Sou aquí: inici » Unitat 6. Les prestacions derivades de mort i supervivència » 6.6. Les prestacions a favor de familiars
6.6. Les prestacions a favor de familiars
6.6.1. Les pensions a favor de familiars
a) Beneficiaris de les pensions a favor de familiars
En són beneficiaris els titulars que tinguin alguna de les següents relacions de parentiu amb el causant:
- Néts i germans orfes de pare i mare menors de 18 anys en el moment de la defunció o majors amb disminució en grau d'IP absoluta o gran invalidesa. També, els menors de 22 anys sense feina o amb feina amb rendes inferiors al 75 % de l'SMI.
- Mares i àvies viudes, divorciades o separades, solteres o casades, sempre que en aquest últim cas el seu marit tingui una disminució en grau d'IP absoluta o bé 60 anys o més.
- Pares o avis amb 60 anys o bé amb IP absoluta per al treball.
- Fills i germans de pensionistes de jubilació o IP contributiva majors de 45 anys, solters, separats, divorciats o vidus, que acreditin dedicació prolongada a cura del causant.
b) Requisits comuns a tots els beneficiaris de les pensions a favor de familiars
Són els següents:
- Ha d'acreditar-se la convivència amb el causant i que es vivia a costa d'aquest.
- No tenir mitjans de subsistència (per sota de l'SMI anual).
- No tenir dret a pensions públiques.
- No tenir dret a aliments, sempre que l'obligat a prestar-los tingui capacitat econòmica per fer-ho.
c) Quantia de les pensions a favor de familiars
La quantia és el 20 % de la base reguladora, que es pot incrementar en el 52 % de la pensió de viduïtat si a la defunció del causant no queda cònjuge sobrevivent ni fills amb dret a pensió d'orfandat; si hi ha altres orfes, com hem vist, aquest 52 % es reparteix entre tots a parts iguals. Cal tenir en compte que també opera el límit global del 100 % de la base reguladora del causant.
A l'últim epígraf d'aquesta unitat es proporcionen les quanties mínimes d'aquestes pensions.
6.6.2. El subsidi temporal a favor de determinats familiars
En són beneficiaris els fills o germans majors de 22 anys (24 si són orfes absoluts), solters, separats, divorciats o vidus, que convisquin a costa del causant almenys dos anys abans de la defunció, sense ingressos superiors a l'SMI anual ni dret a pensió pública ni a aliments, i sempre que no tinguin dret a pensió a favor de familiars.
La quantia és del 20 % de la base reguladora presa per calcular la viduïtat durant dotze mesos i dues pagues extraordinàries.
