Missatge del president de la Generalitat amb motiu del Cap d’Any 2013
Benvolgudes i benvolguts compatriotes,
Com cada any per aquestes dates de Nadal i de Cap d’Any m’adreço a tots vosaltres per donar-vos un missatge d’ànim i de confiança en el nostre país i per felicitar-vos les festes. Són dies entranyables, de retrobament amb familiars i amics, de celebració i de companyia. Dies de no sentir-se sol, de records i de bons propòsits. Dies també en els quals trobem especialment a faltar aquells familiars o amics que ens han deixat o aquells que es troben lluny de nosaltres.
A totes les famílies que us trobeu en aquestes circumstàncies, o a les que heu de fer front a situacions dures i adverses, de manca de feina, de patiment o de malaltia, m’agradaria fer-vos arribar a través d’aquestes paraules tot el meu sentiment d’afecte i el compromís que treballarem tant com calgui per aconseguir que totes les persones del nostre país tinguin una vida digna.
L’any que estem a punt d’encetar, el 2014, serà un any carregat de simbolisme. Es complirà el tercer centenari del final de la Guerra de Successió, moment en el qual Catalunya va perdre els seus drets, les seves Constitucions, les seves institucions i les seves llibertats. Tres segles després, celebrarem gairebé un miracle: un poble que tenia totes les de perdre no només segueix existint sinó que es planteja amb més força que mai guanyar una gran batalla democràtica i per mitjans totalment pacífics: la de decidir lliurement el seu futur com a país, com a nació i com a societat.
Catalunya és un país divers i plural. Ho és per raó de la procedència de les seves persones, per raó de les llengües que s’hi parlen, per raó de les maneres de pensar, per raó de les opcions polítiques o ideològiques.
Un país divers i plural, i alhora capaç de teixir grans consensos com s’ha demostrat fa poques setmanes amb l’acord àmpliament majoritari sobre la consulta a celebrar el 9 de novembre de l’any que comença.
Sé que al voltant d’aquest gran repte no hi ha unanimitat. Hi ha forces polítiques que no ho comparteixen i sobretot persones, compatriotes nostres, que ho veuen amb preocupació, temor i fins i tot contrarietat.
Són posicions legítimes i respectables, com també ho són les altres, les que veuen en tot aquest procés la millor manera de construir un país que valgui molt la pena, que arribi a fer molt de goig per la seva modernitat, el seu benestar, el seu sentit de la justícia social, el seu civisme i la seva qualitat democràtica.
Totes les posicions han de poder ser defensades amb respecte i amb bona convivència. En allò que depengui de mi, així serà.
I més enllà de la posició personal de cadascú de nosaltres, són els vots i les urnes els que han de decidir i determinar les proporcions i la magnitud de les majories i de les minories del país.
No hi ha res més democràtic que fer-ho així. Catalunya és un país de llarga i fonda vocació democràtica, i per tant ens correspon fer-ho així. Resoldre els grans temes a les urnes no ha de provocar ni recança ni temença, i és evident que el nostre futur i la relació que hem de tenir amb Espanya i amb Europa és un tema en majúscules.
Vull aprofitar aquest missatge de Cap d’Any per demanar a l’Estat que ens deixi votar. Que escolti la veu del poble català, i que no aixequi murs per silenciar-la. Que deixi decidir a qui sent la necessitat de decidir.
Tota nació té implícitament el dret a decidir el seu futur. Però per a aquells que neguen fins i tot aquesta evidència, els diré que Catalunya s’ha guanyat el dret a decidir. Les catalanes i els catalans, els d’ahir i els d’avui, s’han guanyat el dret a decidir el seu futur perquè han sabut mantenir viva la seva identitat, la seva cultura, la seva llengua i el seu dret, molt sovint en contra de normes i de lleis injustes; s’han guanyat el dret a decidir perquè han sabut acollir i integrar milions de persones vingudes d’altres territoris d’Espanya o de països forans, demostrant que Catalunya és una terra on el que realment és important és el destí que es busca i no l’origen del qual es prové; i sobretot les catalanes i els catalans s’han guanyat el dret a decidir el seu futur perquè han sabut i han volgut mantenir dempeus la seva voluntat d’autogovernar-se, en contra de totes les circumstàncies històriques que ho volien impedir o de les que ara ho volen limitar o disminuir.
En una paraula, el poble català prefereix governar-se que no pas ser governat. I ho vol fer en una Europa més unida, més forta, i més federal.
Demanem, per tant, que se’ns deixi votar. I que l’Estat no ens vegi com un adversari ni molt menys com un enemic. Hem sigut quan hem pogut, volem ser ara i podem ser en el futur un aliat, un bon aliat. Però des de la llibertat. Des de la pròpia opció. Podent respondre la pregunta que hem convingut i en la data que hem acordat.
El 2014 serà, doncs, un any per recordar història, persones i arrels; però sobretot serà un any per decidir futur i obrir horitzons.
L’any que ara s’acaba és el sisè d’una recessió econòmica que ha provocat autèntics estralls. Tanmateix, sembla que per primer cop podem començar la remuntada. Confio que sigui així, i farem tot el que puguem i tot el que sapiguem per aprofitar el canvi de tendència positiu que s’albira. La ferida que ha provocat la recessió és molt fonda, i per tant no es poden esperar curacions miraculoses. Caldrà temps, perseverança, talent i coratge per refer-se del tot, i sobretot per encarar el futur amb fonaments més sòlids. La crisi ha despullat moltes suposades veritats convertint-les en errors o directament en falsedats; i molts comportaments d’abans ara són justament criticats i recriminats.
Moltes coses estan canviant, a millor. I moltes altres han de canviar encara. Confio que entre tots sabrem trobar la manera d’esmenar els errors comesos i de transformar l’aprenentatge en fortaleses i èxits col·lectius. Uns èxits que a mesura que vagin arribant hem de saber oferir-los a totes aquelles persones, conciutadanes nostres, que han sortit més malparades dels cops i de les injustícies d’aquests darrers anys.
No cal oblidar mai que l’Estat que molts reclamen per a Catalunya, com qualsevol altre Estat, no és més que un instrument al servei de la societat i del país. És a dir, de les persones.
Brindo simbòlicament amb tots vosaltres per un 2014 ple de llum, d’oportunitats i d’esperança.
Visca Catalunya!
