions necessàries
per afrontar aquest problema informàtic: entre 2.900 i 4.000 milions de
pessetes.
La
segona etapa s’estén durant el 1998, l’any en què la Generalitat
adapta realment la major part dels seus sistemes. En aquest període es
readeqüen els elements corresponents, es proven amb eines de simulació
de dates i es tornen a posar en marxa.
En
la tercera i última etapa, la feina esdevé més complexa i intensa. A més
de cloure l’adaptació dels sistemes propis, la Generalitat desenvolupa
durant el 1999 noves accions: realitzar proves globals dins
l’Administració catalana, examinar l’adaptació dels serveis bàsics
del país i conscienciar tots els sectors de la societat davant les
implicacions que pogués tenir el canvi d’any.
En
resum, la Generalitat va acomplir les tasques de corregir-se internament,
de supervisar els serveis públics i d’informar sobre la necessitat de
preveure l’Efecte 2000.
Com
a conseqüència d’aquest esforç, l’1 de gener del 2000 va començar
i finalitzar sense incidències relacionades amb els serveis públics i la
protecció civil. Els plans de prevenció i de correcció
van aconseguir eliminar els possibles problemes derivats d’aquest error
informàtic tant en les empreses subministradores, les comunicacions, les
entitats sanitàries i les administracions públiques. Ni tan sols es van
haver de posar en marxa els plans de contingència.
Gairebé
el mateix es pot dir d’Espanya i de la resta del món. Tret d’algunes
excepcions relativament poc importants, el 2000 es va quedar sense efecte
i cap anomalia va aigualir l’entrada del nou any.
A
la vista de tanta normalitat, no han faltat veus crítiques amb les
inversions realitzades per controlar l’Efecte 2000. Aquestes
veus argumenten que s’hi ha invertit massa diners per evitar uns efectes
que la realitat ha mostrat com gairebé inexistents.
Davant
d’aquesta crítica, cal dir que segurament s’han de rebaixar les
xifres que s’han difós durant les últimes setmanes. Per exemple,
s’ha arribat a publicar que Espanya ha fet una inversió que oscil·la
entre els 600.000 milions i el bilió de pessetes. Resulta molt probable
que aquestes xifres siguin força exagerades, almenys si s’extrapolen
les dades que coneixem amb exactitud. La Generalitat ha gastat 2.900
milions de pessetes per prevenir l’Efecte 2000. Com que la Generalitat
representa el 10 per cent del PIB català, resultaria que a tot Catalunya
es podien haver destinat entre 30.000 i 40.000 milions de pessetes. I
d’aquí podem fer una segona extrapolació: com que l’economia
catalana representa el 20 per cent del PIB d’Espanya, la xifra total de
despesa no podria superar els 200.000 milions de pessetes.
A
més, és una crítica injusta, perquè cal insistir en què l’Efecte
2000 era difícil de resoldre. Sense les mesures preventives adequades, és
molt probable que sí haguéssim assistit a un veritable problema en el
nostre país i arreu del món. En definitiva,
la Generalitat se sent satisfeta pel bon funcionament dels sistemes informàtics,
perquè això significa que els esforços realitzats per evitar l’Efecte
2000 han donat fruit.
|
