El recorregut de l'urani
La producció del combustible nuclear
Els elements combustibles
Un cop enriquit, l'urani es transforma en pols de diòxid d'urani i, després, en pastilles de naturalesa ceràmica sintetitzades a uns 1.700ºC de temperatura. Una pastilla de combustible és un cilindre d’aproximadament un centímetre d'altura per un centímetre de diàmetre i cinc grams de pes, amb la qual es pot produir l'energia equivalent a 810 kg de carbó, 565 l de petroli o 480 m3 de gas natural.
Aquestes pastilles s'introdueixen en una vareta de Zircaloy (aliatge de zirconi i estany) hermèticament tancada, de paret molt prima, amb un diàmetre interior lleugerament superior al de les pastilles i d'uns 4 m de longitud. La columna de pastilles es manté en posició mitjançant una molla que hi ha a la cavitat superior de la vareta. Al seu torn, aquestes varetes s'agrupen en feixos i formen el que s’anomena un element combustible.
Els elements combustibles contenen un cert nombre d'elements de control. Es tracta de barres d'acer inoxidable a l’interior de les quals hi ha un aliatge de plata, d’indi i de cadmi, i que es fan servir per a controlar la reacció en cadena i la potència o aturada total del reactor, capturant més o menys neutrons d'acord amb la penetració que aconsegueixin en el nucli del reactor.
