012 Telèfon d’atenció a l’elector
Introducció: les eleccions
- QUINES ELECCIONS TINDRAN LLOC EL 27 DE MAIG DE 2007 AL TERRITORI ESPANYOL?
- QUINES D’AQUESTES ELECCIONS TINDRAN LLOC A CATALUNYA?
- PER QUÈ TENEN LLOC EL 27 DE MAIG DE 2007?
- QUANTS MUNICIPIS HI HA A ESPANYA I A CATALUNYA?
- COM ES DETERMINA EL NOMBRE DE REGIDORS QUE CORRESPON A CADA MUNICIPI?
- ÉS CERT QUE EL NOMBRE DE REGIDORS HA DE SER SEMPRE SENAR?
- QUÈ SIGNIFICA QUE UN MUNICIPI FUNCIONI EN RÈGIM DE CONSELL OBERT?
- QUALSEVOL MUNICIPI POT FUNCIONAR EN RÈGIM DE CONSELL OBERT?
- QUÈ ÉS UNA EATIM?
- QUÈ ÉS UN ALCALDE PEDANI?
- QUÈ ÉS EL CONSELL GENERAL D’ARAN?
- QUINA ÉS LA COMPOSICIÓ DEL CONSELL GENERAL D’ARAN?
- QUANT DURA EL MANDAT DELS CONSELLERS GENERALS D’ARAN?
- QUÈ SÓN ELS CONSELLS COMARCALS?
- QUINA ÉS LA COMPOSICIÓ DELS CONSELLS COMARCALS?
- QUÈ SÓN LES DIPUTACIONS PROVINCIALS?
- QUINA ÉS LA COMPOSICIÓ DE LES DIPUTACIONS PROVINCIALS?
QUINESs ELECCIONS TINDRAN LLOC EL 27 DE MAIG DE 2007 AL TERRITORI ESPANYOL?
El diumenge 27 de maig de 2007 tindran lloc les eleccions següents:
- Eleccions municipals a tot Espanya
- Eleccions a les assemblees de Ceuta i de Melilla
- Eleccions autonòmiques a 13 comunitats autònomes: Aragó, Astúries, Balears, Cantàbria, Castella-La Manxa, Castella-Lleó, Extremadura, Madrid, Múrcia, La Rioja i la Comunitat Valenciana
- Altres eleccions de caràcter local: els cabildos insulars canaris, les juntes generals dels territoris històrics d’Àlaba, Guipúscoa i Biscaia, els consells de Navarra i el Consell General d’Aran
- Eleccions de segon grau: consells comarcals i diputacions provincials.
QUINES D’AQUESTES ELECCIONS TINDRAN LLOC A CATALUNYA?
A Catalunya, el dia 27 de maig, tindran lloc les eleccions següents:
- Eleccions municipals
- Eleccions al Consell General d’Aran
Dels resultats de les eleccions municipals dependrà la formació dels consells comarcals i de les diputacions provincials.
PER QUÈ TENEN LLOC EL 27 DE MAIG DE 2007?
La Llei orgànica del règim electoral general estableix que el darrer diumenge de maig de cada quatre anys tindran lloc les eleccions municipals.
La Llei sobre el règim especial de la Vall d’Aran estableix que les eleccions per designar els consellers generals s’han de fer el mateix dia que les eleccions municipals.
Més informació a:
- Art. 42 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
- Art. 14.2 de la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran.
QUANTS MUNICIPIS HI HA A ESPANYA I A CATALUNYA?
El nombre de municipis a Espanya és de 8.109. Catalunya es constitueix en 946 municipis.
COM ES DETERMINA EL NOMBRE DE REGIDORS QUE CORRESPON A CADA MUNICIPI?
El procediment per determinar el nombre de regidors que correspon a cada municipi està establert en la llei electoral mateixa.
Cada terme municipal constitueix una circumscripció en la qual s’elegeix el nombre de regidors que resulti de l’escala següent:
Fins 250 residents: 5
De 251 a 1.000: 7
De 1.001 a 2.000: 9
De 2.001 a 5.000: 11
De 5.001 a 10.000: 13
De 10.001 a 20.000: 17
De 20.001 a 50.000: 21
De 50.001 a a100.000: 25
De 100.001 en endavant, un regidor més per cada 100.000 residents o fracció. S’hi afegeix un regidor més quan el resultat és parell.
El Ministeri d’Economia i Hisenda determina el nombre de residents, o població, de cada municipi. Les darreres xifres es van publicar en el BOE de 30 de desembre de 2006.
Més informació a:
- Art. 179 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
- Reial decret 1627/2006, de 29 de desembre, pel qual es declaren oficials les xifres de població resultants de padró municipal referides a l’1 de gener de 2006.
- Art. 14 del Reial decret 605/1999, de 16 d’abril, de regulació complementària dels processos electorals, modificat pel Reial decret 1382/2002, de 20 de desembre.
ÉS CERT QUE EL NOMBRE DE REGIDORS HA DE SER SEMPRE SENAR?
Sí, l’article 179 de la Llei orgànica del règim electoral general estableix que si el nombre de regidors resultant és parell, s’hi afegirà un lloc més.
Més informació a:
- Art. 179 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
- Art. 14 del Reial decret 605/1999, de 16 d’abril, de regulació complementària dels processos electorals, modificat pel Reial decret 1382/2002, de 20 de desembre.
QUÈ SIGNIFICA QUE UN MUNICIPI FUNCIONI EN RÈGIM DE CONSELL OBERT?
El consell obert és una peculiaritat d’alguns municipis amb pocs habitants que es caracteritzen per la inexistència d’organització municipal com a tal, de manera que són tots els habitants que, reunits en assemblea veïnal deliberen i prenen les decisions que, en el règim ordinari, corresponen al ple de l’ajuntament.
Més informació a:
- Art. 140 de la Constitució espanyola.
- Article 199.7 i 200 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
- Article 29 i seg. de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
QUALSEVOL MUNICIPI POT FUNCIONAR EN RÈGIM DE CONSELL OBERT?
Funcionaran en règim de consell obert els municipis amb una població inferior a 100 habitants, les entitats locals menors i els municipis que tradicionalment estiguin funcionant amb aquest règim.
L’article 140 de la Constitució espanyola es refereix al consell obert: “La Llei regularà les condicions en què sigui procedent el règim del consell obert”.
La Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local ha establert que funcionen en règim de consell obert:
- Els municipis amb menys de 100 habitants i aquells altres que tradicionalment comptin amb aquest singular règim de govern i administració.
- Aquells altres municipis en què la seva localització geogràfica, la millor gestió dels seus interessos o altres circumstàncies ho facin aconsellable.
Les sigles EATIM signifiquen: entitat d’àmbit territorial inferior al municipi.
A Catalunya hi ha 58 entitats d’àmbit territorial inferior al municipi (a Catalunya s’anomenen entitats municipals descentralitzades-EMD).
En les eleccions, els veïns elegeixen directament l’alcalde pedani. L’alcalde pedani i la junta veïnal tenen les atribucions que en el règim general dels municipis es reconeix a l’alcalde i al ple de l’ajuntament.
Més informació a:
- Art. 199 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
En el cas d’eleccions a entitats d’àmbit territorial inferior al municipi (EATIM), els veïns elegeixen directament l’alcalde pedani per sistema majoritari, mitjançant la presentació de candidats per diferents formacions polítiques, federacions, coalicions o agrupacions d’electors.
Més informació a:
- Art. 199 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.
QUÈ ÉS EL CONSELL GENERAL D’ARAN?
La Vall d’Aran es configura com una entitat local territorial, amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment de les seves finalitats, determinada per l’agrupació de territoris municipals.
El Govern i l’Administració De la Vall d’Aran es regeixen per la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran, per les normes complementàries que es desenvolupin i, en tot allò que no estigui desenvolupat per aquestes normes, per la legislació sobre l’organització territorial i el govern local de Catalunya.
Més informació a:
- Títol II de la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran.
QUINA ÉS LA COMPOSICIÓ DEL CONSELL GENERAL D’ARAN?
La Vall d’Aran es divideix en sis circumscripcions, corresponents als sis terçons històrics formats per: Pujòlo, Arties e Garòs, Castièro, Marcatosa, Irissa i Quate Lòcs.
El Consell General està integrat per 13 membres distribuïts de la manera següent:
- Pujòlo: 2 membres
- Arties e Garòs: 2 membres
- Castièro: 4 membres
- Marcatosa: 1 membre
- Irissa: 1 membre
- Quate Lòcs: 3 membres
L’elecció directa dels consellers generals, convocada per decret autonòmic, es realitzarà d’acord amb la legislació electoral vigent, mitjançant llistes tancades i segons el sistema d’Hondt.
Més informació a:
- Títol II de la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran.
QUANT DURA EL MANDAT DELS CONSELLERS GENERALS D’ARAN?
El mandat dels consellers generals dura quatre anys, de la mateixa manera que ocorre en el cas dels membres de les corporacions locals.
Més informació a:
- Títol II de la Llei 16/1990, de 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall d’Aran.
QUÈ SÓN ELS CONSELLS COMARCALS?
La comarca es constitueix com una entitat local de caràcter territorial formada per l’agrupació de municipis contigus, té personalitat jurídica pròpia i plena capacitat i autonomia per al compliment dels seus fins.
El territori de la comarca és l’àmbit en què el consell comarcal exerceix les seves competències i és definit per l’agrupació dels termes municipals que la integren.
Més informació a:
- Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya.
QUINA ÉS LA COMPOSICIÓ DELS CONSELLS COMARCALS?
El nombre de membres del consell comarcal es determina en funció dels residents de la comarca, d’acord amb l’escala següent:
- Fins a 50.000 residents: 19
- De 50.001 a 100.000: 25
- De 100.001 a 500.000: 33
- De 500.001 en endavant: 39
El repartiment es fa en funció del nombre de regidors i de vots obtinguts en la comarca en les eleccions municipals per cada partit, coalició, federació i agrupació d’electors, sempre que hagin obtingut el 3% o més dels vots de la comarca.
Més informació a:
- Decret legislatiu 4/2003, de 4 de novembre, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de l’organització comarcal de Catalunya.
QUÈ SÓN LES DIPUTACIONS PROVINCIALS?
Les diputacions provincials són òrgans de caràcter supramunicipal. Les competències bàsiques que tenen les diputacions provincials són competències en matèria d’assistència i cooperació jurídica, tècnica i econòmica als municipis.
QUINA ÉS LA COMPOSICIÓ DE LES DIPUTACIONS PROVINCIALS?
El nombre de diputats corresponent a cada diputació provincial es determina segons els residents de cada província, d’acord amb l’escala següent:
- Fins a 500.000 residents: 25
- De 500.001 a 1.000.000: 27
- De 1.000.001 a 3.500.000: 31
- De 3.500.001 en endavant: 51
Les juntes electorals provincials reparteixen, proporcionalment i atenent el nombre de residents, els llocs corresponents a cadascun dels partits judicials el desè dia posterior a la convocatòria d’eleccions, d’acord amb la norma establerta per la Llei orgànica del règim electoral general.
Més informació a:
- Art. 204 de la Llei orgànica 5/1985, de 19 de juny, del règim electoral general.