El repartiment d’escons: aplicació de la llei d’Hondt

QUÈ ÉS UNA BARRERA LEGAL?

La barrera legal és un límit mínim de vots que s’estableix en l’escrutini perquè una candidatura pugui concórrer a la distribució d’escons. En les municipals és el 5%, mentre que en les eleccions al Consell General d’Aran aquesta barrera és del 3%.

EN QUÈ CONSISTEIX LA LLEI D’HONDT?

La llei d’Hondt és el procediment que s’utilitza per distribuir els escons.
En les eleccions municipals la regla s’aplica només a les candidatures que obtinguin almenys un 5% dels vots vàlids emesos en la circumscripció (barrera legal) i en les eleccions al Consell General d’Aran, les candidatures que obtinguin almenys el 3% dels vots vàlids emesos en la circumscripció. Les candidatures que obtinguin menys vots no es tenen en compte.
Exemple: municipi amb 9 regidors a repartir i 10 candidatures, i en el qual s’han emès 1.400 vots vàlids, distribuïts de la manera següent:

Partit A: 447 vots
Partit B: 277 vots
Partit C: 192 vots
Partit D: 170 vots
Partit E: 96 vots
Partit F: 82 vots
Partit G: 64 vots
Partit H: 37 vots
Partit I: 21 vots
Partit J: 8 vots
Vots en blanc: 6 vots

La barrera legal del 5% dels vots vàlids és 70; per tant, en el repartiment d’escons no es tindran en compte els partits G, H, I i J. En els vots obtinguts pels altres 6 partits s’aplica la llei d’Hondt, calculant els resultats de dividir el nombre de vots obtinguts per 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9, que són el nombre de regidors a escollir. S’obtenen els següents quocients:

	Vots	Vots	Vots	Vots	Vots	Vots	Vots	Vots	Vots
	/1	/2	/3	/4	/5	/6	/7	/8	/9
Partit A	447	223.5	149	111.75	89.4	74.5	63.86	55.88	49.67
Partit B	277	138.5	92.33	69.25	55.4	46.17	39.57	34.63	30.78
Partit C	192	96	64	48	38.4	32	27.43	24	21.33
Partit D	170	85	56.67	42.5	34	28.33	24.29	21.25	18.89
Partit E	96	48	32	24	19.2	16	13.71	12	10.67
Partit F	82	41	27.33	20.5	16.4	13.67	11.71	10.25	9.11

El repartiment quedaria de la següent manera:

• El primer escó correspon al partit A, per la xifra dels vots obtinguts dividida per 1 (447), que és la més alta.
• El segon escó, al partit B, també per la xifra dels seus vots dividida per 1 (277), perquè és la xifra més alta després de l’anterior.
• El tercer escó correspon un altre cop al partit A, que amb la xifra dels vots obtinguts dividida per 2 (223.5) presenta la tercera xifra més alta.
• El quart escó, al partit C (192).
• El cinquè escó, al partit D (170).
• El sisè és de nou per al partit A, que amb els seus vots dividit per 3 té la següent xifra més alta (149).
• El setè és per al partit B, per la xifra dels seus vots dividida per 2 (138.5)
• El vuitè escó és per al partit A, per la xifra dels vots obtinguts dividida per 4 (111.75),
• I el novè i últim és per al partit C, per la xifra de vots obtinguts dividida per 2 (96).

Quan les xifres de dos quocients són iguals, s’atribueix l’escó a la candidatura que hagi obtingut més vots en total.