Font: Agència Catalana de l'Aigua.
L'aprofitament de l'energia hidroelèctrica
Les conques fluvials catalanes
A Catalunya, l’aigua és un recurs natural desigualment repartit. Són les característiques orogràfiques les que divideixen Catalunya en dos grans vessants: el que desguassa les aigües fluvials directament a la Mediterrània, que ocupa la meitat costanera –les anomenades conques internes–, i el de ponent, que desguassa a través de l’Ebre –la conca de l’Ebre–. Les aigües dels vessants mediterranis són, generalment, intermitents, torrencials i difícils de regular. A les conques dels rius que tenen cabal tot l'any, les aigües es controlen amb embassaments superficials o amb l’explotació dels embassaments soterranis que formen les valls al·luvials dels rius i certes formacions permeables adients per a les reserves d’aigua.
