Queda lluny l’Edat d’Or de la xarxa, quan qui s’hi ficava no ho feia per buscar diners o una nova font d’oci sinó empès o empesa per la simple curiositat i les ànsies de coneixement. Llavors, els habitants del ciberespai -autèntica minoria- s’enorgullien de viure en un món que, tot i ser una absoluta anarquia descentralizada, podia existir sense problemes gràcies al seny dels i les cibernautes, altrament dit net-etiqueta.

Era l’única llei, una "moral" basada en el sentit comú que et deia que no molestessis els companys i companyes enviant-los cartes electròniques que no els interessarien; que respectessis els net-ciutadans més antics, els escoltessis i n’aprenguessis; que totes les màquines eren obertes a la teva curiositat -si en sabies prou per entrar-hi- sempre que no en robessis arxius o malmetessis dades... I la gent seguia la net-etiqueta, excepte dos o tres casos aïllats, que eren tan pocs que no podien trencar ells sols la calma argentada que regnava al món dels bits.

Però, de sobte, fa uns dos anys a Catalunya i quatre o cinc als Estats Units, els ritmes de creixement d’Internet van començar a augmentar vertiginosament. Tothom volia estar a la xarxa no només per la curiositat dels primers savis sinó perquè tenien ganes de divertir-se amb la nova moda. I darrera d’ells arribaren les empreses, sempre a la recerca de mercats nous i disposades a trepitjar qui fos si era per guanyar més diners. I la marabunda arrasà, abans que res, la vella net-etiqueta i el sentiment de comunitat que l’havia aguantat fins llavors.

Avui, els fórums de discussió -llistes de discussió, newsgroups, xats-, l’essència de la comunitat virtual, són plens de gent que enlloc ha après les normes bàsiques de comportament a la xarxa. Les màquines, abans obertes a la confiança, s’estan tancant cada cop més espantades pel creixement no dels ‘hackers’-que no fan mal- sinó dels ‘crackers’, que ensorren servidors i arramben tot el que poden. I la web i les bústies personals estan plenes d’anuncis no desitjats i cada cop més odiats d’empreses que volen donar-se a conèixer al preu que sigui.

Tot plegat, ha donat carta blanca al govern dels Estats Units per posar-se a fer lleis i més lleis sobre un país virtual que, una vegada, fou definit com a "nova llar de la ment" i que lluità fins la mort per evitar aquesta intromissió -la del poder, la dels governs- que avui ja és totalment real. Potser, si per entrar al ciberespai s’hagués hagut de passar un exàmen de net-etiqueta, com aquell que passa l’exàmen de conduir... Potser... I és que, una hora o altra i amb lleis o sense, algú ens haurà de recordar que on fa falta més ètica és en la nostra relació amb les màquines, igual com es parla d’ètica en l’experimentació genètica. Llavors, potser, els quatre savis que quedin desenterraran la vella net-etiqueta, com a primer i últim recurs.