L’escrutini es fa un cop finalitzada la votació de la manera següent:
El president/a ha d’extreure, un per un, els sobres de l’urna i llegir en veu alta la denominació de la candidatura votada. A més, el president/a ha de mostrar cada papereta llegida als vocals, interventors i apoderats.
Un cop finalitzat el recompte, es contrasta el total de sobres amb el total de votants anotats en la llista numerada de votants.
En el cas de possibles dubtes i/o protestes que hi pugui haver, aquestes s’han de resoldre per majoria.
Si no hi ha cap dubte ni protesta, el president/a ha d’anunciar en veu alta el resultat, especificant el nombre d’electors censats, el de certificacions censals aportades, el nombre de vots nuls, el de vots en blanc i el de vots obtinguts per a cada candidatura.
Posteriorment, la mesa ha de fer públics els resultats per mitjà de l’acta d’escrutini i penjar-ne una còpia a la porta del col·legi electoral.
Sí. L’escrutini és públic. Qualsevol persona, sigui o no votant, pot presenciar l’escrutini dels vots de qualsevol mesa.
No obstant això, el president/a ordenarà la immediata expulsió de les persones que en pertorbin o entorpeixin el desenvolupament.
Només els notaris, en l’exercici de les seves funcions, els candidats i els representants de les candidatures, si tenen dubtes sobre el contingut d’una papereta llegida pel president/a de la mesa en l’escrutini, poden demanar-la per examinar-la.
Els vocals de la mesa i els interventors no necessiten sol·licitar aquest examen, perquè el president/a ha d’ensenyar-los cada papereta després de llegir-la.
Qualsevol elector/a que observi alguna irregularitat pot manifestar-ho en concloure l’escrutini i la seva protesta o reclamació s’ha de fer constar en l’acta de la sessió.
Les paperetes extretes de les urnes s’han de destruir, en presència dels concurrents, immediatament després de finalitzar l’escrutini, amb excepció de les paperetes que no hagin estat declarades vàlides i de les que hagin estat objecte d’alguna reclamació.
Aquestes paperetes es conserven amb l’acta de la sessió, per a futures reclamacions i recursos.
Es considera vot en blanc:
- el sobre que no contingui papereta i
- el vot emès a favor d’una candidatura legalment retirada.
Els vots en blanc no són considerats per al repartiment d’escons, però sí que formen part dels vots vàlids, per la qual cosa influeixen en el percentatge de vots obtinguts per cada candidatura.
Es consideren vots nuls:
- els que s’emeten en un sobre o papereta diferent de l’oficial,
- les paperetes introduïdes en l’urna sense sobre,
- el sobre que contingui més d’una papereta de diferents candidatures (si el sobre conté diverses paperetes de la mateixa candidatura, el vot és vàlid, però compta com un de sol),
- les paperetes en què s’hagi modificat, afegit o ratllat el nom dels candidats o se n’hagi alterat l’ordre de col·locació,
- les paperetes en què s’hagi introduït qualsevol llegenda o expressió, o s’hagi produït una altra alteració de caràcter voluntari o intencionat.
Malgrat això, seran computats com a vàlids els vots emesos en paperetes que continguin un senyal, una creu o una aspa al costat d’algun dels candidats, en la mesura que no tinguin transcendència o entitat suficient per considerar que s’hagi alterat la configuració de la papereta o s’hagi manifestat retret per això d’algun dels candidats o de la formació política a què pertanyin.
Els vots nuls són vots no vàlids i aquests no tenen cap influència en el repartiment d’escons; només són una dada més que forma part dels resultats electorals. No computen a l’efecte d’establir el resultat electoral.
El vot nul és un vot no vàlid, és a dir, que no computa a l’efecte d'establir el resultat electoral. Per contra, el vot en blanc és un vot vàlid, la qual cosa li atorga valor a l'hora determinar la barrera electoral.
La llei estableix que a l'hora d'atribuir escons no es tenen en compte les candidatures que no hagin obtingut el 3% dels vots vàlids emesos en la circumscripció, la qual cosa vol dir que els vots en blanc es tenen en compte a l'hora de determinar quin és el nombre de vots que supera aquest 3 %.
Són "vots vàlids" la suma dels vots a favor de candidatures que no hagin estat anul·lats per algun defecte i dels "vots en blanc".
Els "vots nuls" no es compten com a "vots vàlids".
Vots vàlids = vots en blanc + vots a candidatures / Vots totals = vots vàlids + vots nuls.
L'abstenció és el conjunt d’electors que estant inscrits en el cens electoral i no exerceixen el seu dret de vot en unes eleccions.
L'escrutini oficial començarà el 24 de desembre a les juntes electorals provincials i no pot passar del 27 de desembre.
L'escrutini de cada circumscripció és un acte únic i té caràcter públic.
