Consideracions ambientals i econòmiques. Avantatges i inconvenients
L'energia hidroelèctrica és una de les fonts més netes. L’aprofitament energètic de l’aigua no genera residus ni emissions contaminants, però la construcció i el funcionament de les centrals pot alterar el paisatge o les condicions naturals dels rius on es troben situades si no es realitzen un seguit d’actuacions preventives.
Els aspectes ambientals
La construcció d’una central hidràulica comporta una intervenció sobre el territori que transforma el paisatge i interactua amb els sistemes naturals de l'indret. Per aquest motiu, cal actuar amb molta prudència a l’hora de projectar i construir un nou aprofitament hidroelèctric. La fauna, la vegetació i el cicle natural de l’aigua es poden veure afectats si no es preveuen i corregeixen els potencials efectes negatius sobre el medi que una intervenció d’aquestes característiques ocasiona.
Les minicentrals hidroelèctriques, en general, tenen un impacte ambiental baix, però és convenient prendre un seguit de mesures preventives, com ara:
Deixar un petit pas d’aigua des de la presa fins al riu per mantenir la capa freàtica –nivell de les aigües subterrànies– i per facilitar la lliure circulació de peixos i altres organismes vius, l’anomenat cabal ecològic.
Realitzar la construcció sense agredir l’harmonia del paisatge. Una obra mal pensada inicialment, amb edificis fora de l’estil regional d’arquitectura o una desforestació excessiva a l’hora de construir el canal i les toveres forçades són alguns dels problemes habituals que cal evitar.
Sortosament, la legislació contribueix a minimitzar els efectes negatius de les obres, ja que obliguen a garantir el cabal ecològic mínim, a protegir la biodiversitat de la zona (flora i fauna) o a reforestar completament les zones afectades, entre d’altres actuacions.
Les fluctuacions del cabal del riu: el cabal ecològic
La periodicitat horària o diària de la demanda energètica comporta fluctuacions del cabal del riu que alteren de manera significativa l'ecosistema fluvial. És a dir, el cabal del riu no depèn del comportament natural de l'ecosistema fluvials, sinó l'activitat humana. Sovint, el cabal que circula està per sota del que anomenem cabal ecològic, entès com el mínim d'aigua necessària per mantenir la diversitat d'espècies que habiten en un tram fluvial, i que depèn de les característiques de cada riu.
Modificacions brusques sobre el nivell de l'aigua afecten notablement el desenvolupament d'algues, i fins i tot poden arribar a inhibir el seu creixement, a causa de l'acció mecànica del corrent. Així, per conservar la riquesa animal i vegetal d'un riu, cal evitar canvis bruscos del cabal, i procurar mantenir-lo sempre per sobre del cabal ecològic.
En moment de sequera, com les que afecten periòdicament Catalunya i els països mediterranis, la producció hidroelèctrica es veu especialment afectada, ja que els cabals dels rius estan molt per sota dels límits desitjables.
La modificació del transport de sediments
En un riu, la capacitat de transport de material sòlid està en funció del cabal, la velocitat de l’aigua i la geologia de la conca. Aquestes condicions defineixen si en un tram determinat del riu predominen els processos d’erosió o sedimentació i, en conseqüència, quines són les mides del substrat i la fauna i flora associada més freqüents.
La construcció de preses i assuts modifica aquestes característiques naturals del riu. Els processos de transport de material i l’estabilitat de la fauna i flora associada també es veuen modificats. Concretament, quan es construeix una presa, la velocitat de l’aigua en el vas de l’embassament decreix notablement, disminuint la seva capacitat de transport, fet que produeix una sedimentació de partícules fines. Per aquesta raó, els embassaments tenen una vida limitada. Els sediments que ja no van riu avall es queden dins l'embassament, al cap d'uns anys acaben omplint-lo, fent-lo inoperant per a la producció energètica.
Els sediments retinguts, al seu temps, no poden sedimentar en les zones que sempre s’han dipositat. Això explica el retrocés dels deltes i de les platges.
