Ara que ja tenia setze anys es veia capaç de fer-ho. Havia estat enfonsat durant molt temps, però ara no tenia cap dubte i n'estava ben convençut. Ho havia de dir a casa i això era el més difícil. A la germana, que vivia a Suïssa, li havia explicat com se sentia ja feia temps per videotrucada, però li feia por dir-ho al pare. Potser li explicaria tot el que el preocupava diumenge, quan tornés de cacera amb els amics. Quan la caça anava bé era quan estava més content. Potser era tan senzill com dir: "Pare, t'he de dir una cosa molt important: soc transsexual". Però sabia que hi ha coses que poden ser fàcils i les persones les fem difícils, i pensava que la comunicació és una d'aquestes coses.

Text: Hermínia Mas

El català té dos sons de essa: • El so de la essa sonora, que es pot escriure z o s: - S'escriu z en posició inicial, per exemple: zebra, zero, zoològic..., o després de consonant, per exemple: benzina, colze, esmorzar, onze, senzill, setze..., excepte en el cas dels derivats de fons, dins i trans: endinsar, enfonsar, transició... Però transsexual. - S'escriu s entre vocals: casa, cosa, masia, vasos..., excepte alguns mots: amazona, bizantí, trapezi... • El so de la essa sorda, que es pot escriure s, ss, c, ç: - S'escriu s a inici i a final de mot, entre consonant i vocal, i entre vocal i consonant: espolsar, fusta, setrill, tros... - S'escriu ss entre vocals: cassola, croissants, massa, pastisseria, Suïssa, tassa... - En molts s'escriu c davant e i i (cacera, ceba, celestial, cilindre, cirera, peces...) i ç davant a, o i u (amenaça, braços, caça, capaç, convençut, dolça...) i a final de mot darrere vocal, l, n o r (braç, dolç, març, romanç).