Salta navegació
Banner e-Governance

CV ponents

 

 

 

 

 


>>Eduard Aibar

Professor dels Estudis d'Humanitats i Filologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). També és investigador del PIC (IN3-UOC) i membre del Consell Rector de la Universitat Catalana d'Estiu. És doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i ha estat investigador visitant en el Maastricht Economic Research Institute on Innovation and Technology i en el grup d'Avaluació de Polítiques Científiques de la Universitat de Salamanca. Ha publicat diferents treballs en l'àmbit dels Science & Technology Studies. És autor, amb Miguel A. Quintanilla, de l'obra Cultura tecnológica: estudios de ciencia, tecnología y sociedad (Barcelona: Horsori, 2002).

Eduard Aibar a la xarxa

Tornar a l'inici


>>Montserrat Ballarín

Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona. Doctorat en Dret (Apto Cum Laude per unanimitat) el 1995 amb la tesi: L’ingrés de les declaracions-liquidacions fora de termini sense requeriment previ. El 1991, postgrau “d’executius de societats i experts tributaris”, al Col·legi Universitari Abat Oliba. Actualment ésProfessoraTitular d’Universitat (Departament de Dret) en situació de "serveis especials" per ser Regidora de l’Ajuntament de Barcelona, des de juny de 2003. 

Montserrat Ballarín a la xarxa

Tornar a l'inici


>>Josep Bargalló

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona a Tarragona. Membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. Ha treballat en l'ensenyament públic i en el camp editorial. Catedràtic de batxillerat des del 1981, fou director d'Institut a Tarragona (1985-1987), professor de diferents cursos de postgrau i director literari de diverses col·leccions i editorials. 
Fundador de l'Assemblea de Catalunya a Torredembarra, en fou representant a les sessions plenàries nacionals. Milità en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) i Nacionalistes d'Esquerra (NE). Afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya des del 1995. Fou diputat d'ERC al Parlament de Catalunya de 1992 fins al 2003. Regidor de l'Ajuntament de Torredembarra per ERC de 1995 a 2003, i primer tinent d'alcalde de 1999 a 2003 .
Durant el segon semestre de l’any 2003 va ser vicepresident del Consell Comarcal del Tarragonès, i des del desembre de 2003, Conseller d'Ensenyament de la Generalitat. Al febrer de 2004 va ser nomenat Conseller en cap i de la Presidència, i l'abril de 2005 va prendre possessió del càrrec de conseller primer.

Josep Bargalló a la xarxa

Tornar a l'inici


>>Joseba Koldo Bilbao Gaubeka

Llicenciat en Psicologia per la Universitat de Deusto.
Ha realitzat diversos cursos de postgrau en Gestió de Recursos Humans i Gestió Empresarial (EADA, Barcelona; ESTE, Donostia), així com cursos sobre Qualitat.
Des de 1987 desenvolupa la seva carrera professional tan en el món empresarial com especialment a empreses de consultoria en temes d'Organització, Qualitat i Recursos Humans, desenvolupant projectes tant a l'entorn privat como al de les administracions fins a la seva incorporació al Govern Basc.
Al març de 1995 s'incorpora al Govern Basc com a Director, per a la creació i posada en marxa de la Oficina per a la Modernització Administrativa, adscrita a la vicepresidència del Govern, càrrec que ocupa des d'aleshores.
Ha impartit diversos seminaris i cursos en matèria de Recursos Humans, de Modernització de l'Administració, de Qualitat de Servei i d'Organització.
En la present legislatura és responsable del desenvolupament de projectes englobats en les àrees denominades “e-Govern” i “e-Administració”, i president de la comissió executiva de IZENPE, autoritat de certificació digital de les institucions basques.

Joseba Bilbao a la xarxa

Tornar a l'inici


>>Jordi Bosch

Director-gerent del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació de la Generalitat de Catalunya.
Enginyer de Telecomunicació per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha desenvolupat tota la seva carrera professional a la multinacional americana General Electric on ha exercit càrrecs de responsabilitat en diverses àrees. El seu treball l’ha portat a viure llargues temporades a diferents països. Especialitzat sempre en l’àmbit de la gestió, el seu últim càrrec ha estat el de director tecnològic d’un P&L (Industrial Controls) dins la divisió de GE Consumer&Industrial.
Jordi Bosch forma part del Consell Assessor del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya, del Consell Assessor i el Consell d'Administració d'Al-Pi, el Consell d'Administració de Torre de Collserola, el Consell d'Administració de Serveis Públics Electrònics i el Consell d'Administració de Catcert.

Jordi Bosch a la xarxa

Tornar a l'inici


>>Joaquim Brugué i Torruella

Joaquim Brugué nascut a Barcelona el 1963, és llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i és doctor en ciència política per la mateixa universitat. Compta amb un postgrau en anàlisi de dades en ciències socials per la Universitat d’Essex de Gran Bretanya i ha realitzat diverses estances en diverses universitats d’aquest país. Actualment Joaquim Brugué és director general de Participació Ciutadana a la Generalitat de Catalunya.
Professor de ciència política, la seva activitat docent inclou també cursos i congressos relacionats amb polítiques públiques, administració local, serveis socials i participació ciutadana. Els seus projectes d’investigació tracten sobre immigració, polítiques socials, models polítics i serveis públics. Ha publicat diversos llibres sobre polítiques públiques i articles a revistes d’estudis polítics, de ciències polítiques i socials, de treball social, de relacions laborals, etc. En el món acadèmic, Brugué ha desenvolupat a diverses universitats tasques com a cap d’estudis, coordinador, responsable de programes i vicedegà d’ordenació acadèmica.

Joaquim Brugué a la xarxa

Tornar a l'inici


>>Manuel Castells

És llicenciat en dret i economia per la Universitat de Barcelona, amb un mestratge en dret i política econòmica. És doctor en sociologia i ciències humanes per la Sorbona de París. Ha exercit de catedràtic de sociologia i de planificació urbana i regional a la Universitat de Califòrnia (Berkeley). Ha estat professor visitant de 15 universitats d'Europa, Àsia, Amèrica Llatina i Amèrica del Nord.
De la seva obra, destaca la trilogia sobre la societat de la informació, The information age: economy, society and culture (Blackwell Publishers, 1998, edició revisada l'any 2003).
Actualment, és president de la Comissió Científica de l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3) i president del Consell Assessor del Programa de doctorat sobre la societat de la informació i el coneixement de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Paral·lelament, continua la seva tasca d'investigació en l'àmbit de la socioeconomia.
Les seves últimes publicacions són La Galàxia Internet, (Oxford University Press, 2001) i La societat de la informació i l’estat del benestar. El model finès, (Oxford University Press, 2002) de la que és coautor. També ha codirigit amb Imma Tubella el Projecte Internet Catalunya (PIC), que analitza empíricament les interaccions de les tecnologies de la informació i la comunicació amb la societat, les empreses i les institucions a Catalunya. Les conclusions d’aquesta recerca es van publicar al web de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i al llibre La societat xarxa a Catalunya (La Rosa dels Vents, 2003).

Manuel Castells a la xarxa

Tornar a l'inici


>>Marta Continente

Marta Continente és llicenciada en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona (UB). Té a més a més, estudis en ciències físiques.
Continente és directora general d’Atenció Ciutadana de la Secretaria General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Prèviament havia desenvolupat la seva feina a l’Ajuntament de Barcelona (1993-2003) com a directora de Serveis de Comunicació i Atenció al Ciutadà, i responsable de la Direcció d’Internet del mateix ajuntament. També al consistori barcelonès ha estat adjunta a la gerència de l’Institut de Cultura de Barcelona i responsable de dinamització econòmica i coordinació del Pla Estratègic del Poble Sec al districte de Sants-Montjuïc.
Ha treballat per al Govern espanyol (1987-1993) com a assessora executiva del ministre de Cultura i directora tècnica de l’Institut de la Joventut de l’Administració de l’Estat. Continente va iniciar el seu recorregut professional a l’administració pública el 1983, com a responsable de Juventud de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Marta Continente a la xarxa

Tornar a l'inici


>>Noshir Contractor

Professor al Departament de Comunicació Oral, Departament de Psicologia, i del Laboratori de Ciència Coordinada a la Universitat d’Illinois a Urbana-Champaign. És investigador afiliat al Beckman Institute per la Ciència i la Tecnologia avançada, Director del grup de ciència de les xarxes a les comunitats (SONIC) al Centre Nacional per aplicacions supracomputacionals, i co-director de la iniciativa de xarxes al centre d’estudis avançats a la Universitat d’Illinois a Urbana-Champaign.  El seu programa de recerca, becat continuadament per l'U.S. National Science Foundation, està investigant factors relatius a la formació, manteniment i dissolució de les xarxes del coneixement dinàmicament connectades a les formes d’organització del segle XXI.
Ha publicat o presentat més de 250 investigacions sobre la comunicació. El seu llibre titulat “Theories of Communication Networks” (co-escrit amb el professor Peter Monge) va rebre el premi 2003 a llibre de l’any per la divisió de comunicació organitzacional de l’Associació Nacional de la Comunicació.  És el desenvolupador de IKNOW (Investigant les Xarxes de Coneixement al Web), un software de comunitats en xarxa, i Blanche, un programa de software per simular les dinàmiques de les xarxes socials. Els seus treballs han rebut els premis Top Paper de l’Associació Nacional de la Comunicació i de l’Associació Internacional de la Comunicació, que l’any 2000 el va guardonar com a Membre Destacat de la divisió de comunicació organitzacional.
Ha treballat per la U.S. National Telecommunications and Information Administration (NTIA) i la U.S. National Science Foundation’s Digital Society and Technology Program, al programa de recerca de tecnologia de la informació i al programa de governança digital. Ha organitzat diverses jornades per fomentar les col·laboracions internacionals a l’àrea de les tecnologies de la informació i la comunicació. Ha estat consultor i ha desenvolupat cursos virtuals sobre "Tecnologies emergents al lloc de treball". A nivell internacional, Contractor ha conduït jornades sobre la gestió de les xarxes de coneixement a la Xina, Finlàndia, l’Índia, Itàlia, Japó, Espanya, Thailàndia i el Regne Unit.

Noshir Contractor a la xarxa

Tornar a l'inici


>>Wolfgang Drechsler

Professor de governança tecnològica i gestió pública a la Universitat Tecnològica de Tallinn i professor i president d’administració pública i govern a la Universitat de Tartu, ambdues a Estònia.
Va donar classes a les Universitats de Marburg, Gießen i Frankfurt/Main, Alemanya, com a professor visitant a Lund, Suècia, i ara a Río de Janeiro, Brasil. Ha estat conseller del President d’Estonia, secretari executiu al Wissenschaftsrat alemany durant la reunificació alemanya i, analista jurídic senior al congrés dels Estats Units. Actualment és el vicepresident del consell executiu de PRAXIS, la preeminent política pública estoniana del think-tank, on es troba a càrrec de la unitat de polítiques d’innovació. És membre del comité de direcció de la Societat d’Administració Publica del centre i est d’Europa, NISPAcee, i anteriorment del Consell Polític de la Innovació del Ministeri d’Economia d’Estònia.
Drechsler ha estat consultor de diverses agències internacionals, ha treballat als plans nacionals de desenvolupament de països com Estònia, Perú, Mongòlia, i ara Kazakhstan, Noruega i Brasil. Dirigeix o co-dirigeix diversos projectes de recerca a gran escala fundats per la Unió Europea, la Fundació Volkswagen, el Govern d’Estònia i la Fundació Soros, entre altres. El 1997 va rebre el premi Nacional de Ciència d’Estònia, en la categoria de ciències socials, i el 2001el premi Alena Brunovskà per excel·lència docent a Europa central i de l’est.

Wolfgang Drechsler a la xarxa

Tornar a l'inici


>>Ramón García-Bragado

Ramon García-Bragado i Acín és responsable de la Secretaria General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya. També és professor associat en l'Àrea de Dret Administratiu a la Facultat de Dret de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona.
Fins fa poc era gerent municipal d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona i també va ocupar el càrrec de conseller delegat del projecte 22@. Anteriorment, García-Bragado va ser director general de Localret i en aquest càrrec va codirigir l'elaboració del pla estratègic per a la societat de la informació, Catalunya en xarxa.

Ramón García-Bragado a la xarxa

Tornar a l'inici


>>Domingo Laborda Carrión

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Diplomat en Investigació Operativa. Diploma d'ESADE en Gestió Pública.
De 1969 a 1977 treballa com a programador, analista i enginyer de sistemes.
Al 1979 s'uneix al grup de professionals Gabinet Informàtic Comptable com a professional lliure associat, dedicant-se al disseny de sistemes d'informació i de software d'aplicació per a les empreses clients.
Al 1981, analista funcional, Cap d'Estudis i posteriorment Director del Centre d'Informàtica Municipal (C.I.M.), de l'Ajuntament de València. De 1976 a 1982, també exerceix de professor d'Informàtica a l'Escola d'Investigació Operativa de València.
Al 1984 s'incorpora a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies amb la missió de promoure la informatització dels Ajuntaments de la Comunitat Valenciana, així com d'assesorar els ja informatitzats.
Al 1987, Tècnic de Sistemes Informàtics de la Direcció General d'Organització i Sistemes d'Informació.
Al 1994, Cap del Servei Coordinació Informàtica, de la Direcció General per a la Modernització de les Administracions.
Al 1998 ascendí a la direcció de l'Àrea d'InfoCentre, dins de la Direcció General de Telecomunicacions i Modernització.
Al 2003, s'incorpora a l'Agència Valenciana de Ciència i Tecnologia com a Tècnic de Sistemes Lògics.
Al gener de 2004, s'incorpora amb el mateix càrrec a la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Direcció General d'Universitats. De 1999 a 2004, també és Professor del Departament d'Organització d'Empreses de la Universitat Politècnica de València.
Actualment és Director General de Modernització Administrativa al Ministeri d'Administracions Públiques.

Domingo Laborda a la xarxa

Tornar a l'inici


>>Erkki Liikanen

Nascut a Mikkeli, Finlàndia, el 19 de Setembre de 1950. Màster en ciències polítiques i econòmiques per la Universitat de Helsinki. Des de juliol de 2004 és Governador del Banc de Finlàndia. Anteriorment fou membre del Consell Directiu del Banc Central Europeu (2004) i Governador del Fons Monetari Internacional per Finlàndia (2004).
De 1999 a 2004 fou membre de la Comissió Europea per l'Empresa i la Societat de la Informació.
De 1995 a 1999, membre de la Comissió Europea per a Pressupost, Personal i Administració a Bruseles. De 1990 a 1994, Ambaixador Extraordinari i Plenipotenciari, Director de la Missión Finesa per la Unión Europea, Bruseles.
De 1987 a 1990 fou ministre de Finances de Finlàndia, i de 1972 a 1990 membre del Parlament.
De 1981 a 1987, Secretari General del partit socialdemòcrata de Finlàndia.

Erkki Liikanen a la xarxa

Tornar a l'inici


>>Ernest Maragall

Va néixer a Barcelona el 1943. És economista i analista informàtic i actualment és secretari del Govern de la Generalitat de Catalunya. Fins el 1970, any que comença a treballar a l’Ajuntament de Barcelona com a analista informàtic, havia treballat en empreses privades en el camp de la publicitat i el màrqueting. Ha estat gerent de l'Institut Cartogràfic de Barcelona (ICB), director general de l'Institut Municipal d'Informàtica (IMI) de l'Ajuntament de Barcelona i director de l'Àrea d'Informació de Base i Organització, conseller delegat de l'IMI i conseller delegat de l'ICB. Des de l’any 1995 ha ocupat diverses regidories dins l’Ajuntament de Barcelona. (regidor ponent de Funció Pública i Qualitat de l'Ajuntament de Barcelona, regidor d'Hisenda i Funció Pública i president del Consell del Districte de Sant Andreu i regidor de Presidència i Hisenda). Ha estat president de l'Institut Municipal d'Informàtica, president de l'Institut Municipal d'Hisenda, vice-president de la Comissió de Funció Pública de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, vice-president del Consell d'Administració de Localret, representant de l'Ajuntament a la Federació de Municipis de Catalunya i vice-president de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona.
Abans de ser nomenat secretari del govern, era portaveu del Govern Municipal de l'Ajuntament de Barcelona.

Ernest Maragall a la xarxa

Tornar a l'inici


>>Joan A. Olivares

Natural i resident a Montcada i Reixac (Vallès Occidental), Joan A. Olivares (47 anys) era fins ara el Subdirector general de Cooperació Local de la Direcció general d’Administració Local del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya. 
Enginyer de Camins, Canals i Ports per l’ UPC és funcionari del Cos de Titulats Superiors de la Generalitat de Catalunya i Diplomat en funció gerencial d’Administració Pública (ESADE).
Funcionari des del 1983, ha ocupat diferents llocs de treball a l’Administració de la Generalitat, tots ells en l’àmbit de les relacions amb les administracions locals. Des del 1993 ha ocupat diverses places de subdirector general a la Direcció General d’Administració Local.
Joan A. Olivares s’incorporarà com a gerent del Consorci AOC a partir de l’ 1 d’abril amb la voluntat de continuar els projectes ja definits i pressupostats en el pla estratègic de l’ AOC.

Joan Olivares a la xarxa

Tornar a l'inici


>>Patricia Riley

La doctora Riley és especialista en comunicació organitzacional i internacionalment coneguda pel seu treball en política institucional i en el canvi de la cultura organitzacional. La seva recerca més recent es centra en el rol de la infraestructura de la comunicació en processos de gestió del coneixement i en el rol de les tecnologies de la comunicació i la informació en el canvi i la transformació organitzacional. Ara gaudeix d’una nova beca del DOD per a desenvolupar i avaluar el training virtual. Els seus treballs han aparegut a diversos llibres i diaris, i actualment està treballant en un llibre amb Warren Bennis titulat Organizational Redevelopment.
Riley dóna classes a cursos i seminaris sobre el poder i la política a les organitzacions, cultura organitzacional i teoria de la comunicació organitzacional. També imparteix seminaris en metodologia de la recerca de camp i estadística multivariable. A més, és membre associat del USC Leadership Institute, ensenya al Executive Program del Marshall School of Business, és membre adjunt del East Asian Studies Center i en dirigeix dos programes.
Com a experta en consultoria organitzacional, Riley condueix jornades i seminaris per a executius en àrees com la re-enginyeria, el lideratge, l’advocacia, la comunicació estratègica, la gestió del coneixement, l’aprenentatge organitzacional i el canvi gestor. Ha dirigit reorganitzacions estructurals, ha desenvolupat programes de transformació, programes a equips de treball potenciats, i ha dissenyat nombroses enquestes d’actitud i de marketing.

Patricia Riley a la xarxa

Tornar a l'inici


>>Ferran Urgell

Llicenciat (2000) i doctorand en Sociologia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És investigador del Projecte Internet Catalunya (Internet Interdisciplinary Institute – Universitat Oberta de Catalunya) i del grup DHIGES (Universitat de Barcelona). Així mateix ha treballat com a investigador per al Departament de Sociologia de la UAB. Fins al moment ha realitzat diversos treballs al voltant de la sociologia de la religió i la sociologia de l’educació. Actualment i des de l’any 2002, investiga sobre l’e-governança i en particular sobre la interacció entre innovació tecnològica i canvi organitzatiu en l’administració pública, temàtica sobre la qual també prepara la seva tesi doctoral. En aquest àmbit ha publicat diferents articles i treballs entre els que destaca l’estudi “Govern electrònic i serveis públics: un estudi de cas sobre el portal interadministratiu CAT365” (2002-2003).

Ferran Urgell a la xarxa

Tornar a l'inici


>>Jordi Valls


Jordi Valls (Manresa 1960) és alcalde de Manresa des de 1995. Actualment també presideix el Consorci Localret. És membre del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i membre del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC).
El 1982 es va llicenciar en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i ha realitzat cursos de formació en Dret (Comunitari, Fiscal, Mediambiental, etc.) a la Unversitat d'Edimburg i a la Universitat Estatal de Califòrnia.
Entre d’altres activitats ha participat com a ponent de la Conferència "El paper de les ciutats davant la Sostenibilitat Global", organitzat per la Diputació de Barcelona, (1995).

Jordi Valls a la xarxa

Tornar a l'inici

 


>>Yanina Welp

Llicenciada en Ciències de la Comunicació Social (1997) i en Ciències Polítiques (1998) per la Universitat de Buenos Aires. L'any 2003 va obtenir el Diploma d'Estudis Avançats en el programa de doctorat de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Actualment desenvolupa la seva tesi doctoral. És investigadora del PIC (Internet Interdisciplinary Institute – Universitat Oberta de Catalunya) i del Grup de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la UPF, i també és investigadora associada de l'e-Democracy Center (associat al Centre de Documentation sur la Democratie Directe, l'Oxford Internet Institute i l'European University Institute of Florence).

Yanina Welp a la xarxa

Tornar a l'inici