Del transport a la distribució
La distribució fins a l’usuari
Una vegada el gas ha estat regasificat, o bé ha finalitzat el seu recorregut a través de la xarxa principal de gasoductes, és injectat o derivat a les xarxes de distribució locals perquè arribi fins als punts on s’aprofitarà la seva energia calorífica.
La xarxa de distribució consisteix en un conjunt de canonades interconnectades per on el gas circula a pressió. No totes les conduccions tenen el mateix diàmetre, sinó que a mesura que s’apropen a l’usuari es fa més estret. A mesura, doncs, que el gas canvia d’una canonada principal a una de secundària, la pressió a la que avança es redueix a fi d’adaptar-se a les característiques de la nova conducció, procés que realitzen les anomenades cambres de regulació, un conjunt d’aparells –filtres, reguladors, comptadors, manòmetres– instal·lats a la superfície terrestre o a cambres subterrànies.
El subministrament de gas natural a l’usuari es pot fer a baixa, mitjana o alta pressió. En els dos darrers casos, en què s’empra per a aplicacions industrials, cal instal·lar una estació de regulació que té per objecte mesurar el gas consumit i adequar la pressió a les necessitats dels diferents equips de combustió. En el cas dels habitatges, el gas natural arriba a baixa pressió i no és necessari instal·lar cap equip de regulació, només el comptador.
La cadena energètica del gas natural es tanca, finalment, amb la seva utilització per part de l’usuari. D’aquesta manera, després d’un viatge de milers de quilòmetres de canonades, el gas arriba finalment al seu punt de destinació sense haver experimentat pràcticament alteracions químiques. És el final d’un procés que va començar en el moment en què va ser extret del seu confinament mil·lenari.
