Marta Xirinachs i Codina
Direcció General de Política Lingüística

 

La subdirectora general de Política Lingüística presenta els articles que conformen el número 58 de la revista.

 

Pere Farrando. Preedició

 

Atès que el terme ortotipografia s'ha generalitzat amb un significat, 'ortografia de la tipografia', que l'autor considera que no és acceptable, proposa substituir-lo per editatge, que pren de l'obra de Josep M. Pujol. Així mateix, a partir dels ensenyaments de Pujol, demostra que l'editatge no s'emmarca en l'ortografia, una idea que llegim extensament en la bibliografia en castellà. Per acabar, considerant que l'Ortotipografia, l'obra de Pujol i Solà que va posar en circulació el terme, s'organitza en dues parts, sosté que la matèria de la segona, la composició del text, hauria de ser desvinculada de l'editatge.

 

Núria Bel i Montserrat Marimon. Universitat Pompeu Fabra

 

L'estiu del 2015 es va presentar l'Informe sobre el estado de las tecnologías del lenguaje en España dentro de la Agenda Digital para España. En aquest informe un ampli grup d'experts va fer una anàlisi de les fortaleses, debilitats, oportunitats i amenaces de la situació de les indústries de la llengua en el seu vessant tecnològic. En aquest article reprenem aquesta anàlisi fent èmfasi en la situació a Catalunya per identificar els reptes específics que s'han de superar perquè la indústria produeixi aplicacions per al català. Com la majoria de les llengües europees, el català s'enfronta al repte de decidir si ha de compensar la mida del seu mercat potencial amb estratègies de suport públic, una de les quals pot ser la creació d'infraestructures lingüístiques.

Lurdes Comas, Anna Domingo i Elena Heidepriem. Direcció General de Política Lingüística
Laia Benito. Amical Wikimedia

 

El català, com a llengua digital, té una cita anual ja plenament consolidada que ha arribat a la tercera edició a la tardor del 2015: la Nit de la Llengua al Món Digital. També l'occità, des de l'última convocatòria. L'activitat, ideada conjuntament per la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i Amical Wikimedia, consisteix en una acció intensiva d'edició de la Viquipèdia en català i en occità, una viquimarató, que afavoreix el prestigi de les llengües catalana i occitana. La Viquipèdia és un aparador fonamental per observar la salut del català i l'occità a Internet, tant pel nombre de visites que rep com pel seu pes dins de la xarxa. Aquest article recull l'experiència dels tres anys de viquimaratons i el seu impacte en la presència del català i l'occità al món digital.

 

Olga Calatayud. Direcció General de Política Lingüística

 

L'article explica quina és la finalitat d'impulsar una campanya de foment de l'ús del català en el món del dret i en el marc de la justícia, de quins elements es compon i com s'ha difós per arribar als seus destinataris, que són, en definitiva, tots els usuaris dels serveis relacionats amb la justícia i amb els anomenats operadors jurídics, és a dir, advocats, procuradors, notaris, registradors, graduats socials.

La Consulteca, el diccionari de consultes terminològiques del TERMCAT

Cristina Bofill i Joan Rebagliato. TERMCAT, Centre de Terminologia

 

Aquest article presenta una breu panoràmica de la trajectòria i les línies de treball del Centre de Terminologia TERMCAT, amb motiu del seu trentè aniversari. S'hi expliquen els quatre eixos al voltant dels quals gira l'activitat del centre: la normalització terminològica, per mitjà del Consell Supervisor; els serveis d'assessorament (terminològic puntual, per mitjà del Cercaterm; per a projectes terminològics, i documental); l'elaboració de productes terminològics, i la recerca i metodologia.

L'Optimot per àmbits: una aportació als llenguatges específics

Dídac Teixidor Serrano. Direcció General de Política Lingüística

Optimot, consultes lingüístiques, ha volgut contribuir a les campanyes de promoció del català en els móns del dret i de l'empresa amb una mostra dels materials específics d'aquests àmbits que es poden trobar a les seves bases de dades. Alhora, amb aquesta iniciativa ha intentat donar a conèixer el funcionament del seu cercador i incorporar-hi alguns materials nous, elaborats expressament amb aquest propòsit. Les dues recopilacions, que es preveu enriquir amb el temps, poden constituir un model per a iniciatives similars que sorgeixin més endavant.

Elisabeth Casademont Caixàs i Maria Navas Jara, Secretaria del Comitè Terminològic de Dret

 

El 10 de desembre de 2015 es va fer públic el portal Terminologia jurídica, un punt de trobada web, impulsat pel Centre de Terminologia TERMCAT, per donar a conèixer l'activitat del Comitè Terminològic de Dret, facilitar la consulta dels recursos lingüístics i terminològics en català que poden resultar d'interès per als professionals d'aquest àmbit d'especialitat, i articular un espai interactiu de consultes i suggeriments.

 

Albert Fabà Prats. Consorci per a la Normalització Lingüística
Joan Solé Camardons i Anna Torrijos. Direcció General de Política Lingüística

Aquest article presenta un resum de les dades de l'estudi d'usos lingüístics als establiments comercials de Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa dut a terme el 2015 per la Direcció General de Política Lingüística i el Consorci per a la Normalització Lingüística. Aquestes dades donen compte de l'oferta del català en la retolació i en l'atenció oral al comerç d'aquestes ciutats i de l'evolució respecte de les anteriors edicions de l'Ofercat. Per primer cop, s'analitza també el percentatge de comerços regentats per immigrants, una de les principals variables que influeixen en l'evolució de l'oferta lingüística comercial.
Amb aquest treball de camp i el dut a terme a finals de 2012 a la ciutat de Barcelona es completa l'observació comercial de les capitals catalanes més importants.

Joan Ramon Solé i Durany. Direcció General de Política Lingüística