La restauració minera
L’aprofitament dels recursos minerals naturals ha de tenir presents l’equilibri i la conservació del medi físic i del paisatge. El Parlament de Catalunya, conscient de la importància de la protecció del medi ambient, va aprovar, l’any 1981, la primera normativa específica de l’Estat espanyol dedicada a la protecció i a la restauració dels espais afectats per activitats extractives. Aquesta normativa es va fonamentar en la necessitat de preveure i de pal·liar les conseqüències negatives que les activitats extractives tenen sobre el medi físic. La normativa restauradora per als espais afectats per activitats extractives vigent a Catalunya és pionera en matèria de protecció ambiental.
Què és la restauració minera?
La restauració minera és el desenvolupament d’una sèrie d’actuacions regulades per llei per a reduir i contrarestar l’impacte ambiental i desenvolupar als terrenys alterats la possibilitat de tenir el mateix ús que tenia abans de l’explotació minera o altre compatible amb la situació del moment.
Els objectius bàsics de la restauració son tres:
- Reduir i corregir els impactes ocasionats per l’explotació minera.
- Fer possible l’aprofitament dels terrenys.
- Integrar els terrenys en el paisatge.
Restauració d’activitats extractives amb subproductes
Es tracta de l’aprofitament i el reciclatge de subproductes provinents d’altres activitats per a la restauració dels espais afectats per activitats extractives. La restauració de les zones afectades per activitats extractives genera una demanda de terres, de fertilitzants, de llavors i de plantes per a la regeneració de les característiques naturals, a baix preu, i això es pot aconseguir utilitzant subproductes.