Quan viatgeu per Catalunya, no tingueu pressa. Un passat de més de mil anys bé ho mereix, ¿oi? A Empúries, a la Costa Brava, reviureu la presència dels grecs d’època clàssica. La colònia grega, poblada més tard pels romans, ens ha llegat un conjunt d’escultures i peces de ceràmica molt valuoses. Des d’allà no us costarà gens arribar al poblat ibèric d’Ullastret ni passejar sota l’ombra de les muralles imposants. A la Costa Daurada, haureu de visitar la ciutat imperial Tarraco, avui Tarragona, tot un tresor de monuments romans. 

¿Voleu sentir-vos dins un ambient medieval i passejar acompanyat pel record de monjos savis, cavallers valents i comerciants arriscats? Doncs l’heu encertada visitant Catalunya, un país la personalitat històrica del qual es va formar a l’edat mitjana. De monuments pre-romànics, romànics i gòtics, bastits entre els segles IX i XIV, n’hi ha tant a les planes com a les muntanyes. Hauríeu d’admirar, a la Costa Brava, el monestir de Sant Pere de Rodes, dominant el mar, i terra endins, el de Santa Maria de Ripoll i els tres monestirs cistercencs de Santa Maria de Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, importants centres culturals i artístics medievals. A les ciutats de Girona, Barcelona, Tarragona, Tortosa i Lleida heu d’admirar les catedrals, entre les quals la de Girona, amb la nau més ampla del gòtic europeu. També hi trobareu els edificis medievals que acollien, i tot sovint encara acullen, les institucions de govern, com ara la Paeria de Lleida o el Palau de la Generalitat, a Barcelona, seu del govern autònom de Catalunya. Aquestes pedres us parlaran dels temps en què els mercaders catalans navegaven arreu de la Mediterrània i els homes d’armes senyorejaven força indrets de les seves ribes. 

Us cridarà l’atenció la bellesa de formes i l’originalitat dels monuments dels segles XIX i XX, d’estil modernista, corrent europeu que va adquirir a Catalunya caràcters propis. ¿No us sembla curiós que, a les zones vitivinícoles, els cellers, anomenats literàriament "catedrals del vi", adoptessin sovint l’estil modernista? ¿O que el mateix estil fos adoptat en la construcció d’algunes de les fàbriques símbol de l’activitat fabril del segle passat, quan el país va viure la Revolució Industrial? Barcelona és la ciutat del món amb més edificis modernistes... No és gens estrany, doncs, que Antoni Gaudí fos català. 

La tradició innovadora de l’arquitectura catalana continua vigent en les realitzacions actuals.