A Catalunya, cada poble i ciutat tenen cada any uns dies de festa major. L’alegria es desborda i tothom obre els braços als forasters. Moltes localitats conserven costums tradicionals d’origen ben antic. Així, a les comarques de Tarragona podeu admirar l’agilitat i la força dels "castellers", que enlairen espectaculars torres humanes. Si voleu córrer esquivant el foc i els petards que escup el drac i encenen els "dimonis", heu d’anar per Corpus a la Patum de Berga. La Patum és una festa inoblidable on es barregen arrels paganes i cristianes que es transmeten de generació en generació. De caràcter netament cristià és la Dansa de la Mort, que recorre els carrers del poble de Verges cada Dijous Sant en record de les terribles epidèmies medievals. 

La nit de la vigília de Sant Joan (24 de juny) veureu encendre grans fogueres a les places i carrers de pobles i ciutats. Enmig de coets i focs d’artifici, al ritme de la música de la revetlla els catalans celebrem, tot menjant coca i bevent cava, el solstici d’estiu durant tota la nit. En les festes majors i altres celebracions i diades veureu passejar i ballar els gegants, voltats dels satírics cap-grossos. 

Una altra manera de celebrar el goig i la germanor de la festa són les ballades de sardanes. Aquesta dansa tradicional, pròpia de Catalunya, es balla al so de la cobla, original conjunt d’instruments de vent i un contrabaix; els balladors es donen les mans mentre fan i desfan passos i contrapassos. Intenteu de participar-hi i sereu ben rebut. És una experiència que us aconsellem. 

De temps antics, els mercats i les fires també han estat motiu de trobada i de festa per a tothom que sàpiga combinar feina i esbarjo. En molts pobles encara podeu veure el mercat setmanal o, fins i tot, diari, com les pintoresques subhastes de peix a peu de barca als ports pescadors. 

A Catalunya. com arreu, se celebren també els Carnavals, són especialment alegres i multicolors els de Solsona, Sitges i Vilanova i la Geltrú . Uniu-vos a l’alegria popular d’una festa i coneixereu el nostre caràcter, que pot semblar una mica reservat en aparença, però que en realitat és amable, alegre i acollidor, com correspon a un poble mediterrani.