Tots aquests canvis suposen nous reptes pels responsables de la política àudiovisual a nivell local, nacional i supranacional. Des de la perspectiva europea, n’hi ha tres aspectes que reclamen la nostra atenció: la futura configuració dels diferents mercats que integren el sector àudiovisual, l’entorn regulador del sector i la competitivitat de les indústries àudiovisuals europees.

La futura configuració dels diferents mercats que integren el sector àudiovisual

Les noves tecnologies permetran la prestació de nous serveis, això suposa l’aparició de nous mercats. Però a més a més, els sectors tradicionals com la radiodifusió són a punt d’entrar a una nova era en la que el nombre de canals es multiplicarà substancialment. Les plataformes digitals agruparan les ofertes àudiovisuals de canals nacionals i estrangers, augmentant considerablement les possibilitats d’elecció pel consumidor. Com a conseqüència, les quotes d’audiència es fragmentaran en proporció a l’increment de l’oferta. El paper dels operadors encarregats d’una missió de servei públic evolucionarà. Els sistemes de finançament tradicionals tindran que modificar-se com resultat de tots aquests canvis.

Determinats elements com el control dels drets de difusió de continguts àudiovisuals que concerten audiències majoritàries o els anomenats ‘gateways’ tecnològics (decodificadors, Application Programme Interfaces, etc.) reben una importància estratègica pel desenvolupament de la indústria.

Tots aquests canvis conduiran a una nova configuració dels mercats àudiovisuals. Però per poder mantenir el dinamisme del sector i poder maximitzar les possibilitats econòmiques i socials que ens ofereix el seu desenvolupament, les autoritats públiques hem d’assegurar i preservar la lliure competència evitant que cap operador controli aquests elements crítics fins el punt d’abusar de posicions de domini.

L’entorn regulador del sector

El conjunt de mercats que composen el sector àudiovisual ha estat tradicionalment regulat de manera bastant estricta a nivell nacional. Els canvis que les noves tecnologies ens aporten implicaran una modificació substancial de la forma en que s’ha concebut l’entorn regulador del sector per diverses raons.

El procés de convergència tecnològica que imposa la tecnologia digital està acostant-se cada cop més el món de les telecomunicacions al món àudiovisual, nogensmenys en el que respecta a les infrastructures que, en gran mesura, ja són comuns. En canvi, així com va revelar la consulta pública que la Unió Europea ha realitzat durant l’últim any amb el Llibre Verd de la Convergència, persisteix, fins al moment, la necessitat de mantenir un conjunt de normes específiques per regular el sector àudiovisual i, en especial, els seus continguts.

Les instàncies de regulació han d’adaptar-se a la nova realitat del sector. A nivell comentari, es fa cada cop més urgent la necessitat de desenvolupar un veritable mercat interior d’obres i continguts àudiovisual. La Directiva Televisió Sense Fronteres, revisada el 1996, ens ha de permetre aconseguir aquest objectiu a l’àmbit de la radiodifusió. Esforços addicionals seran necessaris perquè les obres cinematogràfiques produïdes als Estats membres de la Unió augmentin la seva difusió fora dels països on són produïdes.

A cada Estat membre, i allà on existeixin competències a nivell regional o de comunitats autònomes, és desitjable que es desenvolupin organismes de regulació independents pel sector àudiovisual, capaços de regular el nou ordenament d’un sector amb una major diversitat d’operadors, mantenint estàndars de qualitat en els continguts i arbitrant els conflictes que vagin sorgint.

A nivell mundial, els responsables polítics del sector també tenim una obligació de cercar un entorn legal mínim per les noves activitats que s’estan desenvolupant entorn a Internet. No es tracta de posar entrebancs reglamentaris al desenvolupament d’aquestes activitats, que serien útils donada l’elevada mobilitat d’espai de les activitats en aquest sector.

Es tracta d’assegurar un conjunt de regles mínim capaç d’ordenar el desenvolupament d’aquestes activitats. Per exemple, els nous serveis només es desenvoluparan si els consumidors se senten suficientment protegits per aventurar-se en transaccions de comerç electrònic. La producció de continguts de qualitat capaços d’atraure demandes significatives no es durà a terme si els autors consideren que no estan protegits els drets de les seves obres. Els acords internacionals aconseguits precisament a l’àmbit de la protecció dels drets d’autors ens permeten tenir esperances de que és possible avançar en aquest camp.

La competitivitat de les indústries àuidovisuals europees

Als nous mercats àuidovisuals de l’era digital, la demanda de continguts es multiplicarà amb l’increment de l’oferta de canals i serveis. Els responsables polítics europeus tenim una obligació per assegurar que les nostres indústries àudiovisuals aprofiten al màxim aquesta oportunitat per augmentar la presència de les nostres obres àudiovisuals al mercat europeu i altres mercats.

La reestructuració de la nostra indústria ha de permetre’ns millorar la nostra competitivitat a nivell mundial. Europa té un dèficit comercial de 6000 milions d’ECU amb els Estats Units en aquest sector. Aquest saldo bilateral negatiu ens costa uns 250000 llocs de feina que podrien generar-se a Europa si fóssim capaços d’abastar amb produccions europees els nostres mercats fins al punt d’equilibrar la nostra balança comercial sectorial amb els EUA.

És necessari millorar els nostres sistemes de distribució. Però la millor forma de fer més competitiva la nostra indústria àudiovisual és millorant la qualitat de la nostra producció. El consumidor no demanda continguts àudiovisuals europeus o nord-americans sinó obres de qualitat que s’ajusten als seus gustos.

La nostra diversitat cultural és un actiu valiosíssim que hem de conservar i aprofitar per respondre a tots aquests reptes als que ens enfrontem. La cooperació entre administracions a diferents nivells i un diàleg permanent entre poders públics, consumidors i la indústria, ha d’ajudar-nos a aconseguir el màxim rendiment en termes econòmics, socials i de treball a totes les possibilitats que les noves tecnologies ens ofereixen.