administració electoral
  • Imprimeix

Glossari electorau

  • Abstention

    Ensemble d’electors que non exercissen eth sòn dret de vòt en ues eleccions. Se pòt exprimir en valors absoludes o en percentatges. Era soma des valors absoludes dera abstencion e era participacion somen eth cens electorau. Era soma des sòns percentatges ei, evidentaments, 100 donques que son concèptes complementaris.

  • Acte d’escrutinh

    Document oficiau a on demoren rebatudes totes es donades der escrutinh d’un burèu de vòt: cens, certificacions censaus, vòts nulli, vòts en blanc, vòts entà cada candidatura, eca. Deu èster signada per toti es compausants dera mèsa (president, vocaus e interventors).

  • Administracion convocanta

    Administracion publica que convòque e organize un procès electorau. Era Generalitat de Catalonha, en cas d’eleccions entath Parlament de Catalonha e ath Conselh Generau d’Aran, e eth Govèrn der Estat, en cas d’eleccions municipaus, as Corts Generaus e ath Parlament Europèu.

  • Administracion electorau

    A era tòca de garantir era transparéncia e objectivitat deth procès electorau, e eth principi d’egalitat. L'intègren era Junta Electorau Centrau, es juntes electoraus des comunautats autonòmes, s’esquè, es juntes electoraus provinciaus, es juntes electoraus de zòna e es mèses electoraus.

  • Apoderat/ada

    Persona nomentada peth representant d’ua candidatura entà que la represente en determinadi actes e operacions electoraus. Mès que mès, exercís ua foncion de contraròtle enes actes de votacion e d’escrutinh. Non hè partida dera mèsa e deu votar en aqueth a on serà recensat. Pòt visitar quina mèsa que sigue.

  • Burèu deth cens electorau

    Organ encargat dera formacion deth cens electorau. Ei ua entitat administrativa enquadrada en Institut Nacionau d’Estadistica (INE), damb delegacions en totes es províncies.

  • Cabina electorau

    Element deth mobiliari electorau que se deu trobar en locau electorau e a on pòden accedir es electors entà premanir era documentacion de votacion e que permet preservar eth dret ath secrèt de vòt.

  • Campanha electorau

    Periòde de temps prèvi ath dia dera votacion, qu’era durada se fixe ena convocacion des comicis e permet as candidatures de demanar eth vòt ar electorat, a trauès d’actes publics e des mejans de comunicacion. Era nòrma generau electorau establís qu'a ua durada de 15 dies.

  • Campanha institucionau

    Campanha destinada a informar as ciutadans sus era data de votacion, eth procediment entà votar e es requisits e tramits deth vòt per corrèu, sense influïr ena orientacion de vòt.

  • Candidat/a

    Persona integranta d’ua lista electorau un viatge qu’aquera ei estada proclamada pera junta electorau competent. En foncion deth tipe d’eleccion, pòden èster candidats a deputats e senadors deth Congrès e deth Senat, respectivaments, a deputats des assemblades legislatiues des comunautats autonòmes o deth Parlament Europèu, a conselhèrs generaus deth Conselh Generau d’Aran e a còssos des consistòris municipaus.