Si abans la fortalesa d’una societat i de les seves empreses era el múscul força, ara ho és el nervi intel·ligent, és a dir, la capacitat professional de les persones d’entendre les telecomunicacions per a saber més del seu entorn, sense límits, convertint-se aquestes persones informades en un dels principals actius o recursos de la societat, quelcom fins ara no avaluat. I amb unes tecnologies de la informació que passen de ser eines de treball a valors d’autèntica producció. És lo que es reconeix o s’anomena "quarta revolució", després de la burgesa, industrial i electrònica o telemàtica: la de la informació, amb milions de persones connectant-se electrònicament.

Però no es podrà arribar a una Societat de la Informació plena sense inversions en educació i infrastructures i, òbviament, sense la capacitat de saber adaptar-se als canvis en el món. És així que cal garantir, per part de les administracions, l’accés dels ciutadans a tot tipus d’informació per a estimular la transparència de la societat i facilitar que les empreses disposin de bona informació sobre el seu entorn. Cal un sistema educatiu que desenvolupi l’habilitat dels alumnes perquè siguin consumidors intel·ligents d’informació en el futur. Cal estimular una "indústria" de continguts, factor clau per a ocupar un espai a la Societat de la Informació.

Avui caminem cap a un concepte d’"ordinador portable", amb un sistema de comunicacions instantànies a qualsevol lloc del món i constitució d’equips de treball entre persones situades en punts allunyats, amb programes de traducció instantània, etc., que afecta tant a les persones com als organismes i a les empreses. Els experts parlem de que un dòlar invertit en tecnologies de la informació es tradueix en tres dòlars en el seu producte interior brut. O que Internet creix cinc vegades més ràpid en països amb una economia de mercat lliure. O que per a algunes grans empreses, el que hi hagi en un lloc una bona infrastructura de telecomunicacions és considerat més essencial per a l’elecció del lloc on instal·lar una fàbrica que altres criteris tradicionalment acceptats.

Aquesta és la veritable Societat de la Informació d’un futur que ja és present. Que va començar com una explosió de solidaritat i d’enriquiment espontani per part de les persones que el varen protagonitzar, però que ja demanda alguna acció planificada de recolzament i estímul que optimitzi la capacitat creativa de persones i empreses a la Xarxa, de manera que el coneixement es consolidi com un motor més de l’Economia. No fer-ho representaria ancorar un país en el passat.