Possiblement el què s'ha desenvolupat de manera espontània no s'hauria pogut fer de manera planificada. Hem après molt en les darreres dècades pel que fa a si el desenvolupament es pot dissenyar o si bé ens hem de limitar a crear unes certes condicions favorables per al desenvolupament. Internet no es pot fer augmentar per decret, però sense algunes polítiques d'informació ben definides la xarxa es pot quedar com un vehicle per al trànsit de continguts foranis. Sense internautes no hi ha Internet. I, potser, sense internautes catalans, Catalunya no té lloc a la xarxa... I qui no està a la xarxa no existeix... I si no ja veurem d'aquí un temps.

Sobre Internet i el seu impacte cal molt i molt debat. Els ciutadans han de dir la seva, perquè han estat, fins ara, els principals protagonistes. Les universitats han de reflexionar sobre quins canvis aporta la xarxa, al comerç, a l'ensenyament, als negocis en general, al oci, a determinats segments de la població, etc. En fi, Internet creix sola, però no per això hem de renunciar a refexionar sobre quins canvis ens portarà. La revolució digital tindrà un impacte tan dràstic, possiblement, com la revolució industrial, però ara, a més, ens podem permetre el luxe de reflexionar-la, de pensar-la, d'adaptar-la a les nostres necessitats.

En altres paraules: la xarxa creix espontàniament, però ens hem de permetre dominar-la en benefici nostre. I això exigeix reflexió, a banda de creativitat, mesures de estímul, i possiblement alguns grans projectes que actuin com a vectors de desenvolupament. I, abans que res, ens hem de creure, tots plegats, que això no és un mer conjunt d'eines que ara s'han posat de moda, sinó que hi ha darrera canvis molt profunds. Canvis que, com a país, no ens podem permetre ignorar. Internet ens pot ajudar a avançar posicions respecte a països competidors, sens dubte. Només cal els qui tenen els diners i també els qui poden definir polítiques de desenvolupament hi creguin de veritat... Tota la resta els ajudarem.