Les companyies petrolieres
Els grans grups petroliers mundials van aparèixer a finals de segle XIX i primers del XX de la mà de personatges com John Rockefeller, Henry Deterding o William Knox D’Arcy.
Les companyies pioneres
La primera companyia petroliera, pròpiament parlant, va ser l’Standard Oil, fundada l'any 1870 i que va controlar durant els primers anys gran part del mercat del refinatge de petroli als Estats Units i del comerç mundial. Per aquesta raó, va ser obligada a dividir-se en diverses empreses independents; així, van aparèixer l’Exxon, la Mobil, la Chevron i la Continental Oil. Arran del descobriment dels jaciments de petroli de l’estat de Texas, l’any 1901 es van crear altres dues empreses que amb el temps arribarien a tenir abast internacional: Gulf i Texaco.
A Europa, les companyies pioneres van ser la Royal Dutch Shell (1907), que va arribar a controlar el 75% de la producció de fora dels Estats Units, i l’Anglo-Iranian Oil Company (1908) que des de l’any 1954 es coneix amb el nom de British Petroleum (BP). D’aquesta manera, van néixer les “7 germanes”, les companyies amb més poder en la indústria petrolífera mundial: Exxon, Shell, Mobil, Chevron, Texaco, Gulf i BP.
Durant la dècada dels 20 del segle passat, alguns països europeus que no havien tingut fins aleshores cap paper en aquesta indústria es van adonar de la importància estratègica i econòmica del petroli, i van decidir de crear les seves empreses nacionals. És el cas de la Companyia Francesa de Petrolis –CFP, avui TOTAL–, l’Azienda Generale Italiana Petroleo –AGIP– i la Compañía Arrendataria del Monopolio de Petróleos –CAMPSA– a Espanya.
Fins els anys 50, les grans companyies titulars de les concessions del petroli pagaven un impost “royalty” als països on es trobaven els jaciments, però a partir d’aquest moment l’equilibri del mercat es va trencar a causa de l’aparició de productors independents, per la multiplicació de les companyies nacionals i per la política cada vegada més independent dels països rics en recursos petrolífers.
L’agost de 1960 es va fundar a Bagdad –la capital de l’Iraq– l’OPEP o Organització de Països Exportadors de Petroli, que estava integrada pels països d’Aràbia Saudí, Iran, Iraq, Kuwait, els Emirats Àrabs i Veneçuela. Posteriorment s’hi van afegir Algèria, Líbia, Indonèsia, Katar, Abu Dhabi, Equador i Gabón. El seu objectiu era augmentar els ingressos derivats de l’extracció de petroli i arribar a controlar les reserves, fita aquesta última que va aconseguir a mitjans dels anys 70.
