Un sincrotró està format per tres acceleradors de partícules. El primer, un canó d'electrons o accelerador lineal, produeix un feix inicial que s'accelera en el segon accelerador -el propulsor-, fins a velocitats molt properes a la llum (el 99,999999% de la velocitat de la llum).
Un cop accelerats, els electrons s'injecten en un anell d'emmagatzematge de 90 metres de diàmetre. Allí circulen durant hores amb una energia que es manté constant mitjançant cavitats de radiofreqüència.
Quan els electrons que circulen per l'anell descriuen una corba, emeten llum de gran intensitat, a longituds d'ona que van d'allò visible als raigs X. Aquesta llum és molt focalitzada, polaritzada i s'emet en forma de pulsacions, com el flaix d'una màquina fotogràfica.
La radiació emesa, o llum de sincrotró, es direcciona cap a les estacions de treball on els usuaris la podran fer servir per a les seves investigacions.
Més informació (en anglès)
